www.elperiodico.cat
2 de novembre de 2008
• El director polonès estrena aTemporada Alta 'Dybbuk', un brillant muntatge sobre la memòria i l'holocaust
Una escena de Dybbuk.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Malgrat haver estat educat en la religió catòlica, al polonès Krzysztof Warlikowski l'atemorien, ja de petit, amb llegendes jueves sobre dybbuks, ànimes maleïdes que prenen possessió del cos d'algun viu per expiar culpes o tancar missions inacabades. Dimarts en va portar un parell al festival Temporada Alta i en va marxar amb l'ego reconfortat després de rebre grans aplaudiments al Teatre de Salt. Diuen els esperits xafarders que Warlikowski és dels que necessitarien fer escalada per pujar l'ego, però també el seu talent està pels núvols, per més que imiti --o no-- el seu mestre Krystian Lupa.
Dybbuk (que significa connexió) s'inicia amb un pròleg --excessivament llarg per a les més de dues hores de subtítols que el segueixen-- en què els excel.lents intèrprets del TR Warszawa expliquen a l'auditori set breus narracions hebrees. Després, n'hi ha una que transmigra a l'escenari i cobra vida: les penes d'amor d'una nòvia, forçada a un matrimoni amb un jove ric. El dia del casament l'ànima turmentada del seu verdader amor salta de la tomba per posseir-la. ¡I de quina manera! Magistral possessió, escènica i actoral, amb una esplèndida Magdalena Cielecka transfigurant la seva veu i la seva cara, que aixafa sobre un vidre.
ACOLLIDORA ATMOSFERA GÒTICA
L'acollidora atmosfera gòtica --magnífica música, sons i escenografia-- apuntala l'acció, que deriva en un exorcisme: Cielecka per terra a l'estil Linda Blair però molt més moderada i creïble. I arriba un judici al pare de la nòvia, culpable d'haver separat dues ànimes bessones (en els dybbuks de Warlikowski els dimonis són altres).
El final del conte dóna pas a la segona història. Real, segons informa el director ("la va escriure Hanna Krall, que va conèixer en persona el protagonista i el budista que va intentar exorcitzar-lo") i que, al contrari que la primera, proposa la necessitat d'acceptar els dybbuks, el passat. Un nord-americà és habitat per l'esperit d'un germanastre mort de petit al gueto de Varsòvia. Aquí, els fantasmes de Warlikowski es redimeixen: "La culpa comença ara a emergir en els polonesos. Alguns van ajudar els jueus i altres els van matar", diu i escenifica.
El dybbuk és en aquest relat el d'una criatura jueva a qui van silenciar els seus perquè plorava massa. "¿Com fer callar un nen? No tenien caramels ni joguines. '¡Per un nen morirem tots!'", sentencien. El seu germanastre, com el director, no vol oblidar. "Queda't, no marxis, ets el meu germà". És la memòria històrica de Polònia.
2 de novembre de 2008
• El director polonès estrena aTemporada Alta 'Dybbuk', un brillant muntatge sobre la memòria i l'holocaust
Una escena de Dybbuk.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Malgrat haver estat educat en la religió catòlica, al polonès Krzysztof Warlikowski l'atemorien, ja de petit, amb llegendes jueves sobre dybbuks, ànimes maleïdes que prenen possessió del cos d'algun viu per expiar culpes o tancar missions inacabades. Dimarts en va portar un parell al festival Temporada Alta i en va marxar amb l'ego reconfortat després de rebre grans aplaudiments al Teatre de Salt. Diuen els esperits xafarders que Warlikowski és dels que necessitarien fer escalada per pujar l'ego, però també el seu talent està pels núvols, per més que imiti --o no-- el seu mestre Krystian Lupa.
Dybbuk (que significa connexió) s'inicia amb un pròleg --excessivament llarg per a les més de dues hores de subtítols que el segueixen-- en què els excel.lents intèrprets del TR Warszawa expliquen a l'auditori set breus narracions hebrees. Després, n'hi ha una que transmigra a l'escenari i cobra vida: les penes d'amor d'una nòvia, forçada a un matrimoni amb un jove ric. El dia del casament l'ànima turmentada del seu verdader amor salta de la tomba per posseir-la. ¡I de quina manera! Magistral possessió, escènica i actoral, amb una esplèndida Magdalena Cielecka transfigurant la seva veu i la seva cara, que aixafa sobre un vidre.
ACOLLIDORA ATMOSFERA GÒTICA
L'acollidora atmosfera gòtica --magnífica música, sons i escenografia-- apuntala l'acció, que deriva en un exorcisme: Cielecka per terra a l'estil Linda Blair però molt més moderada i creïble. I arriba un judici al pare de la nòvia, culpable d'haver separat dues ànimes bessones (en els dybbuks de Warlikowski els dimonis són altres).
El final del conte dóna pas a la segona història. Real, segons informa el director ("la va escriure Hanna Krall, que va conèixer en persona el protagonista i el budista que va intentar exorcitzar-lo") i que, al contrari que la primera, proposa la necessitat d'acceptar els dybbuks, el passat. Un nord-americà és habitat per l'esperit d'un germanastre mort de petit al gueto de Varsòvia. Aquí, els fantasmes de Warlikowski es redimeixen: "La culpa comença ara a emergir en els polonesos. Alguns van ajudar els jueus i altres els van matar", diu i escenifica.
El dybbuk és en aquest relat el d'una criatura jueva a qui van silenciar els seus perquè plorava massa. "¿Com fer callar un nen? No tenien caramels ni joguines. '¡Per un nen morirem tots!'", sentencien. El seu germanastre, com el director, no vol oblidar. "Queda't, no marxis, ets el meu germà". És la memòria històrica de Polònia.