Versus Teatre repesca l'espectacle sobre violència Miniatures violentes

www.vilaweb.cat

3 abril 2007

JORDI BORDES.

Barcelona

+ Cristina Cervià i Meritxell Yanes, en una escena.

Foto: E. PICAS

Versus Teatre repesca l'espectacle Miniatures violentes, estrenat l'any passat a Girona. La peça, que parteix d'un encàrrec de l'Associació Gironina de Teatre per parlar sobre la violència, és un treball col·lectiu (fet a partir d'improvisacions) entre la dramaturga i directora Victòria Szpunberg i els cinc actors. L'obra exposa situacions d'agressivitat quotidianes i trasllada a l'espectador un món que l'incomoda i que l'obliga a preguntar-se «què és violència i què no ho és», insinua l'actriu Cristina Cervià.
Des de dissabte i fins al 29 d'abril, al Versus Teatre es podrà veure Miniatures violentes, una peça que persegueix la implicació de l'espectador, que trobarà les escenes de la història desordenades i que s'haurà de molestar a recompondre. L'obra comença pel final, aclareix Szpunberg, que defensa aquesta fórmula per aconseguir que «el públic no tingui una actitud passiva». La història parla de dues amigues d'uns trenta anys que es retroben per casualitat 15 anys després. Mentre que l'una avui és dona d'un polític, l'altra s'ha convertit en una mare soltera amb dos fills. Tot i que la trobada és celebrada, en realitat la convivència en l'adolescència ja era traumàtica perquè hi ha «un cert maltractament» de l'una sobre l'altra. Szpunberg rebutja que s'analitzi el muntatge com un exemple més de violència de gènere: un tema que, diu, caldria aprofundir. El muntatge sempre mostra la violència en una forma psicològica, sense ser explícita. Ella considera que el més dur és trobar la violència en les situacions quotidianes i constata que «hi ha gent que només se sap relacionar amb violència», s'exclama. De fet, les rèpliques dels intèrprets són sempre enceses, sense quasi evolució, mostra del moment límit en què viuen l'escena. L'actor David Planas confessa que sovint «ens fan ràbia» les reaccions dels personatges.
Tot i que la duresa és un element imprescindible en aquesta posada en escena, també hi ha moments per a un «humor corrosiu», defineix Szpunberg. I per a instants intranscendents. La música de Mecano, per exemple, «parla de la quotidianitat habitual en la vida real i que rara vegada apareix en el teatre».
L'espectacle de petit format es va estrenar fa un any al llavors teatre municipal Sant Domènec de Girona. Posteriorment, van repetir representacions a La Planeta. Per a Barcelona, Albert Ausellé substitueix Ferran Joanmiquel. També s'ha adaptat el muntatge a la disposició del Versus, tot eliminant una de les dues grades. La proximitat amb el públic garanteix que la tensió entre els personatges la percebi el pati de butaques amb molta claredat.