Estan deixant morir el Paral.lel"

el periodico
1 febrer 2006

El director de Dagoll Dagom reposa l'opereta 'El mikado' i acusa a l'ajuntament de falta de suport

ELENA HEVIA
BARCELONA

PROFESSIÓ DIRECTOR TEATRAL
OBRES MÉS DESTACADES 'ANTAVIANA', 'GLUPS!', 'MAR I CEL', 'T'ODIO, AMOR MEU', 'ELS PIRATES', 'POE', 'LA PERRITXOLA'

Complir 30 anys d'existència li ha servit a Dagoll Dagom per fer renéixer vells llorers. Va passar amb la sonada --per concorreguda-- recuperació de Mar i cel, que acaba d'obtenir cinc candidatures als Max, i a partir d'avui pot tornar a passar amb El mikado, l'opereta de Gilbert i Sullivan que s'instal.la a l'Apolo amb un nou i jove repartiment encapçalat per Josep Maria Gimeno, Josep Ferrer i Dulcinea Juárez.
Joan Lluís Bozzo, director de la companyia, creu que l'assistència d'un nou públic és la prova de foc. I de moment, dóna positiu.

--Vint anys després de la seva primera estrena, ¿amb què es desmarca aquest nou Mikado?
--L'obertura de l'espectacle, que es presenta amb una orquestra de 16 músics en directe, estarà acompanyada d'un minidocumental que recull diverses versions de l'obra des de la seva estrena el 1865.

--¿Què aporta el nou repartiment?
--Una professionalitat que fa 20 anys no teníem. Nosaltres érem com aneguets.

--L'opereta sempre permet clavar alguna punxa. ¿N'hi ha, aquí?
--Parlarem de l'Estatut, del boicot, de la catalanofòbia. He quedat decebut dels artistes i intel.lectuals d'esquerra, que he trobat molt calladets en aquesta nova ofensiva contra Catalunya.

--El mikado té previst visitar Madrid...
--Després de les representacions a Barcelona s'instal.larà a la Gran Vía madrilenya. La nostra feina no és una manifestació de simpatia o antipatia per les ciutats on treballem.

--Sol establir diferències entre el musical de franquícia madrileny i el català, més personal.
--Sí, però a Madrid tenen un carrer dedicat al gènere que han aconseguit revitalitzar.

--¿Estrenar a l'Apolo té un significat especial?
--Ens vam instal.lar aquí circumstancialment, però si podem aconseguir una continuïtat, nosaltres encantats. Intentarem que aquest teatre no tingui la mateixa sort que la resta de les sales del Paral.lel, perquè l'Ajuntament d'aquesta ciutat no ha fet ni la més petita inversió en aquesta zona, l'està deixant morir.

--¿Es pot dir que el teatre privat i el públic han acostat postures en aquests últims anys?
--L'atenció que des dels poders públics es concedeix al teatre públic és infinitament superior.

--Respecte a les subvencions Dagoll Dagom no es pot queixar.
--No podem perquè el públic ens acompanya. Mar i cel va renunciar a les subvencions perquè era una coproducció amb el TNC. I va ser una bona inversió per a ells, però em fa por que no ho tinguin en compte perquè estan instal.lats en la cultura de la pèrdua. El que em sap més greu és que no diguin "que bé que ho hem fet, repetim-ho".

--El TNC va rebre algunes crítiques per Mar i cel perquè no era exactament una aposta de risc.
--La Royal Shakespeare Company va coproduir Els miserables i ningú es va esquinçar les vestidures. El propòsit fundacional del Teatre Nacional de Catalunya era dedicar el 33% de la seva producció a les grans companyies privades. En 10 anys només hem passat per allà nosaltres, La Fura dels Baus i Carles Santos.


Noticia publicada a la pàgina 66 de l'edició de 1/2/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF