Carol López torna Dolo Beltrán al teatre

el periodico

5 abril 2006

La cantant de Pastora protagonitza el muntatge 'Last chance', que s'escenificarà al Lliure

ELENA HEVIA

BARCELONA

Quan el Lliure li va proposar a la jove dramaturga Carol López una obra sobre el tema de la corrupció, a ella li va venir al cap una frase que finalment va formar part del text de la peça. "Si t'oferissin la possibilitat d'emportar-te un milió de dòlars, ¿la desaprofitaries?" Aquest dilema ètic és el disparador de Last chance (Última oportunitat), un joc teatral amb "mala llet" que s'estrena aquest cap de setmana (7 i 8 d'abril) al Teatre Bartrina de Reus i el dia 20 a l'Espai Lliure.L'obra té l'interès afegit del retorn a les taules de Dolo Beltrán, vocalista del grup Pastora i antiga musa de Roger Bernat, després d'un lapse de dos anys. "Com que per Setmana Santa hi ha menys concerts, m'ho he pogut permetre", explica la intèrpret i lletrista, que a l'obra encarna un dels set personatges de la peça. Amb Beltrán se situen Paul Berrondo i Andrés Herrera i el text, fixat entre la directora i els seus intèrprets a partir d'un argument previ, ha sorgit en castellà. Last chancedesenvolupa tres històries aparentment diferents que acaben trobant el seu comú denominador, i les col.loca en tres espais situats entre la marginalitat i el glamur: un cabaret, un descampat i una casa.Primer de tot, López vol deixar clar que les similituds entre V.O.S, l'obra que la va donar a conèixer, i Last chance són molt poques. "No és una comèdia romàntica com aquella i no té una estructura tan armada i sòlida. Aquí l'aposta és una altra: el pes dramàtic recau en els personatges i per això mateix he necessitat uns actors molt potents. Sense ells aquesta obra no existiria", explica. Una altra de les grans diferències del nou treball és la seva localització. Si a V.O.S les coordenades geogràfiques eren clarament barcelonines, aquí els contorns espacials són menys precisos: "Tot passa en una gran ciutat o, més ben dit, en la metàfora d'una gran ciutat i per aquesta raó la moneda que s'utilitza és el dòlar, una dada que serveix per difuminar les fronteres".

ENTRE TOLSTOI I TARANTINO

Les referències culturals que Carol López va utilitzar a l'hora de cuinar la seva peça són molt diverses. Van des d'Anna Karenina, el clàssic de Tolstoi que la va entretenir l'estiu passat mentre s'imaginava l'escaleta de Last chance, fins a La nit de l'oracle, l'atzarosa novel.la de Paul Auster, passant per Jackie Brown, la pel.lícula de Quentin Tarantino. El plat resultant és, segons Paul Berrondo, "un pollastre agredolç que hem cuinat molt ràpidament". Al costat d'aquest vessant cinematogràfic, l'obra també s'apuntala en la música. "Una de les meves grans frustracions --confessa la ronca veu de López-- és no saber cantar, així que quan tinc un actor que sí que ho sap fer l'aprofito. Aquí hi ha de tot: molta música, coreografies i fins i tot algun videoclip". Dolo Beltrán ha escrit per a l'ocasió un tema original juntament amb el seu col.lega Caïm Riba. Es tracta de Tres calles, una altra referència al caràcter triangular de l'obra.

Noticia publicada a la pàgina 74 de l'edició de 6/4/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF