"Sense falsa modèstia, sé que sóc molt bona"

el periodico
13 febrer 2006
L'actriu, guardonada amb el Ciutat de Barcelona, treballa a Bilbao a les ordres de Lluís Pasqual

Anna Lizaran, fotografiada ahir al Teatre Arriaga de Bilbao. Foto: VINCENT WEST

ELENA HEVIA
BARCELONA
Parla de la seva professió com si la vida s'hagués entestat a convertir-la en una gran actriu i ella, senzillament, s'hagués deixat portar. Anna Lizaran, via telefònica, no pontifica, explica les seves coses amb lleugeresa i una divertida coqueteria. Juga a la modèstia, però pel camí deixa entreveure amb ironia actituds de gran diva, que és el que és. Per què ens hem d'enganyar. Ho va demostrar a El matrimoni de Boston, de David Mamet, obra per la qual avui se li concedeix el premi Ciutat de Barcelona, i ho tornarà a fer, sens dubte, en la seva participació en el doblet shakespearià Hamlet i La tempestad, que assaja al Teatre Arriaga de Bilbao a les ordres del seu estimat Lluís Pasqual. La veurem en el pròxim Grec.
¿Els premis serveixen per res?
Jo no he tingut néts amb qui passar a la posteritat. I els premis no sé si serveixen per al futur, que és una cosa molt incerta. Fa anys van posar el meu nom a un carrer del meu poble i vaig pensar: ¿quant durarà?--
¿Les distincions l'obliguen a fer balanç?
En realitat, per qui me n'alegro més és per la meva família i la gent que m'estima i està orgullosa de mi.--
El Ciutat de Barcelona té una qualitat familiar, urbana i pròxima.
El que em sap greu és que no el recolliré personalment. No puc deixar el Lluís Pasqual a l'estacada.--
Emma Vilarasau, la seva companya de repartiment, ¿la va felicitar?
Per descomptat. Ella i Marta Marco, la tercera del repartiment, recolliran el premi, perquè és tan seu com meu. Les coses al teatre no es fan mai soles. I és bo que l'Emma i la Marta siguin aquí, perquè jo estic a punt de retirar-me.--
Quan diu això, no se la creu ningú.
(Riu) Doncs un dia serà veritat.--
Donava gust veure-la a El matrimoni de Boston. ¿S'ho passava tan bé com semblava?
El dia en què no sigui feliç a dalt d'un escenari, em retiraré. Quan arribes a aquell punt en què sents que el públic està amb tu, el plaer és enorme. Pur exhibicionisme.
¿Per això saludava els seus amics entre el públic al sortir a escena?
Això no ho hauria pogut fer al principi de la meva carrera. En teatre, com més antic ets més coses has d'aportar.--
També tenia un valor simbòlic. No era el seu debut al Lliure de Montjuïc, però sí el muntatge més semblant als de la sala de Gràcia.
Vaig sentir un déjà vu. Ho confesso.--
Vostè va acomiadar com a actriu el Lliure de Gràcia; obrir-lo el 2007 seria un acte de justícia poètica.
Jo ja estic deslligada del Lliure. Hi va haver un temps en què vaig pensar que no podria treballar en cap altre lloc. Però no ha estat així. En la meva vida professional, a part que m'ho he treballat, he estat una privilegiada. Jo no em poso metes, vénen soles. Hi ha molta gent que té talent i és molt treballadora i no ha tingut aquestes oportunitats.--
Com el doblet de Pasqual. ¿Se li fa estrany participar en aquesta obra amb ell, en castellà, i a Bilbao?
Bé, hi tinc més presència que text. El millor de tot és aquesta sensació d'estar neta, de tenir les maletes buides i esperar a veure què passa.
El seu paper a Hamlet és gairebé anecdòtic. ¿No és un malbaratament?
Hi ha molt pocs papers femenins a Hamlet: Gertrudis, la seva mare, i Ofèlia. I, evidentment, ni l'un ni l'altre són al meu abast.--
Tots els papers, són al seu abast.
Hauria de contradir-la, però posem que té raó. Sense falsa modèstia, sé que sóc molt bona. A Hamlet, Francesc Orella i jo som els caps dels còmics. El Lluís ha adaptat un paper a la meva mida, una espècie de mare professional d'aquests actors. Jo no havia entès mai tan bé Hamlet com l'estic entenent ara. Això només t'ho permet un bon director.--
A La tempestad es pren la revenja com a actriu.
Sóc Ariel, és un bombonet.--
Un esperit alat que no és ni home ni dona.
Ja tinc experiència en això. Ho vaig fer a Godot, a Leonci i Lena i a La bona persona de Sezuan. Sense comptar amb el meu transvestisme a Al vostre gust.--
A més de la reposició d'El matrimoni de Boston, a petició del públic, ¿què li depara el futur?
Una altra col.laboració amb Pasqual. Estic en tràmits per estrenar Mòbil, de Sergi Belbel, una altra vegada amb Emma Vilarasau i Marta Marco.

Noticia publicada a la pàgina 54 de l'edició de 13/2/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF