publicat per
25 d'octubre de 2015
Gema Moraleda
El cap de setmana passat va tenir lloc el Primer Festival de
Microteatre de Cornellà de Llobregat. En dos dies es van representar 13 peces
de microteatre (set dissabte i sis diumenge) i cada dia el públic va votar el
millor espectacle. Els dos guanyadors formaran part de la programació de
l’Auditori de Sant Ildefons, seu del festival.
El microteate està de moda, no cal dir-ho, i la proliferació
de mostres i festivals permet a les companyies mostrar la seva feina a més
públic i allargar la vida dels espectacles. Dit això, el festival de Cornellà
tenia el problema que només comptava amb un únic espai de representació (a
diferència d’altres seus de microteatre com Microteatre Barcelona, el Festival
Píndoles o Nanoteatre), cosa que alentia considerablement el ritme de les
representacions i allargava moltíssim la durada de la vetllada (3 hores i
mitja). D’altra banda, l’escenari a la italiana i el gran número de públic feia
que l’experiència de microteatre fos una mica allunyada, una mica més freda del
que estem acostumats.
Sobre la tria d’espectacles, es va veure una mica de tot,
comèdies i drames. De la jornada de diumenge (que és a la que jo vaig assistir)
van destacar clarament Rest in Pis, de Sílvia Navarro, divertidíssima comèdia
negra que ja vam gaudir al Festival Píndoles i que va acabar sent la guanyadora
de la nit, i Resintonitzant, de Rosa Molina, una altra comèdia, en aquest cas
romàntica, sobre somnis de futur i veïns torracollons.
La jornada va acabar amb un excel·lent espectacle
d’improvisació del grup Improbarcelona que ens va fer riure de valent amb les
seves idees esbojarrades.
I, per acabar, l’únic
punt negatiu. Per permetre els canvis entre obres, l’organització feia servir
una parella de presentadors, home i dona, que representaven una rutina còmica
per entretenir el públic. El problema és: realment calia que la rutina còmica
es basés en què l’home humiliés verbalment i convertís en objecte sexual i de
burla la dona, que es mostrava com una persona sense cap mena d’intel·ligència?
Crec que en ple segle XXI hi ha acudits que no només estan passatsde moda sinó
que no tenen cap mena de gràcia. A mi, i us asseguro que no era l’única, em van
fer vergonya aliena. Espero que millorin a la segona edició. (Sobretot tenint
en compte que la guanyadora de la nit va ser una obra creada i interpretada
només per dones. Aquí ho deixo.)
Per a més informació sobre el festival i les companyies
participants, consulteu aquest web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada