ANIVERSARI DE L'AUTOR DE 'TOT ESPERANT GODOT

EL PERSONATGE

PERFILL'home que va trencar les regles

El centenari de Beckett permet redescobrir un escriptor secret

Foto: ARXIU / ELISENDA PONS"

Anna Lizaran i Eduard Fernández a Tot esperant Godot, el 1999.

Foto: ARXIU / ELISENDA PONS

ELENA HEVIA

BARCELONA

Samuel Beckett, com els sol passar als bons escriptors del Regne Unit, era irlandès. Però com també és habitual entre els seus compatriotes, es va haver de desterrar per ser reconegut. Parisenc d'adopció --va arribar a aquella ciutat el 1927 per fer classes de llengua i literatura anglesa--, va escriure en francès les que són sens dubte les seves millors obres "perquè en francès és més fàcil escriure sense estil".Va ser novel.lista secret, poeta ultrasecret i l'autor teatral que va trencar les regles de la dramatúrgia per sotmetre-les al buit existencial del conflictiu segle XX. La intel.lectualitat el va descobrir amb Tot esperant Godot, la seva primera obra de teatre, el 1952, i el gran món amb el Nobel de Literatura el 1969, que va considerar "una desgràcia" i no es va dignar recollir. Llegir Beckett requereix esforç i dedicació. Entre les grans novel.les hi ha Murphy, Mercier i Camier, Molloy, Malone muere i El innombrable. El seu teatre posa en relació paraules senzilles amb una forma complexa. I aquí estan Final de partida, Los días felices i La última cinta.Beckett és a l'escena el que Joyce a la narrativa. Els dos grans escriptors irlandesos tenen moltes coses en comú: van ser amics --un jove Beckett va treballar com a ajudant de l'autor de l'Ulisses-- i van arribar al mateix lloc per camins diferents a base d'experimentar amb el llenguatge: Joyce, a través de l'exuberància, i Beckett, amb l'essencialitat minimalista que amb els anys es convertiria en pur balboteig i culminaria en un silenciós absurd.Beckett es va passar la vida eludint les interpretacions que els crítics i la premsa li requerien. Godot, aquell ésser que quatre personatges esperen infructuosament enmig d'enlloc, podia ser Déu o la mort, però ell no ho va revelar mai. Gairebé no concedia entrevistes i els seus llarguíssims silencis despertaven el terror dels esforçats periodistes que hi accedien.Tot i aquesta lluita contra el significat, els biògrafs seus destaquen dos moments realment beckettians de la seva existència. El primer, la visita que el 1935 l'autor va fer a Londres a les conferències de Carl Jung. El psiquiatre va exposar el cas d'una noia "que no vivia; existia però realment no vivia", un model que ell traslladaria a les ficcions. Tres anys més tard, Beckett va salvar la vida de miracle en un misteriós incident. Va ser apunyalat pel carrer per un desconegut, que més tard va ser incapaç d'explicar per què ho havia fet. El "no ho sé, senyor" --la resposta del frustrat assassí-- serà una de les repetides frases del missatger de Godot.Per conèixer l'introvertit Beckett és imperatiu llegir la biografia que el seu amic James Knowlson li va dedicar fa 10 anys, encara inèdita en castellà i català. Allà parla de la seva vinculació a la resistència durant l'ocupació nazi, el seu amor pel cine i la televisió --va fer el guió de Film, una pel.lícula amb Buster Keaton, i va escriure obres expressament per a la BBC-- i els seus amors --Peggy Guggenheim va ser un d'ells--, el seu dilatat i estable matrimoni amb l'exquisida Suzanne Dechevaux-Dumesnil, que el va precedir cinc mesos en la mort el 1989.

Noticia publicada a la pàgina 73 de l'edició de 12/4/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF