el periodico
24 abril 2006
ELENA HEVIA
BARCELONA
La fam, de Joan Oliver (Sabadell, 1899 -1986), va ser escrita a peu d'obra. Era l'últim any de la guerra civil i la societat catalana es menjava les pedres. Encara que pertanyia a una família de l'alta burgesia, Oliver --que en la seva cara B poètica va adoptar el pseudònim de Pere Quart-- va viure de prop tota aquesta penúria i amb molta diligència --gairebé no hi ha més mostres d'aquest tipus en la literatura catalana-- va narrar amb no poc didactisme el que passava a Barcelona. Es va inventar un triangle, tres formes de fer la revolució pendent: Nel, l'home ordenat però feble; Samsó, l'individualista que desconfia dels partits, i Lupa, la dona que els estima a tots dos.La peça, estrenada en plena contesa, es representa fins a l'11 de juny a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sota la direcció de Pep Pla, amb Marc Martínez, Pep Planas i Nora Navas com a protagonistes, en un moment dolç per a la recuperació de la memòria històrica. "Ara que celebrem el 75 aniversari de la segona república, estem vivint l'última etapa de la transició", diu Pla, a la vegada que defensa la peça: "Algú la pot titllar d'esquemàtica i didàctica, una acusació que podria compartir amb Brecht, però està molt ben dialogada".A més, segons Pla, la mirada d'Oliver és crítica en el seu reflex de la pugna entre comunistes i anarquistes. "Oliver simpatitzava amb l'anarquisme --anys més tard va rebutjar la Creu de Sant Jordi--, però en el fons la peça reflecteix com qualsevol revolució s'enquista i burocratitza". Aquesta certesa visionària no va donar gaires alegries a l'autor, que es va considerar un dramaturg frustrat. Si hagués vist l'estrena de l'obra dijous, amb la presència de la seva filla Sílvia i un càlid aplaudiment del públic, no hauria pensat el mateix.
Noticia publicada a la pàgina 48 de l'edició de 24/4/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada