www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008
• Transcorre en un local de música amenaçat per les grues
I. F.
GIRONA
Van tornar les eixelebrades criatures de Jér“me Deschamps i Macha Makeïeff a Temporada Alta. Aquells hilarants étourdis, rebuts amb estrèpit de riallades i aplaudiments l'any passat, van tornar dijous a Girona, però aquest cop amb més ganes de festa i de cridar l'atenció que d'una altra cosa. La parella de directors --Deschamps és nebot del mític Jacques Tati (El meu oncle)-- ens va portar la seva última parida: Salle des Fˆtes.
A l'escenari, un local musical agonitzant, el Macumba, amb la seva barra, instruments (bateria, guitarra...) i els trepants amenaçant des de l'exterior. Trastos per aquí i per allà, descontrol entre bastidors i les habituals portes batents per on surten disparats els còmics. La primera a aparèixer, encorbada i amb monyo a l'estil Aïda, és la suposada directora de la sala, que anuncia, ¡oh, la la!, una "vetllada de prestigi". Les anades i vingudes d'aquesta senyora --esquizoide en gestos i paraules-- embasten l'engranatge narratiu que consisteix a veure tot el personal disfrutant dels seus tres minuts de glòria. Des de la rodona i golafre noia de la neteja, fins al pencaire de l'obra, que s'ha colat a la festa. Tots es llancen a suplantar --amb els seus refilets, galls i divertides coreografies-- músics diversos. Des de Nirvana fins a Travolta, passant pel Bésame mucho, el reggae, el tecno i una Joan Baez massa repetitiva. Un llarg cançoner que deixa curta la dramatúrgia, per més surrealista i kafkiana que pogués ser.
Els gags esquitxen les actuacions de la troupe (el vestidor és impagable), mentre fora d'enquadrament se succeeixen algunes de les accions més divertides --intuïdes pels sons i l'imaginari de cadascú--. Això passa amb els animals de la funció. Un gos que espanta, i del qual només es veu la cadena XXL que el subjecta. I la pobra mixeta del més babau dels personatges que acaba devorada pel ca, per obra i gràcia de la Cruela de Vil de torn, l'atribolada directora. La festa va acabar entre merescuts i grans aplaudiments. Però s'hi va trobar a faltar Mr. Hulot.
22 de novembre de 2008
• Transcorre en un local de música amenaçat per les grues
I. F.
GIRONA
Van tornar les eixelebrades criatures de Jér“me Deschamps i Macha Makeïeff a Temporada Alta. Aquells hilarants étourdis, rebuts amb estrèpit de riallades i aplaudiments l'any passat, van tornar dijous a Girona, però aquest cop amb més ganes de festa i de cridar l'atenció que d'una altra cosa. La parella de directors --Deschamps és nebot del mític Jacques Tati (El meu oncle)-- ens va portar la seva última parida: Salle des Fˆtes.
A l'escenari, un local musical agonitzant, el Macumba, amb la seva barra, instruments (bateria, guitarra...) i els trepants amenaçant des de l'exterior. Trastos per aquí i per allà, descontrol entre bastidors i les habituals portes batents per on surten disparats els còmics. La primera a aparèixer, encorbada i amb monyo a l'estil Aïda, és la suposada directora de la sala, que anuncia, ¡oh, la la!, una "vetllada de prestigi". Les anades i vingudes d'aquesta senyora --esquizoide en gestos i paraules-- embasten l'engranatge narratiu que consisteix a veure tot el personal disfrutant dels seus tres minuts de glòria. Des de la rodona i golafre noia de la neteja, fins al pencaire de l'obra, que s'ha colat a la festa. Tots es llancen a suplantar --amb els seus refilets, galls i divertides coreografies-- músics diversos. Des de Nirvana fins a Travolta, passant pel Bésame mucho, el reggae, el tecno i una Joan Baez massa repetitiva. Un llarg cançoner que deixa curta la dramatúrgia, per més surrealista i kafkiana que pogués ser.
Els gags esquitxen les actuacions de la troupe (el vestidor és impagable), mentre fora d'enquadrament se succeeixen algunes de les accions més divertides --intuïdes pels sons i l'imaginari de cadascú--. Això passa amb els animals de la funció. Un gos que espanta, i del qual només es veu la cadena XXL que el subjecta. I la pobra mixeta del més babau dels personatges que acaba devorada pel ca, per obra i gràcia de la Cruela de Vil de torn, l'atribolada directora. La festa va acabar entre merescuts i grans aplaudiments. Però s'hi va trobar a faltar Mr. Hulot.
