www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008
• Indisciplines critica la invisibilitat dels creadors més transgressors
Carles Santos va presentar el festival tocant al solar de les Drassanes on hi va havia un local d'assaig.
Foto: JOSEP GARCÍA
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
La crisi econòmica està destapant la caixa dels trons entre molts col.lectius d'artistes de Barcelona, que reclamen a crits un canvi en la política cultural. Un d'ells és l'Associació d'Artistes Escènics (AAE), que, en vista que els teatres públics no els obren les portes, han decidit sortir al carrer i organitzar una marató de 24 hores d'actuacions, debats i accions. La primera edició d'Indisciplines començarà avui al migdia i continuarà sense descans fins demà en el que va ser local d'assaig de la companyia de dansa Erre que Erre, al carrer Pallars número 160 del barri del Poblenou.
El dramaturg Roger Bernat i el músic Carles Santos són de les cares més conegudes de l'AAE, un col.lectiu que desdenya l'etiqueta d'alternatiu i s'inclina per definir-se com a transdisciplinari. Bernat defensa que "el teatre hauria de ser un espai de debat, on s'escenifiquin els conflictes de la societat en què vivim" i denuncia que en el teatre públic no hi té cabuda la diversitat i es marginen els nous llenguatges escènics malgrat que anualment s'hi inverteixen 30 milions d'euros de fons públics.
CICLE RADICALS LLIURE
L'associació dirigeix els seus dards contra el Teatre Nacional de Catalunya, el Lliure i l'Institut del Teatre. Des del Teatre Lliure, on es programa el cicle Radicals Lliure que va néixer per arribar a mostrar la feina que fan els creadors més innovadors, el director Àlex Rigola afirma que "aquest teatre no té l'obligació de sostenir tots els col.lectius", defensa que Radicals Lliure ha obert un camí i apunta que "el més normal seria que tots aquests artistes tinguessin el seu propi espai".
La precarietat d'espais per a la creació a Barcelona és precisament un altre dels factors que ha encès la metxa d'Indisciplines. L'any 1998 existien 115 tallers d'artistes només al Poblenou i, deu anys després, només en queden 7. En barris amb tradició artística com són el Raval, la Ribera i Gràcia, les sales independents sobreviuen amb moltes dificultats.
L'Associació d'Artistes Escènics es va crear a finals de l'any 2007 i durant aquest temps s'han elaborat documents de reflexió sobre el futur del teatre públic i dels espais de creació que es presentaran a Indisciplines.
22 de novembre de 2008
• Indisciplines critica la invisibilitat dels creadors més transgressors
Carles Santos va presentar el festival tocant al solar de les Drassanes on hi va havia un local d'assaig.
Foto: JOSEP GARCÍA
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
La crisi econòmica està destapant la caixa dels trons entre molts col.lectius d'artistes de Barcelona, que reclamen a crits un canvi en la política cultural. Un d'ells és l'Associació d'Artistes Escènics (AAE), que, en vista que els teatres públics no els obren les portes, han decidit sortir al carrer i organitzar una marató de 24 hores d'actuacions, debats i accions. La primera edició d'Indisciplines començarà avui al migdia i continuarà sense descans fins demà en el que va ser local d'assaig de la companyia de dansa Erre que Erre, al carrer Pallars número 160 del barri del Poblenou.
El dramaturg Roger Bernat i el músic Carles Santos són de les cares més conegudes de l'AAE, un col.lectiu que desdenya l'etiqueta d'alternatiu i s'inclina per definir-se com a transdisciplinari. Bernat defensa que "el teatre hauria de ser un espai de debat, on s'escenifiquin els conflictes de la societat en què vivim" i denuncia que en el teatre públic no hi té cabuda la diversitat i es marginen els nous llenguatges escènics malgrat que anualment s'hi inverteixen 30 milions d'euros de fons públics.
CICLE RADICALS LLIURE
L'associació dirigeix els seus dards contra el Teatre Nacional de Catalunya, el Lliure i l'Institut del Teatre. Des del Teatre Lliure, on es programa el cicle Radicals Lliure que va néixer per arribar a mostrar la feina que fan els creadors més innovadors, el director Àlex Rigola afirma que "aquest teatre no té l'obligació de sostenir tots els col.lectius", defensa que Radicals Lliure ha obert un camí i apunta que "el més normal seria que tots aquests artistes tinguessin el seu propi espai".
La precarietat d'espais per a la creació a Barcelona és precisament un altre dels factors que ha encès la metxa d'Indisciplines. L'any 1998 existien 115 tallers d'artistes només al Poblenou i, deu anys després, només en queden 7. En barris amb tradició artística com són el Raval, la Ribera i Gràcia, les sales independents sobreviuen amb moltes dificultats.
L'Associació d'Artistes Escènics es va crear a finals de l'any 2007 i durant aquest temps s'han elaborat documents de reflexió sobre el futur del teatre públic i dels espais de creació que es presentaran a Indisciplines.
