Gran cadira de Tricicle

avui
17 febrer 2006

Marta Monedero
La companyia Tricicle no s'apunta a la dita de n'hi ha per llogar-hi cadires. Ans el contrari, ells no només les lloguen des de fa tres anys, sinó que d'un objecte com la cadira n'hi treuen tot el suc possible fins a convertir-la en l'eix central d'un espectacle que avança gràcies a tot un seguit de bromes que Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans després d'haver portar Sit per mig món, tenen ja ben apamades.
Aquesta nit, Tricicle torna al seu teatre, el Victòria, per allargar la vida de Sit, incorporant-hi nous gags i oferint la possibilitat que alguns espectadors s'asseguin als laterals de l'escenari per veure "una obra totalment diferent", comenta Joan Gràcia. El darrere de la funció, que és molt distint del que es veu des de la platea.
Sense baixar el ritme
Més de mig milió de persones i gairebé set-centes funcions són alguns dels números de Sit, que segons Paco Mir, després d'estar-se fins a l'abril al Teatre Victòria, farà gira per Catalunya i tancarà la seva explotació aquest any a París, on ja es van estar tres mesos l'any passat. Tot i que els tres tricicles van fent anys, Gràcia assegura que "l'espectacle no baixa el ritme, perquè si el baixés, es perdrien gags" i això no ho volen de cap de les maneres.
"Volem que sigui un xou molt viu i sempre pensem a incorporar-hi novetats", diu Mir. Al trio li encanta provar coses noves, per això han afegit un nou gag que es van inventar durant les funcions que van fer a la ciutat xinesa de Xangai a l'octubre del 2005 en substitució d'un pas de la Setmana Santa "que els xinesos no haguessin acabat d'entendre, i haurien confós els penitents amb el Ku Klux Klan", precisa Carles Sans.
Preguntats sobre si l'humor s'entén igual a Catalunya que a la Xina, Sans afegeix que "en el fonamental se'ns entén igual a tot al món". Esclar que, en llocs "com aquí o a França ja tenim una imatge de marca i el públic sap què va a veure". En canvi, en d'altres llocs com ara la Xina, "has de treballar molt més i al principi sempre se sent un cert silenci al pati de butaques, però a mesura que avança l'espectacle es comencen a sentir les rialles".
La família Chair Wood
Pel que fa a l'argument, Sit desgrana l'arbre genealògic de la família Chair Wood. Troglodites, herois clàssics, cavallers medievals, industrials o gent del circ que, d'alguna manera, ha tingut relació amb la cadira. Des de la creació d'aquest objecte a l'edat de pedra als concerts amb cadires plegables o un aparell tan repugnant com la cadira elèctrica. Tot plegat, presidit per una immensa cadira de fusta, giny protagonista de les peripècies que fa que aquest solvent trio de còmics es riguin a l'escenari del mort i de qui el vetlla.