28 de febrer 2006

Teatre transatlàntic


Avui
27 febrer 2006

Xavier Cester
avui
27 febrer 2006
Les magnífiques relacions entre el Regne Unit i els Estats Units no són cap secret. Washington sempre ha comptat amb la ferma aliança de l'antiga metròpoli per al que sigui, ja estigui al govern una torie com Margaret Thatcher o un laborista com Tony Blair. Aquest per al que sigui, esclar, inclou també la invasió de països com l'Iraq.
Les dues bandes de l'Atlàntic també estan estretament relacionades pels seus dos grans emporis teatrals, el West End de Londres i Broadway a Nova York. Tradicionalment, els grans èxits a un costat o altre de l'oceà creuaven sense problemes les aigües. Als darrers anys, aquest moviment en dues direccions, però, ha quedat més esmorteït. Dit d'una altra manera, triomfar en una capital no és garantia de fer-ho en l'altra.
Lluny queden els anys de la invasió britànica a Londres, encapçalada per Andrew Lloyd Webber, amb Cats, Sunset Boulevard o The Phantom of the Opera, o Cameron Mackintosh i les seves produccions de Les miserables i Miss Saigon. D'aquests títols només resta en peu, batent rècords de durada, l'ubic fantasma. Tanmateix, tampoc Londres mai no ha estat gaire receptiva a les importacions de Broadway: Rent va passar sense pena ni glòria, mentre que l'imperi Disney ha tingut més sort al West End amb The Lion King que amb Beauty and the Beast.
Nova onada
Les coses sembla que tornen a canviar, si fem cas de la nova onada de musicals de Broadway preparats per desembarcar amb tota la seva potència al West End al llarg del 2006, si bé l'any passat ja hi va haver l'avís de The Producers.
La gran ironia és que el nom que encapçala la llista de blockbusters ianquis a la conquesta de lliures esterlines té pare britànic. Spamalot és una criatura sorgida de la iniciativa d'Eric Idle, un dels antics membres dels Monty Python, inimitable grup anglès d'humor surrealista. L'obra és la translació al terreny del musical del seu film Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores i ha estat un dels grans èxits recents a la cartellera de Nova York: en només set mesos va recuperar la inversió inicial de 13 milions de dòlars, i va atraure un públic més jove de l'habitual a Broadway. Spamalot sembla tenir també l'èxit garantit a Londres a partir de l'estrena oficial el 17 d'octubre.
L'arribada al Palace Theatre de Spamalot implica una sortida, la de The Woman in White, el darrer musical d'Andrew Lloyd Webber, que dissabte va baixar definitivament el teló. Aquesta adaptació de la novel·la de Wilkie Collins no ha acabat de connectar amb el públic, tot i el sofisticat decorat basat en projeccions. Esclar que si a Londres ha estat en cartell 19 mesos, a Broadway n'ha aguantat només 3, i ha tancat just la setmana abans de la seva germana britànica.
Bruixes, hòbbits i titelles
El retorn el juny d'Evita a Londres, la primera reposició a la ciutat d'aquest popular títol del 1978, potser donarà més satisfaccions a Lloyd Webbber. I si no, el compositor sempre pot riure amb Spamalot: el teatre que l'acollirà és seu i l'obra inclou una sàtira sobre ell.
Un altre gran èxit de Broadway, Wicked, una original mirada sobre els orígens de la Bruixa Malvada de l'Oest, d'El mag d'Oz, té també data d'arribada a Londres, al setembre. En el seu currículum, 1,75 milions d'espectadors a Nova York. I del Canadà ve El senyor dels anells, que durà els seus hòbbits a la capital britànica a finals del 2006, en el que serà el musical més car de la història del West End.
Amb mitjans menys espectaculars també arribaran a Londres Movin'Out i Avenue Q. El primer és un espectacle de música i dansa creat per la coreògrafa Twyla Tharp a partir de les cançons de Billy Joel. El segon, una corrosiva combinació de titelles i personatges reals, un espectacle que va fer el salt des d'Off Broadway a la meca del teatre comercial de Nova York enmig de lloances de la crítica, el favor del públic i un grapat de Tony el 2004. La nit de 'Billy Elliot'
A l'espera d'aquestes novetats, els teatres de Londres van entregar ahir els seus premis, els Olivier. Billy Elliot, adaptació de la cèlebre pel·lícula sobre el nen que volia ser ballarí, no va fer el ple de les nou nominacions que tenia, però va ser una de les vencedores de la vetllada, amb 4 premis, entre ells el de millor musical. Especialment remarcable va ser el guardó al millor actor de musical per als tres joves intèrprets que s'alternen en el rol protagonista, James Lomas, George Maguire i Liam Mower.
Guys and Dolls va veure com la seva protagonista, Jane Krakowski, s'emportava l'Olivier a la millor actriu en aquest gènere, mentre que el clàssic de Frank Loesser era reconegut com a millor producció musical.
Els premis de teatre de text van estar dominats per Hedda Gabler, també amb 4 Olivier, entre els quals el de millor actriu, Eve Best, i millor director, Richard Eyre. Brian Dennehy tornava a ser reconegut com a millor actor per Mort d'un viatjant.
En el camp operístic, l'English National Opera ho tenia fàcil: les quatre nominacions a millor nova producció eren seves, i es va emportar el premi el debut al gènere d'Anthony Minghella amb Madama Butterfly. També es va endur premi el baríton Simon Keenlyside. Per la seva banda, Ian McKellen rebia un Olivier honorífic.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...