publicat per
9 octubre de 2015
Sam Carrique Vilà és el president
de La Passió d'Olesa. Foto: La Passió d'Olesa
Tot i les evidents connotacions religioses, La Passió
d'Olesa, amb el pas del temps, ha volgut allunyar-se de la tradició per
apropar-se més a un espectacle teatral de qualitat.
Sam Carrique Vilà és col·laborador de La Passió des de 1987,
i la presideix des del juny de 2014. Hi ha interpretat els papers de St Andreu,
St Joan, St Joan Baptista, Benjamí i St Pere, a banda de participar al gruix
del poble a l'escena de l'entrada a Jerusalem. Forma part del Consell Directiu
de La Passió des de 2006.
Quina és la missió de la vostra entitat?
Tot i que l'activitat principal de La Passió és realitzar
l'espectacle, la realitat és que l'entitat és un punt de trobada del miler de
col·laboradors que el fan possible, fomentant l'associacionisme, la tradició i
la divulgació de la cultura catalana.
Quina és la realitat que teniu al vostre entorn immediat?
Vivim en un municipi que ha sofert un creixement més que
notable en els darrers anys a causa del 'boom' immobiliari, però malgrat això
La Passió s'ha sabut adaptar a les noves realitats, incorporant les persones
nouvingudes a Olesa de Montserrat.
Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de
la vostra entitat?
Actualment són un miler els voluntaris que en formen part.
Cada col·laborador decideix el seu grau d'implicació; així, n'hi ha que tan
sols participen a les representacions de cada temporada i d'altres que
decideixen dedicar-hi moltes més hores, ja sigui en departaments tècnics,
vestuari, maquillatge, acomodadors, etc.
Però més enllà de l'espectacle de La Passió, també són els
col·laboradors els que dediquen hores per fer el manteniment de les
instal·lacions del teatre, mantenir viu l'arxiu històric, programar activitats
al teatre o formar part del Consell Directiu de l'entitat, sempre des del
voluntariat.
Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?
Molts són els motius que poden explicar la relació dels
col·laboradors amb La Passió: la tradició familiar, l'amor per la cultura
popular, el sentit de pertinença, la feina en comú, entre d'altres. Si les
colles castelleres aixequen castells, nosaltres fem representacions de La
Passió de manera conjunta.
Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?
Si una cosa tenim clara és que a nivell de col·laboradors
tenim una salut de ferro; no dubtem que seguirem tenint el suport de totes les
persones que encara hi són, i les que aniran venint. Altra cosa és el suport
del públic: malgrat les xifres encara són molt bones, el cert és que el repte
està en mantenir i sumar el nombre de persones que cada any vénen a veure'ns.
Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?
Segurament el moment en què vaig portar la meva neboda
Marta, aleshores amb poc més d'un any, per primer cop a sortir a l'entrada a
Jerusalem [l'escena en què hi surten de manera simultània centenars de
col·laboradors]. I és que La Passió també és això, el relleu generacional,
compartir la passió per una entitat que reuneix els esforços de persones de
perfils diversos però amb un objectiu comú: obrir el teló temporada rere
temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada