cap gros
1 febrer 2006
L'actor català va tancar el seu espectacle demanant disculpes pels seus comentaris contra Espanya
per
1 febrer 2006
L'actor català va tancar el seu espectacle demanant disculpes pels seus comentaris contra Espanya
per
Joan Salicrú - fotos Sergio Ruiz - 01/02/2006 10:37
Rubianes aixeca els braços ahir durant l'espectacle al Monumental.
Pepe Rubianes va aconseguir ahir dimarts dia 31 omplir les 822 cadires del Teatre Monumental amb una sessió organitzada per Fila 7 i que va fer les delícies de públic assistent. Durant pràcticament dues hores l'actor "galaico-catalán", com ell mateix es defineix, va fer riure un públic molt predisposat amb la representació del seu espectacle Rubianes solamente, que arriba enguany a la seva vuitena temporada després d'un any sabàtic que l'artista es va prendre el 2005. Rubianes arribava a Mataró enmig d'una tempesta mediàtica desfermada per mitjans conservadors de Madrid després d'haver enviat "a la merda" el que ell va denominar "la puta Espanya" en el programa El club de TV3 el passat dia 27. "Que es posin Espanya en el putu cul a veure si els hi exploten els ous", va dir concretament, a banda de desqualificar el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, a qui va dir "impresentable" i "desgraciat". Al final de l'espectacle, l'actor va aprofitar per disculpar-se davant aquells espanyols que es puguin haver sentit ofesos per les seves paraules, tot i que va tornar a enviar "a la merda" els que ell va anomenar "fatxes". Rubianes va aclarir que quan va parlar de "la puta Espanya" es referia a "l'Espanya fatxa, ultracavernícola i antidemocràtica" i es va mostrar resignat davant la situació creada. Abans de l’inici de l’espectacle, capgros.com va poder parlar amb ell.
Ha creat al seu voltant una tempesta mediàtica… però què ha fet?
Tot això ve d’unes declaracions meves, festives, a TV3. Estava parlant de tota la situació que s’ha muntat com a català que sóc, perquè fa 55 anys que visc aquí i tot que dic que són un actor “galaico-català” el fet és que sóc més català que gallec. Doncs davant aquest assetjament continu, d’insults a Catalunya, de que si els papers de Salamanca, que si el general Mena “y sus tanques”, que si el Tejero, que si la política que està fent el PP davant el referèndum de l’Estatut… doncs vaig explotar. Vaig dir això de “a la merda la puta Espanya”…. en aquest llenguatge meu, que és el que uso… És que resulta que si tu dius “puta vida” no passa res, en canvi si dius “puta Espanya” se’n munta una “de collons”. També vull aclarir que em referia a una Espanya concreta, una Espanya “fatxa”, reaccionària, ultracavernícola, que ataca sistemàticament Catalunya. Jo, evidentment, amb l’Espanya democràtica i progressista no hi tinc res a dir; em mereix tot el respecte del món.
Hem arribat a un punt que la gent es pregunta si existeix, aquesta altra Espanya…
Si, però sempre hi ha aquesta minoria que són els que fan més soroll. L’Espanya democràtica existeix. Jo el que passa és que he usat una tècnica contrària al senyor Zapatero, que és tot educació i tacte… I he explotat així com si fóssim en una taverna, però és que aquesta és la meva manera de ser… Parlo així perquè vaig estudiar amb els capellans [riu]…
El cert és que les reaccions que hi ha hagut són brutals…
Si, m’ha caigut tota la "Brunete Mediàtica" a sobre. Però era d’esperar. Home si jo fos fatxa faria el mateix… [torna a riure]
El molesta que es parli de vostè encara que no sigui pel seu espectacle?
Home, jo vull que em valorin pel meu treball artístic, no per les meves opinions polítiques. Jo tinc les meves opinions i les puc explicar… per exemple ara he fet un muntatge sobre la mort de García Lorca on exalço la figura d’un escriptor i poeta, una gran persona, que es deia Luís Rosales, i que tot i ser de Falange es juga la vida pel seu amic, que és republicà. El porta a casa seva i està a punt de ser afusellat pels seus companys de moviment. Jo crec en l’home, en certa forma, més enllà de camises o no camises… L’únic que demano a la gent que es pugui sentir ofesa o molesta per les meves paraules -parlo de la gent normal del carrer que se senti espanyola, no dels “fatxes”- que la meva intenció no era ofendre’ls… jo parlava d’una Espanya agressiva, cruel, terriblement cruel amb Catalunya… i que tot el que sigui en català els posa malalts… Però clar, també vull dir que una cosa és que digui jo aquestes coses i l’altra és que la digui l’Ibarra, que és un polític. Jo sóc un ciutadà… És molt més agressiu el que diu l’Ibarra, que va dir que Catalunya es posés l’Estatut “on li capigués”.
S’ha arribat a espantar amb les reaccions?
Home, no és gens agradable que t’estiguin insultant tot el dia però com que ja ho vaig viure a l’escola –em deien “Usted es imbecil” [riu de nou]-… doncs ja estic acostumat a l’insult. No és gens agradable. Però una de les coses agradables és veure que els que més criden i insulten són l’Espanya que jo vaig insultar… clar, s'ha de ser conseqüent… jo ja sabia que passaria… el que passa que mai vaig pensar que agafaria tanta “universalitat”… Pensa que han arribat correus electrònic amb amenaces i històries… però bé, és un grup petit… de Catalunya n’hi ha molt pocs… Clar que pot ser que ara surti el carrer aquí fora i que “me hinchen a hostias”… però vaja, fins i tot el “fatxa” català és molt diferent de l’altre…
Catalunya “is different”, doncs.
Si, si, Catalunya és diferent i el que digui el contrari menteix, vilment.
Que creu que passarà d’ara en endavant?
Que deixin viure a Catalunya en pau i que la deixin avançar perquè no es pot negar que Catalunya pel que sigui sempre ha estat la part d’Espanya més avançada a tots els nivells… que la deixin desenvolupar en pau i que es respecti el seu Estatut i la forma de ser del català i que s’acabin els boicots, els insults i tota aquesta història de sempre…
Vostè es manifesta a favor de l’Estatut.
Si, després hi ha coses que m’agraden més i menys però crec que és important que es canviï perquè fa molts anys de l’altre Estatut i la vida ha canviat molt del 78 cap aquí… som a la Unió Europea i hi ha una nova generació que ja està en una altra pel·lícula… cal adequar-lo, com la Constitució. Això de que Catalunya és una nació… és que és una nació! I si no consta a la Constitució s’ha de canviar la Constitució, “que no me jodan”… Catalunya i Euskadi són nacions i més antigues que Espanya… Què té de dolent dir que Catalunya és una nació? També els Estats Units són una agrupació d’estats… és que clar, aquí encara estan amb el concepte de “la unidad de destino en lo universal”, que ja no té res a veure amb l’Espanya actual…
Però creu que això evolucionarà.
Sí, per la pròpia dinàmica de la vida. Espero que les aigües es calmin…
Rubianes aixeca els braços ahir durant l'espectacle al Monumental.
Pepe Rubianes va aconseguir ahir dimarts dia 31 omplir les 822 cadires del Teatre Monumental amb una sessió organitzada per Fila 7 i que va fer les delícies de públic assistent. Durant pràcticament dues hores l'actor "galaico-catalán", com ell mateix es defineix, va fer riure un públic molt predisposat amb la representació del seu espectacle Rubianes solamente, que arriba enguany a la seva vuitena temporada després d'un any sabàtic que l'artista es va prendre el 2005. Rubianes arribava a Mataró enmig d'una tempesta mediàtica desfermada per mitjans conservadors de Madrid després d'haver enviat "a la merda" el que ell va denominar "la puta Espanya" en el programa El club de TV3 el passat dia 27. "Que es posin Espanya en el putu cul a veure si els hi exploten els ous", va dir concretament, a banda de desqualificar el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, a qui va dir "impresentable" i "desgraciat". Al final de l'espectacle, l'actor va aprofitar per disculpar-se davant aquells espanyols que es puguin haver sentit ofesos per les seves paraules, tot i que va tornar a enviar "a la merda" els que ell va anomenar "fatxes". Rubianes va aclarir que quan va parlar de "la puta Espanya" es referia a "l'Espanya fatxa, ultracavernícola i antidemocràtica" i es va mostrar resignat davant la situació creada. Abans de l’inici de l’espectacle, capgros.com va poder parlar amb ell.
Ha creat al seu voltant una tempesta mediàtica… però què ha fet?
Tot això ve d’unes declaracions meves, festives, a TV3. Estava parlant de tota la situació que s’ha muntat com a català que sóc, perquè fa 55 anys que visc aquí i tot que dic que són un actor “galaico-català” el fet és que sóc més català que gallec. Doncs davant aquest assetjament continu, d’insults a Catalunya, de que si els papers de Salamanca, que si el general Mena “y sus tanques”, que si el Tejero, que si la política que està fent el PP davant el referèndum de l’Estatut… doncs vaig explotar. Vaig dir això de “a la merda la puta Espanya”…. en aquest llenguatge meu, que és el que uso… És que resulta que si tu dius “puta vida” no passa res, en canvi si dius “puta Espanya” se’n munta una “de collons”. També vull aclarir que em referia a una Espanya concreta, una Espanya “fatxa”, reaccionària, ultracavernícola, que ataca sistemàticament Catalunya. Jo, evidentment, amb l’Espanya democràtica i progressista no hi tinc res a dir; em mereix tot el respecte del món.
Hem arribat a un punt que la gent es pregunta si existeix, aquesta altra Espanya…
Si, però sempre hi ha aquesta minoria que són els que fan més soroll. L’Espanya democràtica existeix. Jo el que passa és que he usat una tècnica contrària al senyor Zapatero, que és tot educació i tacte… I he explotat així com si fóssim en una taverna, però és que aquesta és la meva manera de ser… Parlo així perquè vaig estudiar amb els capellans [riu]…
El cert és que les reaccions que hi ha hagut són brutals…
Si, m’ha caigut tota la "Brunete Mediàtica" a sobre. Però era d’esperar. Home si jo fos fatxa faria el mateix… [torna a riure]
El molesta que es parli de vostè encara que no sigui pel seu espectacle?
Home, jo vull que em valorin pel meu treball artístic, no per les meves opinions polítiques. Jo tinc les meves opinions i les puc explicar… per exemple ara he fet un muntatge sobre la mort de García Lorca on exalço la figura d’un escriptor i poeta, una gran persona, que es deia Luís Rosales, i que tot i ser de Falange es juga la vida pel seu amic, que és republicà. El porta a casa seva i està a punt de ser afusellat pels seus companys de moviment. Jo crec en l’home, en certa forma, més enllà de camises o no camises… L’únic que demano a la gent que es pugui sentir ofesa o molesta per les meves paraules -parlo de la gent normal del carrer que se senti espanyola, no dels “fatxes”- que la meva intenció no era ofendre’ls… jo parlava d’una Espanya agressiva, cruel, terriblement cruel amb Catalunya… i que tot el que sigui en català els posa malalts… Però clar, també vull dir que una cosa és que digui jo aquestes coses i l’altra és que la digui l’Ibarra, que és un polític. Jo sóc un ciutadà… És molt més agressiu el que diu l’Ibarra, que va dir que Catalunya es posés l’Estatut “on li capigués”.
S’ha arribat a espantar amb les reaccions?
Home, no és gens agradable que t’estiguin insultant tot el dia però com que ja ho vaig viure a l’escola –em deien “Usted es imbecil” [riu de nou]-… doncs ja estic acostumat a l’insult. No és gens agradable. Però una de les coses agradables és veure que els que més criden i insulten són l’Espanya que jo vaig insultar… clar, s'ha de ser conseqüent… jo ja sabia que passaria… el que passa que mai vaig pensar que agafaria tanta “universalitat”… Pensa que han arribat correus electrònic amb amenaces i històries… però bé, és un grup petit… de Catalunya n’hi ha molt pocs… Clar que pot ser que ara surti el carrer aquí fora i que “me hinchen a hostias”… però vaja, fins i tot el “fatxa” català és molt diferent de l’altre…
Catalunya “is different”, doncs.
Si, si, Catalunya és diferent i el que digui el contrari menteix, vilment.
Que creu que passarà d’ara en endavant?
Que deixin viure a Catalunya en pau i que la deixin avançar perquè no es pot negar que Catalunya pel que sigui sempre ha estat la part d’Espanya més avançada a tots els nivells… que la deixin desenvolupar en pau i que es respecti el seu Estatut i la forma de ser del català i que s’acabin els boicots, els insults i tota aquesta història de sempre…
Vostè es manifesta a favor de l’Estatut.
Si, després hi ha coses que m’agraden més i menys però crec que és important que es canviï perquè fa molts anys de l’altre Estatut i la vida ha canviat molt del 78 cap aquí… som a la Unió Europea i hi ha una nova generació que ja està en una altra pel·lícula… cal adequar-lo, com la Constitució. Això de que Catalunya és una nació… és que és una nació! I si no consta a la Constitució s’ha de canviar la Constitució, “que no me jodan”… Catalunya i Euskadi són nacions i més antigues que Espanya… Què té de dolent dir que Catalunya és una nació? També els Estats Units són una agrupació d’estats… és que clar, aquí encara estan amb el concepte de “la unidad de destino en lo universal”, que ja no té res a veure amb l’Espanya actual…
Però creu que això evolucionarà.
Sí, per la pròpia dinàmica de la vida. Espero que les aigües es calmin…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada