publicat per
19 d'octubre de 2015
El 24 de desembre del 1916 es van representar per primera
vegada, al Coliseu Pompeia del barri de Gràcia, a Barcelona, els Pastorets de
Josep M. Folch i Torres. Això vol dir que l’any que ve se n’escaurà el
centenari i que, vist per sobre, aquest Nadal se’n celebrarà la centena
temporada.
Vist per sobre, dic: els Pastorets, i especialment els d’en
Folch i Torres, continuen vius, i ben vius, en els teatres d’una pila de
poblacions d’arreu del país; però, tot i la seva continuïtat, han viscut
algunes temporades en blanc, especialment les de la Guerra Civil, perquè eren
massa de missa, i les primeres de la dictadura, perquè no es podien fer en
català. Però, sigui com vulgui, en Lluquet i en Rovelló no callen i segur que
l’any del centenari es faran sentir pertot encara més.
Per preparar-nos-hi, aquest dissabte les escales del Teatre
Nacional van acollir una munió d’àngels i dimonis, arribats des de diverses
comarques, que van començar esbatussant-se i van acabar acordant un armistici,
gràcies als bons oficis de Toni Albà, pastoretista reconegut i ambaixador del
centenari. Hi vaig ser, en nom de la Fundació Folch i Torres, per ajudar a
empènyer la festa, amb Lenke Kovács, comissària de la celebració, Lleonard del
Rio, coordinador general de la Coordinadora de Pastorets, Ramon Folch i
Camarasa i encara molts més que, amb banyetes o sense, amb plomes o sense,
posen cada any el seu talent a fer possible que els Pastorets tornin a
l’escena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada