www.elperiodico.cat
30 octubre de 2008
• El prestigiós director torna a Temporada Alta amb 'La pesca'
• El muntatge és un retrat del fracàs i la frustració històrica del seu país
La pesca, el nou muntatge de l'argentí Ricardo Bartís.
Foto: TEMPORADA ALTA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
El prestigiós director i dramaturg Ricardo Bartís torna amb la seva companyia Sportivo Teatral al festival Temporada Alta de Girona-Salt per capbussar l'espectador en les misèries i desencís d'una realitat argentina marcada per l'opressió econò- mica i la dictadura. Després del seu èxit l'any passat amb De mal en peor, torna amb el seu últim treball, La pesca, que es representa des d'avui fins dissabte que ve en un singular recinte: l'Espai La Pineda, al poble de Sant Gregori, a sis quilòmetres de Girona. Allà el director ha pogut reproduir l'original espai de Buenos Aires on va estrenar l'obra, a principis d'any, amb un pou com a principal element.
La història es desenvolupa a les entranyes de Buenos Aires: en un soterrani sòrdid per on discorre el torrent Maldonado, un rierol fosc que creua la ciutat i connecta amb el clavegueram, i on antigament, els anys 60, hi havia el club de pesca La Gesta Heroica. Ara tornen al lloc tres homes --els actors Sergio Boris, Carlos Defeo i Pablo de Nito-- amb la il.lusió de tirar l'ham a un mític peix que els més vells asseguren que han vist: la tararira titán. Un exemplar gegant i voraç que li permet al director fer un joc metafòric.
"És una espècie de Moby Dick. Simbolitza l'aspiració a una gesta heroica; una xarxa de salvació per a uns éssers derrotats que tenen com a única esperança pescar el titán", va explicar el director. "També al.ludeix al mite del peronisme, que ja no existeix; és una il.lusió perduda com en el tango, la primera nòvia o la mare morta", va comparar Bartís, que va carregar contra recents governants: "La política a l'Argentina és grotescament teatral; si no com vam poder tenir Medem i De la Rúa, éssers menors en un país intel.ligent". L'obra (en el programa de mà s'expliquen alguns termes que inclou) parla així mateix de la "necessitat de resistència a la frustració històrica de l'argentí".
POLÍTICA I DONES
Aclaparats per la seva soledat, els tres personatges conversen erràticament sobre política, moral, dones --"són arquetípics misògins d'un sector de la societat--, somnis esquinçats i la por de la mort, que en ronda un. "El que és revolucionari en el teatre no radica en el que es diu sinó en la manera com es diu", va declarar Bartís, que va valorar el gran talent dels actors, amb qui ell treballa sense lligams per construir els seus relats. "Un bon director ha de deixar llibertat a la interpretació", va assegurar.
Renovador de l'escena argentina, Bartís va reprovar la situació acomodatícia que, diu ell, viu el teatre.
"Actualment és una gimnàstica sense perill; un ofici sense risc; està domesticat. El perill ja no és només caure en la comercialitat; també hi ha les avantguardes il.luminades interessades en l'aparença, la visualitat". Ell, no obstant, posseeix una dramatúrgia pròpia a partir de materials quotidians i unint amb mestria text, interpretació i posada en escena. "Ens interessa un llenguatge que accentua el contacte amb el públic i la simfonia de tots els elements teatrals".
30 octubre de 2008
• El prestigiós director torna a Temporada Alta amb 'La pesca'
• El muntatge és un retrat del fracàs i la frustració històrica del seu país
La pesca, el nou muntatge de l'argentí Ricardo Bartís.
Foto: TEMPORADA ALTA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
El prestigiós director i dramaturg Ricardo Bartís torna amb la seva companyia Sportivo Teatral al festival Temporada Alta de Girona-Salt per capbussar l'espectador en les misèries i desencís d'una realitat argentina marcada per l'opressió econò- mica i la dictadura. Després del seu èxit l'any passat amb De mal en peor, torna amb el seu últim treball, La pesca, que es representa des d'avui fins dissabte que ve en un singular recinte: l'Espai La Pineda, al poble de Sant Gregori, a sis quilòmetres de Girona. Allà el director ha pogut reproduir l'original espai de Buenos Aires on va estrenar l'obra, a principis d'any, amb un pou com a principal element.
La història es desenvolupa a les entranyes de Buenos Aires: en un soterrani sòrdid per on discorre el torrent Maldonado, un rierol fosc que creua la ciutat i connecta amb el clavegueram, i on antigament, els anys 60, hi havia el club de pesca La Gesta Heroica. Ara tornen al lloc tres homes --els actors Sergio Boris, Carlos Defeo i Pablo de Nito-- amb la il.lusió de tirar l'ham a un mític peix que els més vells asseguren que han vist: la tararira titán. Un exemplar gegant i voraç que li permet al director fer un joc metafòric.
"És una espècie de Moby Dick. Simbolitza l'aspiració a una gesta heroica; una xarxa de salvació per a uns éssers derrotats que tenen com a única esperança pescar el titán", va explicar el director. "També al.ludeix al mite del peronisme, que ja no existeix; és una il.lusió perduda com en el tango, la primera nòvia o la mare morta", va comparar Bartís, que va carregar contra recents governants: "La política a l'Argentina és grotescament teatral; si no com vam poder tenir Medem i De la Rúa, éssers menors en un país intel.ligent". L'obra (en el programa de mà s'expliquen alguns termes que inclou) parla així mateix de la "necessitat de resistència a la frustració històrica de l'argentí".
POLÍTICA I DONES
Aclaparats per la seva soledat, els tres personatges conversen erràticament sobre política, moral, dones --"són arquetípics misògins d'un sector de la societat--, somnis esquinçats i la por de la mort, que en ronda un. "El que és revolucionari en el teatre no radica en el que es diu sinó en la manera com es diu", va declarar Bartís, que va valorar el gran talent dels actors, amb qui ell treballa sense lligams per construir els seus relats. "Un bon director ha de deixar llibertat a la interpretació", va assegurar.
Renovador de l'escena argentina, Bartís va reprovar la situació acomodatícia que, diu ell, viu el teatre.
"Actualment és una gimnàstica sense perill; un ofici sense risc; està domesticat. El perill ja no és només caure en la comercialitat; també hi ha les avantguardes il.luminades interessades en l'aparença, la visualitat". Ell, no obstant, posseeix una dramatúrgia pròpia a partir de materials quotidians i unint amb mestria text, interpretació i posada en escena. "Ens interessa un llenguatge que accentua el contacte amb el públic i la simfonia de tots els elements teatrals".