www.elpunt.cat
2 de novembre de 2008
J.B.. Barcelona
+ Lita Claver, en una imatge promocional.
Foto: DAVID RUANO
Es diu Emilia Jiménez però tothom la reconeix per Lita Claver i pel seu segon sobrenom, La Maña. A partir de la setmana vinent, i després de quasi 50 anys de treball quasi exclusivament en el món de la revista, debuta en un muntatge extremament radical dirigit pel controvertit Boris Rotenstein. La Maña ha fet aparicions en pel·lícules i altres obres de teatre, fora del music-hall, però fins ara confessa que «sempre apareixia a escena La Maña». A Contra el espejo (del 5 al 23 de novembre), Lita Claver reinterpreta una famosa que és entrevistada per un periodista, que quedarà misteriosament abduït.
Rotenstein és un director que està a les antípodes del món del music-hall. Tot i això, el director fa anys que planejava fer algun tipus de treball dramatúrgic amb l'actriu que representa, avui, la cara d'aquell Paral·lel d'El Molino i del Teatre Arnau. Ell la veia com una actriu de qualitat en el seu gènere que podia saltar al teatre convencional. Els assajos han durat un any i mig i s'han fet amb la inusual teoria de la factoria Rotenstein: el text existeix però els actors han d'anar esbrinant quines són les rèpliques a partir del que els suggereix el director. L'actor Aleix Rengel, que ja ha treballat amb aquest director, comenta de manera explícita que, «com a regal de l'estrena ens regala el guió que mai hem vist abans». Tot just dimecres passat van descobrir com acabava el muntatge «i encara hi ha detalls que desconeixen els actors», insinua el director. Rengel comparteix paper amb Jordy Sánchez, com a periodistes. Se substituiran l'un a l'altre i és possible que, com en peces anteriors, el que descansi observi des de platea el treball del company: no són rivals tot i que sí que són competitius, insinua el director.
PLOR ALS ASSAJOS
Rotenstein, provocador, en la presentació de l'obra a la premsa només va voler revelar el punt de partida: un periodista entra a fer una entrevista i ha de trobar la manera de sortir d'aquell pis. L'obra s'estrena a la Sala Muntaner, un lloc on La Maña se sent com a casa per l'amistat que manté de fa anys amb el director Josep Maria Coll i amb l'activista cultural Joan Estrada. Però ningú en sap gaire res més, de la peça. La confiança ha hagut de ser absoluta. La Maña no pot improvisar. El treball ha estat tan dur que, per primera vegada en quasi 50 anys de carrera, ha plorat als assajos. Fins ara, només es va desesperar quan va haver de sortir en una revista sense el vestit acabat tot i que després, mig nua, es va sentir segura i satisfeta.
2 de novembre de 2008
J.B.. Barcelona
+ Lita Claver, en una imatge promocional.
Foto: DAVID RUANO
Es diu Emilia Jiménez però tothom la reconeix per Lita Claver i pel seu segon sobrenom, La Maña. A partir de la setmana vinent, i després de quasi 50 anys de treball quasi exclusivament en el món de la revista, debuta en un muntatge extremament radical dirigit pel controvertit Boris Rotenstein. La Maña ha fet aparicions en pel·lícules i altres obres de teatre, fora del music-hall, però fins ara confessa que «sempre apareixia a escena La Maña». A Contra el espejo (del 5 al 23 de novembre), Lita Claver reinterpreta una famosa que és entrevistada per un periodista, que quedarà misteriosament abduït.
Rotenstein és un director que està a les antípodes del món del music-hall. Tot i això, el director fa anys que planejava fer algun tipus de treball dramatúrgic amb l'actriu que representa, avui, la cara d'aquell Paral·lel d'El Molino i del Teatre Arnau. Ell la veia com una actriu de qualitat en el seu gènere que podia saltar al teatre convencional. Els assajos han durat un any i mig i s'han fet amb la inusual teoria de la factoria Rotenstein: el text existeix però els actors han d'anar esbrinant quines són les rèpliques a partir del que els suggereix el director. L'actor Aleix Rengel, que ja ha treballat amb aquest director, comenta de manera explícita que, «com a regal de l'estrena ens regala el guió que mai hem vist abans». Tot just dimecres passat van descobrir com acabava el muntatge «i encara hi ha detalls que desconeixen els actors», insinua el director. Rengel comparteix paper amb Jordy Sánchez, com a periodistes. Se substituiran l'un a l'altre i és possible que, com en peces anteriors, el que descansi observi des de platea el treball del company: no són rivals tot i que sí que són competitius, insinua el director.
PLOR ALS ASSAJOS
Rotenstein, provocador, en la presentació de l'obra a la premsa només va voler revelar el punt de partida: un periodista entra a fer una entrevista i ha de trobar la manera de sortir d'aquell pis. L'obra s'estrena a la Sala Muntaner, un lloc on La Maña se sent com a casa per l'amistat que manté de fa anys amb el director Josep Maria Coll i amb l'activista cultural Joan Estrada. Però ningú en sap gaire res més, de la peça. La confiança ha hagut de ser absoluta. La Maña no pot improvisar. El treball ha estat tan dur que, per primera vegada en quasi 50 anys de carrera, ha plorat als assajos. Fins ara, només es va desesperar quan va haver de sortir en una revista sense el vestit acabat tot i que després, mig nua, es va sentir segura i satisfeta.