1 abril de 2007
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
Aquí no s'enganya a ningú i des del primer moment saps de què va la cosa. Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes és una comèdia de Claude Magnier (París, 1920) que busca el riure de l'espectador sense embuts de cap mena. Una obra d'embolics amb dos clars protagonistes: un empresari ric (Joan Pera) i tres maletes exactament iguals. Al voltant d'ells giren altres personatges i una acció poc original que els actors, i Pera en primer lloc, fan divertida. Un públic amb ganes de riure riurà en aquesta funció.La novetat d'aquesta estrena és que Joan Pera puja a l'escenari sense la seva estranya parella, Paco Morán, després de 13 anys fent-ho junts. I la seva interpretació és francament bona. No en va és un clàssic del teatre còmic, on manté unes constants que només tenen els bons i sòlids actors. A Òscar desborda entrega i utilitza amb bona mesura alguns dels seus gags més coneguts. La representació avança sense oferir sorpreses en el terreny argumental, es complica en més d'una ocasió i s'arriba a un final tan feliç com esperat. En el trajecte queden algunes escenes francament enginyoses i la sensació que el públic que buscava Pera i aquest tipus de teatre l'havia encertat anant al Teatre Condal.En aquesta nova producció de Focus l'actor protagonista està acompanyat per bons actors, com Lloll Bertran, Mont Plans i Anna Azcona. És un repartiment de nou intèrprets ben conjuntat, amb un excel.lent per a Joan Pera. La direcció d'Abel Folk és, sobretot, eficaç. Mou amb desimboltura els personatges i permet certs excessos en favor de la comicitat fàcil. Una funció per divertir el personal, per divertir uns espectadors que estan predisposats a passar-s'ho bé.
Aquí no s'enganya a ningú i des del primer moment saps de què va la cosa. Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes és una comèdia de Claude Magnier (París, 1920) que busca el riure de l'espectador sense embuts de cap mena. Una obra d'embolics amb dos clars protagonistes: un empresari ric (Joan Pera) i tres maletes exactament iguals. Al voltant d'ells giren altres personatges i una acció poc original que els actors, i Pera en primer lloc, fan divertida. Un públic amb ganes de riure riurà en aquesta funció.La novetat d'aquesta estrena és que Joan Pera puja a l'escenari sense la seva estranya parella, Paco Morán, després de 13 anys fent-ho junts. I la seva interpretació és francament bona. No en va és un clàssic del teatre còmic, on manté unes constants que només tenen els bons i sòlids actors. A Òscar desborda entrega i utilitza amb bona mesura alguns dels seus gags més coneguts. La representació avança sense oferir sorpreses en el terreny argumental, es complica en més d'una ocasió i s'arriba a un final tan feliç com esperat. En el trajecte queden algunes escenes francament enginyoses i la sensació que el públic que buscava Pera i aquest tipus de teatre l'havia encertat anant al Teatre Condal.En aquesta nova producció de Focus l'actor protagonista està acompanyat per bons actors, com Lloll Bertran, Mont Plans i Anna Azcona. És un repartiment de nou intèrprets ben conjuntat, amb un excel.lent per a Joan Pera. La direcció d'Abel Folk és, sobretot, eficaç. Mou amb desimboltura els personatges i permet certs excessos en favor de la comicitat fàcil. Una funció per divertir el personal, per divertir uns espectadors que estan predisposats a passar-s'ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada