www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008
• L'actor torna al Teatre Condal amb una comèdia de Francis Veber
• Protagonitza amb Anna Lizaran la nova pel.lícula dirigida per Ventura Pons
L'actor Joan Pera, al seu camerino del Teatre Condal.
Foto: MARINA VILANOVA
22 de novembre de 2008
• L'actor torna al Teatre Condal amb una comèdia de Francis Veber
• Protagonitza amb Anna Lizaran la nova pel.lícula dirigida per Ventura Pons
L'actor Joan Pera, al seu camerino del Teatre Condal.
Foto: MARINA VILANOVA
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
"En el nostre ofici d'actors o et mors de son o et mors de fam. O et vénen totes les feines alhora o no et truca ningú". Ho diu Joan Pera, que, ja fets els 60, porta entre insomnis la millor etapa de la seva vida. Així, mentre a aquesta edat la majoria es baralla amb la prejubilació forçada, a ell se'l rifen. Dilluns que ve estrena al Teatre Condal El joc dels idiotes, adaptació de la comèdia de Francis Veber, i divendres que ve debutarà en el cine com a protagonista de Forasters, un drama familiar dirigit per Ventura Pons, basat en l'obra de Sergi Belbel. A més a més, prepara la segona temporada de la sèrie 13 anys i un dia, que interpreta al costat d'un dels seus sis fills, Roger, l'únic que li ha seguit el rastre.
Pera torna al Paral.lel per "fer l'idiota". És l'innocent cambrer a qui, per resoldre un embolic de faldilles d'un ric empresari (Pere Ventura) i calmar la ira de la seva dona (Lloll Bertran), aparellen amb una top model (Gretel Stuyck). "És tan bona persona que l'utilitzen. Avui les bones persones només serveixen perquè les utilitzin", explica el còmic, que gasta cara de bona gent. "Sí, tinc pinta d'idiota. A vegades em prenen el pèl. Els que criden fan por i nosaltres estem més a mà", assegura. Això sí, a la farsa és un idiota amb sort: "Per primer cop faig una escena de llit i amb una top model. ¡Això no vol dir que em despulli!". La comèdia, que dirigeix Antoni Calvo, és en el fons "un cant en defensa de les bones persones", tret habitual en els embolics de Veber. "La vida fa moltes voltes i al final els idiotes acaben sent els altres".
NOVES PARELLES La vida de Joan Pera ha fet molts salts des que es va divorciar de Paco Morán --"ens estimem molt i desitgem tornar a treballar junts quan quadrin les circumstàncies"--. Va volar cap a l'èxit amb Oscar, una maleta, dos maletas, tres maletas..., en la bona companyia de Lloll Bertran; va tornar a TV-3, i divendres que ve s'estrenarà a la gran pantalla (cameos a part) amb un canvi de registre radical. La meitat de La extraña pareja, un gran èxit de l'escena teatral, debutarà al cine amb bombo i platerets, al costat d'Anna Lizaran, a Forasters, un drama que explora les relacions d'una família, castigada per dues pèrdues en dues èpoques diferents: els anys 60 i el 2000.
"Va ser una sorpresa tremenda. No m'havia plantejat fer cine i quan Ventura Pons, amb qui em vaig iniciar en el teatre, em va oferir el paper, li vaig dir que s'equivocava, que no sabria fer-lo. Jo sempre he fet riure". Al final, el cineasta va aconseguir convence'l amb quatre paraules: "Necessito la teva humanitat".
L'actor aboca la seva humanitat en el retrat del patriarca d'una família amb massa silencis. "Diuen forasters als seus veïns, però ells ho són en la seva pròpia família. No es comuniquen, conviuen però no es coneixen", explica la veu que dobla les neures de Woody Allen i que ara donarà la cara. La seva cara més dramàtica. "L'èxit és un accident i el fracàs, una lliçó. Jo el que vull és continuar fent una vida normal. La meva vida és el primer".
BARCELONA
"En el nostre ofici d'actors o et mors de son o et mors de fam. O et vénen totes les feines alhora o no et truca ningú". Ho diu Joan Pera, que, ja fets els 60, porta entre insomnis la millor etapa de la seva vida. Així, mentre a aquesta edat la majoria es baralla amb la prejubilació forçada, a ell se'l rifen. Dilluns que ve estrena al Teatre Condal El joc dels idiotes, adaptació de la comèdia de Francis Veber, i divendres que ve debutarà en el cine com a protagonista de Forasters, un drama familiar dirigit per Ventura Pons, basat en l'obra de Sergi Belbel. A més a més, prepara la segona temporada de la sèrie 13 anys i un dia, que interpreta al costat d'un dels seus sis fills, Roger, l'únic que li ha seguit el rastre.
Pera torna al Paral.lel per "fer l'idiota". És l'innocent cambrer a qui, per resoldre un embolic de faldilles d'un ric empresari (Pere Ventura) i calmar la ira de la seva dona (Lloll Bertran), aparellen amb una top model (Gretel Stuyck). "És tan bona persona que l'utilitzen. Avui les bones persones només serveixen perquè les utilitzin", explica el còmic, que gasta cara de bona gent. "Sí, tinc pinta d'idiota. A vegades em prenen el pèl. Els que criden fan por i nosaltres estem més a mà", assegura. Això sí, a la farsa és un idiota amb sort: "Per primer cop faig una escena de llit i amb una top model. ¡Això no vol dir que em despulli!". La comèdia, que dirigeix Antoni Calvo, és en el fons "un cant en defensa de les bones persones", tret habitual en els embolics de Veber. "La vida fa moltes voltes i al final els idiotes acaben sent els altres".
NOVES PARELLES La vida de Joan Pera ha fet molts salts des que es va divorciar de Paco Morán --"ens estimem molt i desitgem tornar a treballar junts quan quadrin les circumstàncies"--. Va volar cap a l'èxit amb Oscar, una maleta, dos maletas, tres maletas..., en la bona companyia de Lloll Bertran; va tornar a TV-3, i divendres que ve s'estrenarà a la gran pantalla (cameos a part) amb un canvi de registre radical. La meitat de La extraña pareja, un gran èxit de l'escena teatral, debutarà al cine amb bombo i platerets, al costat d'Anna Lizaran, a Forasters, un drama que explora les relacions d'una família, castigada per dues pèrdues en dues èpoques diferents: els anys 60 i el 2000.
"Va ser una sorpresa tremenda. No m'havia plantejat fer cine i quan Ventura Pons, amb qui em vaig iniciar en el teatre, em va oferir el paper, li vaig dir que s'equivocava, que no sabria fer-lo. Jo sempre he fet riure". Al final, el cineasta va aconseguir convence'l amb quatre paraules: "Necessito la teva humanitat".
L'actor aboca la seva humanitat en el retrat del patriarca d'una família amb massa silencis. "Diuen forasters als seus veïns, però ells ho són en la seva pròpia família. No es comuniquen, conviuen però no es coneixen", explica la veu que dobla les neures de Woody Allen i que ara donarà la cara. La seva cara més dramàtica. "L'èxit és un accident i el fracàs, una lliçó. Jo el que vull és continuar fent una vida normal. La meva vida és el primer".
