cap gros
editorial
7 febrer 2006
La UE Mataró està passant per una mala ratxa que pot acabar amb una catàstrofe a final de temporada en forma de descens. L'equip no està bé, li falta joc interior, un xic de sort, i sobretot, moral. Semblava que l'Andorra, un equip amb tant o més necessitat de victòries que la Unió, seria el rival perfecte per trencar la ratxa de derrotes, però no va ser així, i ja en van set. Des del primer moment que l'equip no ha tingut un patrocinador, no s'ha pogut fitxar a jugadors amb garanties. A tot això, se li suma el tema del Barça, amb el qual s'havia de col.laborar però al final no es va arribar a un acord. En definitiva, dos fets que han dut l'equip a disposar d'una plantilla molt limitada. De la gran temporada l'any passat s'ha arribat al pou de la classificació d'enguany, i el que espera a la UE Mataró no sembla un camí de roses. Els jugadors són vàlids per mantenir la categoria EBA, però set derrotes consecutives pesen molt, i els nervis estan a flor de pell, com ho demostren els disset punts que es van deixar remuntar a casa. L'equip necessita trencar aquesta dinàmica aviat, és igual el rival, ara mateix, el màxim rival de la UE Mataró és el mateix equip, i si això no s'arregla aviat, es pot tenir un disgust nefast per el principal equip de bàsquet de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada