www.elperiodico.cat
8 abril de 2009
L’actriu interpreta a la Muntaner un monòleg basat en ‘Vida i destí’
L’actriu Rosa Andreu.
Foto: ARXIU / AP
MARTA CERVERA
BARCELONA
Dues dures històries extretes de les vivències de dues mares durant el setge de Stalingrad són la base de Dues mares, un muntatge en què l’actriu Rosa Andreu s’enfronta al sentiment de la pèrdua d’un fill a través de la història de dues mares. S’estrena aquest vespre (21.00 hores) a la Sala Muntaner.
Dues mares adapta dues històries tretes de la novel·la de Vassili Grossman Vida i destí. «El muntatge reflecteix la força d’aquestes dones. Ha sigut un treball molt dur», afirma la directora, Anna Sabaté, a qui Andreu va recórrer per muntar l’obra. «Volia canviar de registre. Ja havia fet molta comèdia», comenta l’actriu. Rosa Andreu ha plorat molt abans de poder enfrontar-se al text en escena sense vessar ni una sola llàgrima. Ha hagut de bussejar en el seu interior per enfrontar-se amb els sentiments d’una mare que no pot fer absolutament res contra un destí fatal. «He plorat durant un mes i mig. M’hi he deixat el fetge. Ha sigut com si em desprogramessin, un procés difícil però apassionant», afirma Andreu, que en escena intenta transmetre la força sobrehumana d’aquestes dues dones sense deixar-se portar per l’emotivitat.
Primer interpreta una doctora obligada a recloure’s en el gueto jueu. Després, una dona que va a l’hospital on operen el seu fill, ferit de guerra.
Filmacions i una escenografia minimalista completen la proposta, en cartell fins al 10 de maig.
8 abril de 2009
L’actriu interpreta a la Muntaner un monòleg basat en ‘Vida i destí’
L’actriu Rosa Andreu.
Foto: ARXIU / AP
MARTA CERVERA
BARCELONA
Dues dures històries extretes de les vivències de dues mares durant el setge de Stalingrad són la base de Dues mares, un muntatge en què l’actriu Rosa Andreu s’enfronta al sentiment de la pèrdua d’un fill a través de la història de dues mares. S’estrena aquest vespre (21.00 hores) a la Sala Muntaner.
Dues mares adapta dues històries tretes de la novel·la de Vassili Grossman Vida i destí. «El muntatge reflecteix la força d’aquestes dones. Ha sigut un treball molt dur», afirma la directora, Anna Sabaté, a qui Andreu va recórrer per muntar l’obra. «Volia canviar de registre. Ja havia fet molta comèdia», comenta l’actriu. Rosa Andreu ha plorat molt abans de poder enfrontar-se al text en escena sense vessar ni una sola llàgrima. Ha hagut de bussejar en el seu interior per enfrontar-se amb els sentiments d’una mare que no pot fer absolutament res contra un destí fatal. «He plorat durant un mes i mig. M’hi he deixat el fetge. Ha sigut com si em desprogramessin, un procés difícil però apassionant», afirma Andreu, que en escena intenta transmetre la força sobrehumana d’aquestes dues dones sense deixar-se portar per l’emotivitat.
Primer interpreta una doctora obligada a recloure’s en el gueto jueu. Després, una dona que va a l’hospital on operen el seu fill, ferit de guerra.
Filmacions i una escenografia minimalista completen la proposta, en cartell fins al 10 de maig.