"Joan Pera és un grandiós actor i molt disciplinat"

www.avui.cat

1 abril de 2004

Entrevista: Abel Folk, actor de prestigi, ha dirigit tres obres amb èxit. La tercera, 'Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes', està triomfant al Condal

Teresa Bruna

Amb una brillant i premiada trajectòria com a actor de cinema, doblatge i teatre -l'ha dirigit John Malkovich!-, Abel Folk s'ha ficat de ple al món de la direcció i la producció. Amb dues obres, Mentiders i Pels pèls (en cartell al Borràs), ja el titllen de director de moda, per l'èxit dels dos espectacles. Focus no se l'ha volgut perdre i li va encarregar el timó d'Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes, la comèdia d'embolics que va fer la volta al món en forma de pel·lícula protagonitzada per Louis de Funes. Folk n'ha fet una versió aproximada a la nostra realitat en què el protagonista (Joan Pera) té una empresa de productes biològics i el seu home de confiança (Miquel Sitjar) és un executiu d'ESADE.

El nucli de l'obra és una parella. És per l'efecte Pera-Morán?

No, no, ja hi és, al text. Totes les comèdies estan inspirades en el clown i generalment els clowns treballen en parella. L'un és més graciós (Joan Pera) i l'altre, més seriós (Miquel Sitjar). L'un es pren la vida amb felicitat i l'altre pateix... Però tots dos estan disposats a qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius i això provoca situacions còmiques. El bo és que són gags des de la intel·ligència, no des de l'estupidesa.

Joan Pera està immens. Creu que podrà estar-se'n, de les morcilles?

I tant que sí, és un grandiós actor! Potser quan treballa és abassegador, se l'ha de controlar... John Malkovich deia: "L'actor no ha de fer només el que li diuen, ha d'agafar opcions. Ha de triar i fer, i el director ha de destriar". Aquesta és una funció caòtica, hi passen moltes coses i l'estructura de l'espectacle depèn del rigor. El Joan és molt disciplinat i jo li agraeixo haver- se posat a les meves mans i deixar-me triar el que fa.

Només ha dirigit comèdies, per ara.

Vaig fent les coses com vénen. Mentiders la vaig proposar jo a la productora, de la qual sóc soci. A l'hora de decidir qui l'havia de dirigir, com que jo havia fet la versió i coneixia molt el text, vam entendre que ningú la faria com jo la imaginava. Pel que fa a Pels pèls ha estat una experiència brutal. Fer participar el públic t'obliga a preparar l'espectacle d'una manera molt particular.

Una productora es munta per fer i desfer sense interferències?

Ni ho sé! La Mercè Comes i jo érem a Sitges i vaig dir: "I si muntem Pel davant i pel darrere? I ens vam posar a treballar. Va anar bé i com que tenia Mentiders al cap, hi vam tornar. I ara en farem una altra!

I l'Stalin de Flotats?

Stalin és un projecte seu, brillant, fantàstic. Nosaltres, que tenim l'estructura per produir espectacles, ens hem posat al seu servei per facilitar-li la vida. Li muntarem un entorn confortable perquè es pugui concentrar a crear i no s'hagi de preocupar de si el camió de la tarima esta encallat en un embús.

Josep M. Flotats va començar amb Òscar, una maleta...

Va ser el seu debut professional! I saps que Belmondo també va debutar amb l'obra? A París s'ha fet moltes vegades, és una comèdia molt ben construïda. Nosaltres l'hem muntada amb el rigor i el criteri amb què faríem l'obra amb més nivell del país. Els equips que tenim treballant podrien estar al TNC fent Ibsen. La meva voluntat és arribar al màxim nombre d'espectadors, oferint la màxima qualitat de què sóc capaç.

Va dir que falten autors de comèdia i que vol muntar una beca.

Tenim un projecte per a una pàgina web interactiva a l'entorn del teatre. Hi farem una zona de treball on es puguin penjar projectes, idees... on es generi un intercanvi. Crec que aquí l'autor treballa molt sol i és important fer-ho en equip. Estem engegant una productora d'audiovisuals i espero que, entre aquesta i la del teatre, tindrem recursos per finançar aquest projecte: un equip escrivint coses que nosaltres, després, produirem.

Ha pensat a dirigir cinema?

Sí! Ara estem en un llargmetratge i després en farem una d'aventures a l'entorn de la natura amb un nen i un gos de protagonistes.

Com veu el cinema en català?

No acaba de remuntar. En canvi l'audiovisual va molt bé. Hem d'entendre l'audiovisual de manera global, no encigalar-nos a fer cinema. No cal si no es pot. Ni tampoc encigalar-nos que la cultura catalana s'ha de fer tota en català. Hi ha d'haver versió catalana, però el que cal és fer bones pel·lis i apretar els polítics perquè ens ajudin a vendre-les. Si són bones les veurà tothom.