09 de desembre 2006

ARTURO BRACHETTI, un prodigi visual

29 de novembre de 2006

LUIS TROQUEL
INTÈRPRET Arturo Brachetti
LOCAL Teatre Tívoli
DIA 24 de novembre
La paraula màgia té diferents accepcions. Si parlem d'espectacles de màgia pensem immediatament en l'il.lusionista prestidigitador. En canvi, un espectacle amb màgia és sinònim d'encant, sortilegi....d'una forma d'art tan elevada que sembla concebuda sobrenaturalment. El hombre de las mil caras és totes dues coses al mateix temps. Màgia en el sentit més ampli de la paraula.Els sorprenents trucs d'Arturo Brachetti et deixen tan bocabadat com una ingràvida sessió de David Copperfield, encara que el seu embruix quedi més a prop d'espectacles com el Cirque du Soleil. Però si a una estètica --i ètica-- remet és a la de pel.lícules com per exemple Cinema Paradiso o a les obres més somiadores de Roberto Benigni. Destil.la aquella mateixa deliciosa cursileria, amanida aquí amb una mica de sàvia ironia.Rarament una obra ha comptat amb tants personatges i tan pocs actors. Sense cap més presència escènica que la seva (encara que 18 persones més li donin suport entre bambalines), aquest prodigiós showman encarna en 100 minuts ni més ni menys que 100 personatges. No només es vesteix com ells: els dóna vida. En qüestió de pocs segons, a vegades sense ocultar-se del tot, es canvia de vestuari i es transforma de dalt a baix per a estupefacció col.lectiva.Però l'art d'aquest transformista italià no es limita al més difícil encara. En el seu cas, l'artifici sempre funciona al servei del sentiment. És pur teatre, en el millor dels sentits. Però també varietats, music- hall i fins i tot cine. Barroc, amb incessants sorpreses i un poderós motiu escenogràfic (que no desvelarem) com a síntesi vertebradora. Una cascada d'enlluernadores troballes escèniques estructurada en dues parts molt diferents. La primera més parlada i desembastada, però divertidíssima i amb passatges dels que no s'obliden. La segona, plantejada com un homenatge al cine clàssic de Hollywood i a la màgia amb majúscules de Fellini, és un verdader deliri visual. Una absoluta meravella.