www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2008
Escena del muntatge Bondat.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Desembarcament a Barcelona de dues produccions de la sala La Planeta de Girona, presentades a Temporada Alta. Al Brossa Espai Escènic s'hi programa Pensaments escrits al caure de les fulles, d'Ayub Can-Din, dirigida per Jordi Prat amb Muntsa Alcañiz i Xavier Ripoll interpretant una història que gira al voltant de l'Alzheimer. A la Biblioteca de Catalunya també hi apareix la malaltia, però per endossar-la al culpable de genocidi de Bondat, de Michael Redhill, i plantejar si s'ha de jutjar qui ha perdut la memòria.
El muntatge que Pere Puig fa de la peça, presentat com un thriller psicològic, acaba clavant cops a la sensibilitat de l'espectador, a qui s'obliga a reflexionar sobre com actuaria si visqués una situació semblant a la de la història. I a analitzar què és capaç de fer la gent bondadosa en una situació límit com ho va ser l'Holocaust.
Les preguntes ressonen amb força a l'escenari de la Biblioteca. Són les que formula un dramaturg jueu, àlter ego del poeta, novel.lista i autor de Bondat, quan es presenta davant de l'auditori després d'un dolorós procés de divorci, i comença a desgranar una història que havia promès no exposar mai. És el relat d'un genocidi i d'un procés per exigir comptes que es desenvolupa a la terra d'un personatge anomenat Althea, guàrdia d'una presó. La filla de l'acusat al.lega que el seu pare té Alzheimer mentre que el fiscal busca demostrar que fingeix la malaltia per escapar-se del veredicte de la justícia.
DESTRUCCIÓ MORAL
"Volia fer una història sobre la destrucció de la moral humana, i fer veure que la gent es veu forçada, de vegades, a fer coses terribles en nom de la seva història, la seva llengua o la seva pell", va explicar Redhill, present dijous a l'estrena. L'autor assegura que no obliga el públic a donar un dictamen moral. L'obra té prou força dramàtica per fer que les qüestions que planteja quedin obertes i sorgeixin diferents punts de vista.
L'intens treball dels sis actors, Cristina Cervià, que encarna el personatge que revela la història al dramaturg (Òscar Muñoz); el veterà Pep Cortés, com a sòlid genocida, i Berta Giraud, David Planas i Meritxell Planes, arrodoneix la funció. La interpretació de cançons de diferents països que han patit o pateixen conflictes bèl.lics, completa el treball interpretatiu i ajuda a crear l'atmosfera de la història.
22 de novembre de 2008
Escena del muntatge Bondat.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Desembarcament a Barcelona de dues produccions de la sala La Planeta de Girona, presentades a Temporada Alta. Al Brossa Espai Escènic s'hi programa Pensaments escrits al caure de les fulles, d'Ayub Can-Din, dirigida per Jordi Prat amb Muntsa Alcañiz i Xavier Ripoll interpretant una història que gira al voltant de l'Alzheimer. A la Biblioteca de Catalunya també hi apareix la malaltia, però per endossar-la al culpable de genocidi de Bondat, de Michael Redhill, i plantejar si s'ha de jutjar qui ha perdut la memòria.
El muntatge que Pere Puig fa de la peça, presentat com un thriller psicològic, acaba clavant cops a la sensibilitat de l'espectador, a qui s'obliga a reflexionar sobre com actuaria si visqués una situació semblant a la de la història. I a analitzar què és capaç de fer la gent bondadosa en una situació límit com ho va ser l'Holocaust.
Les preguntes ressonen amb força a l'escenari de la Biblioteca. Són les que formula un dramaturg jueu, àlter ego del poeta, novel.lista i autor de Bondat, quan es presenta davant de l'auditori després d'un dolorós procés de divorci, i comença a desgranar una història que havia promès no exposar mai. És el relat d'un genocidi i d'un procés per exigir comptes que es desenvolupa a la terra d'un personatge anomenat Althea, guàrdia d'una presó. La filla de l'acusat al.lega que el seu pare té Alzheimer mentre que el fiscal busca demostrar que fingeix la malaltia per escapar-se del veredicte de la justícia.
DESTRUCCIÓ MORAL
"Volia fer una història sobre la destrucció de la moral humana, i fer veure que la gent es veu forçada, de vegades, a fer coses terribles en nom de la seva història, la seva llengua o la seva pell", va explicar Redhill, present dijous a l'estrena. L'autor assegura que no obliga el públic a donar un dictamen moral. L'obra té prou força dramàtica per fer que les qüestions que planteja quedin obertes i sorgeixin diferents punts de vista.
L'intens treball dels sis actors, Cristina Cervià, que encarna el personatge que revela la història al dramaturg (Òscar Muñoz); el veterà Pep Cortés, com a sòlid genocida, i Berta Giraud, David Planas i Meritxell Planes, arrodoneix la funció. La interpretació de cançons de diferents països que han patit o pateixen conflictes bèl.lics, completa el treball interpretatiu i ajuda a crear l'atmosfera de la història.
