13 de novembre de 2008
Retorn Belén Fabra, a l'exterior del Teatre Lliure.
Foto: JOAN CORTADELLAS
Retorn Belén Fabra, a l'exterior del Teatre Lliure.
Foto: JOAN CORTADELLAS
I. F.
BARCELONA
Va passejar la seva etèria nuesa per la Plataforma de Calixto Bieito, que la va reclutar també com a aguerrida Flor de Cavalleria de Tirant lo Blanc. Ara, Belén Fabra (Tortosa, 1977) ha saltat a la fama i la censura per la mà suaument libidinosa que exhibeix als cartells de Diario de una ninfómana, film basat en el best seller de Valérie Tasso, que va ser prostituta de luxe i va escriure sobre el tema sense embuts. Una dona valenta i lliure com la que a partir d'avui l'actriu interpreta al Lliure a Jugar amb un tigre, adaptació de la peça teatral de Doris Lessing, premi Nobel de literatura 2007, que dirigeix Carlota Subirós.
Dones lliures
Aquest cop Fabra despulla les seves emocions per ficar-se en la pell d'Anna Freeman, una altra dona de fortes conviccions que "lluita i pateix per ser ella mateixa", diu l'actriu, que en l'obra s'embranca en una lluita amb la parella (Ernest Villegas) per dilucidar l'espai de llibertat d'un i altre, encarant-se amb les seves pròpies diferències als rols establerts. Joan Carreras, Anna Azcona, Alba Pujol i Albert Ribalta interpreten la resta de personatges, tots a la caça de la seva llibertat. "En paguen un preu, però es paga encara més per no ser lliure i adaptar-se a la societat i als rols establerts. Hi ha una cosa que ens tortura molt: ser el que no som, i ho fem constantment", addueix Fabra al.ludint al seu personatge i a ella mateixa.
Ella, com les mateixes Lessing --"una dona transgressora i radical"-- i Valérie Tasso, es resisteix a viure engabiada entre els rígids barrots de la societat. "En cada persona hi ha un tigre engabiat i arriba un dia que salta i s'allibera. És una caiguda al buit", opina l'actriu, que lamenta la polseguera que va desencadenar la seva "elegant" posa en el cartell de la pel.lícula de Christian Molina (prohibit en els autobusos i marquesines de Madrid). "Em fa pena que una cosa tan natural com la sexualitat s'hagi de servir ben camufladeta. Jo no em penedeixo de res. Intento no ofendre ningú però vull anar per la vida sent jo mateixa, elegint el meu camí, encara que m'ompli d'esgarrapades, i no el camí asfaltat dels altres. Les ferides et fan més forta".
Jugar amb un tigre, estrenada el 1962, va ser considerada paradigma del feminisme. Però Fabra prefereix esquivar l'etiqueta. "No comparteixo algunes actituds vinculades al feminisme, que fan un flac favor a la dona. El pitjor enemic d'una dona és una altra dona. És terrible l'autolimitació a què arriben algunes, potser per l'educació rebuda. Jo no suporto el victimisme". També la molesta que l'assetgin reiteradament inquirint-la pels seus nus. "Tothom em pregunta si m'és difícil treure'm la roba, però ningú em va preguntar per la pesada armadura de Tirant lo Blanc. Em va resultar molt més complicat moure'm amb tots aquells quilos, perquè era una armadura de veritat, que treure- m'ho tot. Vaig necessitar molt de gimnàs i pràctica. ¡Però ho vaig fer pels meus ovaris!".
BARCELONA
Va passejar la seva etèria nuesa per la Plataforma de Calixto Bieito, que la va reclutar també com a aguerrida Flor de Cavalleria de Tirant lo Blanc. Ara, Belén Fabra (Tortosa, 1977) ha saltat a la fama i la censura per la mà suaument libidinosa que exhibeix als cartells de Diario de una ninfómana, film basat en el best seller de Valérie Tasso, que va ser prostituta de luxe i va escriure sobre el tema sense embuts. Una dona valenta i lliure com la que a partir d'avui l'actriu interpreta al Lliure a Jugar amb un tigre, adaptació de la peça teatral de Doris Lessing, premi Nobel de literatura 2007, que dirigeix Carlota Subirós.
Dones lliures
Aquest cop Fabra despulla les seves emocions per ficar-se en la pell d'Anna Freeman, una altra dona de fortes conviccions que "lluita i pateix per ser ella mateixa", diu l'actriu, que en l'obra s'embranca en una lluita amb la parella (Ernest Villegas) per dilucidar l'espai de llibertat d'un i altre, encarant-se amb les seves pròpies diferències als rols establerts. Joan Carreras, Anna Azcona, Alba Pujol i Albert Ribalta interpreten la resta de personatges, tots a la caça de la seva llibertat. "En paguen un preu, però es paga encara més per no ser lliure i adaptar-se a la societat i als rols establerts. Hi ha una cosa que ens tortura molt: ser el que no som, i ho fem constantment", addueix Fabra al.ludint al seu personatge i a ella mateixa.
Ella, com les mateixes Lessing --"una dona transgressora i radical"-- i Valérie Tasso, es resisteix a viure engabiada entre els rígids barrots de la societat. "En cada persona hi ha un tigre engabiat i arriba un dia que salta i s'allibera. És una caiguda al buit", opina l'actriu, que lamenta la polseguera que va desencadenar la seva "elegant" posa en el cartell de la pel.lícula de Christian Molina (prohibit en els autobusos i marquesines de Madrid). "Em fa pena que una cosa tan natural com la sexualitat s'hagi de servir ben camufladeta. Jo no em penedeixo de res. Intento no ofendre ningú però vull anar per la vida sent jo mateixa, elegint el meu camí, encara que m'ompli d'esgarrapades, i no el camí asfaltat dels altres. Les ferides et fan més forta".
Jugar amb un tigre, estrenada el 1962, va ser considerada paradigma del feminisme. Però Fabra prefereix esquivar l'etiqueta. "No comparteixo algunes actituds vinculades al feminisme, que fan un flac favor a la dona. El pitjor enemic d'una dona és una altra dona. És terrible l'autolimitació a què arriben algunes, potser per l'educació rebuda. Jo no suporto el victimisme". També la molesta que l'assetgin reiteradament inquirint-la pels seus nus. "Tothom em pregunta si m'és difícil treure'm la roba, però ningú em va preguntar per la pesada armadura de Tirant lo Blanc. Em va resultar molt més complicat moure'm amb tots aquells quilos, perquè era una armadura de veritat, que treure- m'ho tot. Vaig necessitar molt de gimnàs i pràctica. ¡Però ho vaig fer pels meus ovaris!".
