Una comèdia "esbojarrada" uneix Belbel i Pasqual

www.elperiodico.cat

2 desembre 2006

El Lliure presenta 'Mòbil', la primera reunió entre el dramaturg i el director

El dramaturg Sergi Belbel (esquerra) i el director Lluís Pasqual, ahir, al Teatre Lliure. Foto: LAURA GUERRERO
MARTA CERVERABARCELONA
Lluís Pasqual, fundador del Lliure, torna al gener al teatre de Montjuïc amb Mòbil, una comèdia rabiosament actual de Sergi Belbel, director del Teatre Nacional de Catalunya. És la primera vegada que aquests dos pesos pesants de l'escena catalana treballen junts. Encara que això de junts és un dir perquè Belbel confia tant en Pasqual que no ha vist ni un assaig."A Mòbil recupero l'estil de la comèdia esbojarrada de Després de la pluja, una obra que m'ha donat moltes satisfaccions", va recordar ahir Belbel. "Es tracten temes transcendents a través del més trivial, banal i patètic: un instrument, el mòbil, que converteix en un rara avis qui no en té".El muntatge gira al voltant de quatre intèrprets: Rosa Novell, Maife Gil --en substitució d'Anna Lizaran, que necessitava un descans després d'Un matrimoni de Boston--, Marta Marco i Carles Francino. Per a aquest últim, que ha aparegut en algunes sèries de TV-3, representa el debut teatral.

AEROPORT

L'acció comença en un aeroport en què un atemptat terrorista trastoca els plans de milers de viatgers, entre ells Sara (Gil) i Clàudia (Novell), mares de dues persones de trenta anys. Totes dues són traslladades a un hotel pròxim a l'aeroport on s'instal.len els ferits lleus. Allà apareixen dos personatges més joves, Rosa (Marta Marco) i Jan (Carles Francino). Entre ells s'estableix una relació, encara que tots parlen gairebé exclusivament a través de mòbil, un instrument que ha revolucionat les comunicacions entre humans del segle XXI, tal com Belbel plasma en aquesta obra que parla d'amor, engany i incomunicació."El mòbil, aquest apèndix que ens ha sortit a tots, et permet molts tipus de llenguatge --destaca Pasqual--. Un no es comporta igual ni parla de la mateixa manera a través del mòbil que cara a cara. I ja no parlo del que pots fer durant la conversa que el que està a l'altre costat ni imagina. Tot missatge té text i subtext". Una cosa que intenta reflectir en escena utilitzant totes les possibilitats del telèfon sense fils.L'escenografia de Paco Azorín és molt asèptica. Només hi ha dos bancs moderns i funcionals i una gran pantalla en què es reprodueixen des d'imatges per situar l'acció i els personatges fins a virgueries lumíniques. "Té una semblança amb el videojoc, però és molt abstracta", la descriu Pasqual, que ha encarregat la part de vídeo a Franc Aleu, col.laborador de La Fura dels Baus. El so ha estat un dels desafiaments d'aquesta producció.El muntatge és una coproducció entre el Centre d'Arts Escèniques de Reus (s'estrenarà el pròxim dia 12 al Bartrina), el Teatre Arriaga de Bilbao i el Lliure. A Montjuïc es representarà entre el 10 de gener i el 18 de febrer. Després, la troupe emprendrà una gira amb una última funció que tindrà com a escenari el cèlebre Piccolo de Milà, en català i amb subtí-tols. I a la tardor, Pasqual presentarà la mateixa producció a l'Arriaga, del qual és director artístic. Serà amb un nou repartiment i en euskera, en la que serà la seva primera immersió en un muntatge en basc. En castellà s'estrenarà la primavera del 2007 al Centro Dramático de Madrid, dirigit per Miguel Narros, amb María Barranco i Nuria González, entre altres.