"Som igual d'animals però un pèl més cauts"

el periodico
5 febrer 2006

Superada la tercera crisi econòmica, Joan Font, líder de Comediants, estrena 'Les mil i una nits'

Joan Font, divendres passat al Teatre Nacional de Catalunya.
Foto: ELISENDA PONS

ELENA HEVIA
BARCELONA

A Joan Font, l'entusiasta líder de Comediants, li agrada citar Orson Welles o Francis Ford Coppola, és a dir creadors amb una ambició creativa que ha col.lisionat de ple amb la mesura pressupostària, per explicar per què s'ha arruïnat tres vegades en la vida. I ho fa amb un somriure murri als llavis, que és com ho diu quasi tot, gairebé sense prendre's un respir en la seva agenda. I ara, en vigílies de l'estrena de Les mil i una nits al Tívoli --serà el dia 15-- i en ple tràfec del seu càrrec com a assessor del Teatre Nacional de Catalunya confessa haver superat l'últim mal trago econòmic "amb nota alta". A aquesta tranquil.litat també hi contribueix que la professió hagi distingit el muntatge amb tres nominacions als Max.--
N'ha après la lliçó?
No s'ha d'estirar més el braç que la màniga. En el seu moment, en el 92 i ara fa tres anys van ser més fortes les ganes i l'entrega. Sé que no té cap sentit, però en el fons no me'n penedeixo.--També és cert que la Generalitat els ha ajudat molt.--
No es pensi que ha sigut tant. Es van portar molt bé acomodant els terminis dels deutes, adaptant-se a la nostra realitat. Ara estem en pau amb tothom. Som igual d'animals, però un pèl més cauts.--
I això els ha portat a minvar l'espectacularitat dels seus treballs?
Si el primer a autocensurar-se és el creador, cagada pastoreta. La nostra versió de Les mil i una nits no és una peça de museu, parteix d'una mirada contemporània perquè la seva escenografia i el seu vestuari estan firmats pel pintor Frederic Amat.--
Quan van estrenar a Còrdova el públic se'ls va indignar per l'erotisme del muntatge
És que el llibre desborda sexualitat i no el podíem trair. No és un espectacle infantil, però els adolescents poden venir amb les seves famílies, perquè en el fons hem creat imatges molt poètiques i en certa manera ingènues.--
El fet d'elegir un clàssic àrab en aquests moments significa res?
Ara que tantes pors i tants prejudicis ens separen volia mostrar les coses que ens uneixen. Les grans històries són completament alienes als fonamentalismes.--
Comediants transcendents?
Això està en l'obra i pot ser que a algú el faci meditar. La nostra única aspiració és entretenir.--

Ja que no sembla probable portar el muntatge a Bagdad com li hauria agradat, ¿seria possible mesurar-lo amb el món àrab?
De moment hem estat a Siracusa i més tard anirem a Chicago i Oslo. Som de les poques companyies que hem portat les nostres obres al Marroc, Tunísia i els Emirats Àrabs. I per això estem en contacte amb l'Instituto Cervantes.--
Haurien de rebaixar l'erotisme.
No ho hem fet mai. D'aquelles actuacions en conservo dues imatges: una en què ens abraçaven amb emoció i una altra en què ens perseguien brandant un ganivet, i no és cap metàfora. Aquestes coses fan que et sentis viu.--
El més insòlit d'aquesta aventura oriental de Comediants és el pes del text, de la paraula.-M'agradaria demostrar que la paraula serveix per comunicar-se i no per insultar. Encara que aquesta sigui una lliçó que la vida et torna diàriament. No ens hem sentit mai tan estimats per la gent com quan al novembre vam actuar a Salamanca amb El árbol de la memoria en ple rebombori dels papers. I és que una cosa és l'alta política i una altra, de molt diferent, la vida quotidiana.--
Ara està cuinant la futura línia familiar per al Teatre Nacional de Catalunya.
Volem que hi hagi més presència. Una cosa semblant al que he fet al Liceu, i comptar amb els autors actuals. Fer que els pares puguin acompanyar els fills i de passada que s'ho passin bé.--
I per a això utilitzarà la Sala Petita i la Tallers.
Sí, de moment. Però també altres zones del teatre, com els seus desaprofitats jardins.--
Algun projecte més?
Una òpera, La cenerentola, de Rossini. Una coproducció del Liceu amb Houston, Cardiff i Ginebra, que després propiciarà una versió per a nens. Serà pel 2007-2008. I també preparem una Cavalcada Mozart a semblança del que hem fet amb el Quixot.--
I el descans quan vindrà?
Em queden dos anys per passar la companyia a unes mans més joves i quedar-m'hi com a tutor. M'agradaria seguir fent això, però amb més assossegament.

Noticia publicada a la pàgina 64 de l'edició de 5/2/2006 de El Periódico - edición impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF