publicat per
10 d'octubre de 2015
Gema Moraleda
El meu inici de temporada teatral a Barcelona està marcat
per tres característiques: monòlegs, protagonistes femenines i textos polítics.
Dona no reeducable conté aquests tres ingredients i els combina de la millor
manera possible.
A Dona no reeducable, l’autor italià Stefano Massini ens
explica la història de la periodista russa Anna Politkóvskaia. I ho fa amb un
monòleg on és la propia periodista qui ens explica la seva experiència com a
reportera de guerra a Txetxènia abans de morir assassinada a la porta de casa
seva per ser massa incòmoda per a l’statu quo rus.
Miríam Iscla interpreta magistralment aquesta dona forta,
valenta però, sobretot, honesta i compromesa. El text està construït en
diferents capítols que combinen parts més informatives o periodístiques amb
d’altres netament emotives i subjectives sense donar cap mena de treva a
l’intèrpret. Iscla passa de ser torturada per uns soldats a relatar de manera
sòbria detalls de la complexa realitat política de Txetxènia, i ho fa de manera
gràcil, neta. Fa que la transició emocional sembli fàcil quan en realitat no ho
és gens.
Lluís Pasqual signa una posada en escena moderna i dinàmica,
on els vídeos i els audios serveixen per guiar l’espectador i reforçar el
missatge, i les diferents zones en què es divideix l’escenari reforcen aquestes
transicions emotives de què parlàvem. Només vaig trobar un però a la seva
feina: la traducció de l’italià tenia alguna patinada.
D’altra banda, el text és tot un exemple de com el teatre
pot servir com a mitjà per a informar i remoure consciències, de la mateixa
manera que ho aconsegueix el gènere documental al cinema. En poc més d’una
hora, i amb un ritme excel·lent, sabrem de la complicada realitat txetxena, de
la situació dels mitjans de comunicació a Rússia i de la tasca d’aquesta dona
admirable. Una història que convida a la reflexió i a la indignació a parts
iguals i ens recorda que, tot sovint, no estem tan informats com creiem.
Aplaudeixo la decisió de Lluís Pasqual d’arrencar temporada
amb un text com Dona no reeducable. Un muntatge compromés i necessari, tota una
declaració de principis. Si no hi heu estat a temps, torna al juny i val molt
la pena.
Dona no reeducable
Autor: Stefano Massini. Direcció: Lluís Pasqual. Intèrpret:
Míriam Iscla. Veus en off: Miquel Cabal, Xènia Dyakonova, Lluís Marco i Manuel
Nuñez Yanowsky. Traducció de l’italià: Lluís Pasqual. Textos en rus: Xènia
Dyakonova. Il·luminació: Xavier Clot. Vídeo: Leo Castaldi. So: Igor Pinto.
Ajudant de direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Producció: Teatre Lliure.
Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 23/09/2015. Fotografia:
(c) Ros Ribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada