www.totmataro.cat
21 abril de 2009
‘Mort de dama’ retorna als escenaris de la mà de Rafel Duran
Comas Soler
Fotos cedides
Després d’haver fet estada al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre Principal de Palma, divendres passat es va presentar al Monumental ‘Mort de dama’, l’adaptació de la novel·la homònima del mallorquí Llorenç Villalonga (1897-1980) que ha dirigit Rafel Duran.
Tertúlia didàctica
La representació, com és costum, va ser precedida dues hores abans per una tertúlia a l’Aula de Teatre. Aquest cop, per exigències tècniques i d’assaig, els membres de la companyia gairebé no van poder ser presents a la conversa, que va ser conduïda per en Joan Castells, director, dramaturg, professor i crític i teatral. Aquesta circumstància, però, lluny de restar valor al col·loqui, va propiciar que Castells efectués amb voluntat didàctica una sistemàtica explicació de la posada en escena i de les opcions de direcció, subratllant els valors i les dificultats de la peça, l’exotisme dels personatges i la riquesa del llenguatge.
Retaule satíric
A ‘Mort de dama’, escrita l’any 1931, Villalonga va voler plasmar una sàtira de la societat mallorquina de l’època, a través del retrat esperpèntic de Dona Obdúlia, la viuda aristocràtica que és a punt de morir i que es troba envoltada d’un vesper de personatges decadents que la vetllen per aprofitar-se’n d’una manera o altra. Joan Fuster, quaranta anys més tard, va definir l’obra com “un petit i esplèndid retaule d’una societat que s’esfondra, poblat de tipus humans magníficament definits i disposat amb una causticitat metòdica i inapel·lable”. És així com ‘Mort de dama’ ha esdevingut un referent de la narrativa catalana contemporània i com ha exercit també l’atractiu propi d’un clàssic en l’esfera teatral, doncs se n’han fet versions diverses, entre les quals una de muntada per Ricard Salvat l’any 1970.
Mercè Arànega, l’al·licient
En aquesta revisitació que ara ha comandat en Rafel Duran amb la complicitat d’en Marc Rosich, s’ha volgut defugir la vena naturalista, tant en l’estètica escenogràfica com en la clau interpretativa. El resultat, amb aire i maneres de sainet, constitueix una aposta agosarada que, malgrat l’evident exageració, és força fidel a Villalonga i té en la creació del personatge central que du a terme l’actriu Mercè Arànega la seva vàlua principal. També s’ha de destacar l’elocució cuidada de les variants i de la fonètica mallorquines. Amb aquests esquers, ‘Mort de dama’ ha tingut tant a Barcelona com a Palma una molt bona acollida de públic i de crítica, i ha estat assenyalada com una de les millors produccions de l’actual temporada del Teatre Nacional de Catalunya. Segurament deu ser així, encara que divendres passat a Mataró la interpretació del conjunt de l’elenc va sonar molta estona un pic desajustada.
La cita
‘Mort de dama' de Llorenç Villalonga.
Direcció: Rafel Duran.
Teatre Monumental, 17 d’abril de 2009.
21 abril de 2009
‘Mort de dama’ retorna als escenaris de la mà de Rafel Duran
Comas Soler
Fotos cedides
Després d’haver fet estada al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre Principal de Palma, divendres passat es va presentar al Monumental ‘Mort de dama’, l’adaptació de la novel·la homònima del mallorquí Llorenç Villalonga (1897-1980) que ha dirigit Rafel Duran.
Tertúlia didàctica
La representació, com és costum, va ser precedida dues hores abans per una tertúlia a l’Aula de Teatre. Aquest cop, per exigències tècniques i d’assaig, els membres de la companyia gairebé no van poder ser presents a la conversa, que va ser conduïda per en Joan Castells, director, dramaturg, professor i crític i teatral. Aquesta circumstància, però, lluny de restar valor al col·loqui, va propiciar que Castells efectués amb voluntat didàctica una sistemàtica explicació de la posada en escena i de les opcions de direcció, subratllant els valors i les dificultats de la peça, l’exotisme dels personatges i la riquesa del llenguatge.
Retaule satíric
A ‘Mort de dama’, escrita l’any 1931, Villalonga va voler plasmar una sàtira de la societat mallorquina de l’època, a través del retrat esperpèntic de Dona Obdúlia, la viuda aristocràtica que és a punt de morir i que es troba envoltada d’un vesper de personatges decadents que la vetllen per aprofitar-se’n d’una manera o altra. Joan Fuster, quaranta anys més tard, va definir l’obra com “un petit i esplèndid retaule d’una societat que s’esfondra, poblat de tipus humans magníficament definits i disposat amb una causticitat metòdica i inapel·lable”. És així com ‘Mort de dama’ ha esdevingut un referent de la narrativa catalana contemporània i com ha exercit també l’atractiu propi d’un clàssic en l’esfera teatral, doncs se n’han fet versions diverses, entre les quals una de muntada per Ricard Salvat l’any 1970.
Mercè Arànega, l’al·licient
En aquesta revisitació que ara ha comandat en Rafel Duran amb la complicitat d’en Marc Rosich, s’ha volgut defugir la vena naturalista, tant en l’estètica escenogràfica com en la clau interpretativa. El resultat, amb aire i maneres de sainet, constitueix una aposta agosarada que, malgrat l’evident exageració, és força fidel a Villalonga i té en la creació del personatge central que du a terme l’actriu Mercè Arànega la seva vàlua principal. També s’ha de destacar l’elocució cuidada de les variants i de la fonètica mallorquines. Amb aquests esquers, ‘Mort de dama’ ha tingut tant a Barcelona com a Palma una molt bona acollida de públic i de crítica, i ha estat assenyalada com una de les millors produccions de l’actual temporada del Teatre Nacional de Catalunya. Segurament deu ser així, encara que divendres passat a Mataró la interpretació del conjunt de l’elenc va sonar molta estona un pic desajustada.
La cita
‘Mort de dama' de Llorenç Villalonga.
Direcció: Rafel Duran.
Teatre Monumental, 17 d’abril de 2009.
