La 'bilbaïnada' de Lluís Pasqual

El director estrena el doblet de 'Hamlet' i 'La tempesta' que es presentarà en el pròxim Grec

Lluís Pasqual dirigeix Marisa Paredes al Teatro Arriaga de Bilbao. Foto: ROS RIBAS

ELENA HEVIA
BILBAO
Lluís Pasqual està tranquil. Amb la sensació d'haver arribat al final d'un llarg viatge que s'ha prolongat gairebé quatre anys. El dissabte dia 25 començaran les primeres representacions del seu Hamlet, que a partir del dia 4 de març, ja com a estrena oficial, compartirà cartell amb La tempesta al Teatro Arriaga de Bilbao. L'esforç ha estat titànic, o com diuen per aquí, una "bilbaïnada". Ni més ni menys que posar en escena conjuntament la que potser és la més gran tragèdia de Shakespeare i la seva comèdia més misteriosa, amb un repartiment --encapçalat per Eduard Fer- nández, Anna Lizaran, Francesc Orella i Marisa Paredes-- en què els actors transiten d'una obra a l'altra com en les velles companyies, sense distinció de rang.El doblet que va caure de la programació del Fòrum ha recalat al teatre bilbaí de titularitat municipal del qual Pasqual és director artístic. Es tracta d'una coproducció amb el Teatro Español de Madrid, el Lliure i el Festival Grec, en què es podrà veure l'estiu que ve.En la recta final dels assajos, la tragèdia danesa ja està controlada. Ahir només faltava lligar bé els complexos detalls tècnics de La tempesta. Ningú ho diria si es té en compte l'aparent senzillesa de l'escenografia firmada per Paco Azorín: un omnipresent cortinatge fosc per a Hamlet amb un revers, carregat de lluentons, que serveix a La tempesta com a perfecta metàfora. Són la cara i la creu d'una mateixa història. Negra una, brillant l'altra.El minimalisme escenogràfic de la tragèdia --en la qual el director s'ha volgut recolzar específicament en el pes dels actors i especialment en Eduard Fernández, el seu gran i ubic protagonista-- és total. "Hi havia una cadira a escena i el Lluís la va treure", diu Fernández divertit en una pausa dels assajos. També confessa que si l'oferta no hagués vingut de Pasqual no s'hauria atrevit mai a abordar el dubitatiu personatge. El príncep de Pasqual és menys dolç del que sol representar-se. "Em resisteixo a dir-ne contemporani. Diguem que és poc sentimental i molt directe". Gertrudis, la seva mare, és Marisa Paredes, que amb sorna anuncia que li agrada treballar amb directors exigents. "Almodóvar també ho és. M'agraden els directors durs".
AMB ORDRE
"S'ha de veure primer Hamlet i després La tempesta", recepta el director, que les ha concebut com un tot, sense que per això se li barregin els estils. Als dos muntatges hi ha moltes complicitats, ressons, cites i referències més o menys subterrànies que enriqueixen el visionat conjunt. Així, Fernández posa una divertida guinda a La tempesta apareixent com un anecdòtic capità, un paper d'extra amb frase. Paredes, mare glamurosa i irrepetible que fa comprensible la inclinació edípica del seu fill, és l'única que no fa doblet.Francesc Orella i Anna Lizarandesenvolupen la clau secreta dels muntatges, una reflexió sobre el teatre dins del teatre. Ells encarnen els caps dels còmics a la tragèdia hamletiana i, com a gest de complicitat nostàlgic, porten el famós adhesiu que Fabià Puigserver va dissenyar en pro de la llibertat d'expressió. A La tempesta interpreten Pròsper i Ariel, els autèntics organitzadors de la trama. Lizaran, amb un look d'angelot de postal (aletes i espasa d'Els pastorets incloses), està, senzillament, encantadora.Noticia publicada a la pàgina 69 de l'edició de 18/2/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF