El rosari de l'Aurora

el punt

5 febrer 2006

L'autora Beth Escudé estrena al TNC una comèdia àcida sobre la violència domèstica

J.B..

Barcelona

Aurora de Gollada és un atrevit text sobre la violència domèstica de Beth Escudé que s'estrena aquest dimarts a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La dramaturga i directora gosa creuar el melodrama de la noia que mor a mans del marit (i que, a partir de llavors, viu un viatge del purgatori fins al cel, on manté una entrevista amb Déu) amb la farsa còmica d'uns personatges, que són un contrapunt amarg a la soledat i la incomprensió de la protagonista.

Beth Escudé juga amb foc per criticar el tractament que es fa de la violència dels homes contra les dones als mitjans de comunicació i en institucions «que promouen la discriminació, com són l'Església i la monarquia». L'Aurora que apareix a escena és una ciutadana cívica «vegetariana, que recicla i que ha denunciat tots els maltractaments». Totes les persones que la tracten la consideren una persona educada, fins al punt que la proposen per a un concurs de beatificació, exclama l'autora i directora.Des de bon principi se sap que la dona morirà violentament: és un plantejament de fets consumats, «la dona ni lluita ni se salva», ja que Escudé critica aquells que donen part de la culpa a aquest crim a la mateixa víctima. L'autora s'ha allunyat de reproduir cap «biografia psicologista», tot i que sí que ha seguit les informacions sobre aquest tema a la premsa els darrers dos anys. L'obra tampoc planteja cap solució. Escudé apunta que els augments de pena de presó no semblen una solució quan hi ha molts homes que «un cop assassinada la dona, se suïciden».Mònica Glaenzel és Aurora de Gollada. Ella és l'única que no salta a la comèdia. L'actriu defensa que el seu personatge, tot i que el marit li hagi anul·lat la personalitat, no esdevé «una bleda». Escudé trasllada l'entorn de la protagonista (que representa la societat) a la comèdia per fer més fort el contrast. De fet, moltes de les rèpliques incloses en els diàlegs dels mossos d'esquadra, els forenses que fan l'autòpsia, el marit o el maquillador de morts provenen de comentaris habituals de la gent del carrer.Beth Escudé (1963), llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre, compagina l'escriptura amb la direcció i la docència. Ha treballat amb La Fura dels Baus, Nats Nus i Nessum Dorma, i el 2003 va guanyar el premi Ramon Vinyes amb Cabaret diabòlic.