1 abril de 2007
Szwarcer trenca el paradigma de la concentració a Montjuïc
Barcelona
Ricardo Szwarcer va assumir el càrrec de director del Grec amb una consigna: internacionalitzar-lo. En comptes de buscar complicitats amb actors de renom mundial com va fer el director anterior, Borja Sitjà, aposta per «exportar talent» a través de treballs que creadors d'espais emergents creïn amb col·lectius de Berlín. Sitjà va dedicar bona part dels set anys de gestió a retallar el nombre de produccions i concentrar-les en dies a Montjuïc. Szwarcer planteja la descentralització per renovar el públic.
+ Ricardo Szwarcer, al juliol. Foto: QUIM PUIG
Sitjà va aprofitar l'oportunitat del Fòrum per començar els contactes amb firmes de primer ordre escènic i vincular-les a noves produccions. L'any passat Baryshnikov i The Wooster Group, tots dos amb seu a Nova York, van fer estrenes mundials a Barcelona. La intenció era atraure programadors europeus perquè, a més de veure les dues estrenes, també assistissin a muntatges de directors i autors catalans. Szwarcer respecta l'estratègia de Sitjà i no descarta plantejar-la «en la mesura que es pugui». L'any passat també es va plantejar que un director de renom fes un treball amb actors catalans. Szwarcer opina que aquesta línia, defensada pel sector d'artistes, és molt difícil d'aconseguir perquè «aquests directors tenen recorregut propi: normalment focalitzen el seu treball i són menys permeables a propostes».
El director del Grec creu que cal aprofitar la imatge de capital cultural dinàmica que Barcelona té a Europa. Un grup interessat a presentar-se al Grec és Radial System, de Berlín. Szwarcer creu que cal estar molt atents a aquest nou corrent de fusió de llenguatges (teatre, audiovisual, dansa...), «que no existia feia poc». Amb el suport als creadors d'Àrea Tangent, La Caldera o Conservas, des del Grec s'ajudarà a legitimar-lo. Szwarcer reconeix que «el talent s'imposa sol, però a vegades costa més o menys temps que es doni a conèixer».
DESCENTRALITZACIÓ
També és nova la tendència a la descentralització. La Nau Ivanow, a la Sagrera, i el Sant Andreu Teatre (SAT!) –a més de sales alternatives, com la Muntaner– seran l'alternativa a Montjuïc. Szwarcer té clar que l'Amfiteatre Grec «és el lloc simbòlic». No es tracta de consolidar aquests espais per als pròxims quatre anys, sinó aprofitar el Grec per donar-los a conèixer i, alhora, promoure una certa mobilitat de públic. Szwarcer no es refugiarà en la idea de ciutat convidada (Sitjà ho va fer en les seves dues primeres edicions) per donar coherència a la programació estival. Pel nou responsable artístic del Grec, aquest cartell és de transició.
DE 200 ESPECTACLES A 50
Sí que es mantindrà la concentració en el calendari: fa uns deu anys hi havia 200 títols; ara es retallarà a 50 o 60, «és el nombre ideal». Per visualitzar les propostes, el Grec preveu concentrar en caps de setmana, com si fossin microfestivals, les disciplines com la dansa i el teatre familiar. Es busca, una altra vegada, més que no pas la repetició d'espectadors, propostes del mateix tema. Szwarcer també mantindrà el format del festival (que es presentarà d'aquí a un mes), estructurat a partir de teatre, dansa, música i circ: «Em sembla convenient, tot i que sí que pot ser que hi hagi un reequilibri», va dir. Alerta que si la direcció artística s'assegura èxits amb títols segurs, a la llarga perd la batalla de la promoció de la inquietud de l'espectador.
+ Ricardo Szwarcer, al juliol. Foto: QUIM PUIG
Sitjà va aprofitar l'oportunitat del Fòrum per començar els contactes amb firmes de primer ordre escènic i vincular-les a noves produccions. L'any passat Baryshnikov i The Wooster Group, tots dos amb seu a Nova York, van fer estrenes mundials a Barcelona. La intenció era atraure programadors europeus perquè, a més de veure les dues estrenes, també assistissin a muntatges de directors i autors catalans. Szwarcer respecta l'estratègia de Sitjà i no descarta plantejar-la «en la mesura que es pugui». L'any passat també es va plantejar que un director de renom fes un treball amb actors catalans. Szwarcer opina que aquesta línia, defensada pel sector d'artistes, és molt difícil d'aconseguir perquè «aquests directors tenen recorregut propi: normalment focalitzen el seu treball i són menys permeables a propostes».
El director del Grec creu que cal aprofitar la imatge de capital cultural dinàmica que Barcelona té a Europa. Un grup interessat a presentar-se al Grec és Radial System, de Berlín. Szwarcer creu que cal estar molt atents a aquest nou corrent de fusió de llenguatges (teatre, audiovisual, dansa...), «que no existia feia poc». Amb el suport als creadors d'Àrea Tangent, La Caldera o Conservas, des del Grec s'ajudarà a legitimar-lo. Szwarcer reconeix que «el talent s'imposa sol, però a vegades costa més o menys temps que es doni a conèixer».
DESCENTRALITZACIÓ
També és nova la tendència a la descentralització. La Nau Ivanow, a la Sagrera, i el Sant Andreu Teatre (SAT!) –a més de sales alternatives, com la Muntaner– seran l'alternativa a Montjuïc. Szwarcer té clar que l'Amfiteatre Grec «és el lloc simbòlic». No es tracta de consolidar aquests espais per als pròxims quatre anys, sinó aprofitar el Grec per donar-los a conèixer i, alhora, promoure una certa mobilitat de públic. Szwarcer no es refugiarà en la idea de ciutat convidada (Sitjà ho va fer en les seves dues primeres edicions) per donar coherència a la programació estival. Pel nou responsable artístic del Grec, aquest cartell és de transició.
DE 200 ESPECTACLES A 50
Sí que es mantindrà la concentració en el calendari: fa uns deu anys hi havia 200 títols; ara es retallarà a 50 o 60, «és el nombre ideal». Per visualitzar les propostes, el Grec preveu concentrar en caps de setmana, com si fossin microfestivals, les disciplines com la dansa i el teatre familiar. Es busca, una altra vegada, més que no pas la repetició d'espectadors, propostes del mateix tema. Szwarcer també mantindrà el format del festival (que es presentarà d'aquí a un mes), estructurat a partir de teatre, dansa, música i circ: «Em sembla convenient, tot i que sí que pot ser que hi hagi un reequilibri», va dir. Alerta que si la direcció artística s'assegura èxits amb títols segurs, a la llarga perd la batalla de la promoció de la inquietud de l'espectador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada