www.directe.cat
2 abril de 2009
El Teatre Bartrina de Reus ha acollit aquest dimecres l'estrena de 'La nit més freda (veus a l'exili)', una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) que homenatja els exiliats de la Guerra Civil. L'obra està dirigida per Teresa Vilardell i es basa en textos memorialístics, principalment de Mercè Rodoreda, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili i Joan Oliver. 'La nit més freda' es representarà de nou aquest dijous al Teatre Bartrina, del 16 al 26 d'abril al TNC i el 15 de maig a Girona. El muntatge explica la sensació de pèrdua de les veus de l'exili, coincidint amb el 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
La tria dels textos ha anat a càrrec de Teresa Vilardell, la qual ha comptat amb l'ajuda de Maria Campillo i dels assessors literaris del Teatre Nacional de Catalunya. La dramatúrgia, en canvi, ha anat a càrrec de Vilardell i el guionista i dramaturg, Miquel Casamayor. La directora explica que la tria ha estat 'bastant aleatòria' perquè 'ens hem trobat amb molt bon material'.
A l'hora de fer aquest treball d'investigació, la directora explica que li han sorprès les 'paradoxes i contradiccions' dels escriptors en què es basa el muntatge. 'A vegades els homes de cultura agafen certes postures en moments de pau, però en moments extrems hem pogut veure els seus cors i les seves ànimes despullades', explica Vilardell a l'ACN. Això s'ha aconseguit, segons la directora, perquè molts d'aquests textos són 'cartes o petites cròniques escrites en revistes clandestines o a l'exili'.
Teresa Vilardell ha procurat fer un espectacle 'canyero' perquè, passat el temps de la Transició, ja és hora de dir les coses pel seu nom, segons explicava en la presentació feta aquesta setmana al Museu d'Història de Catalunya. Fina Grau, actriu de 'La nit més freda' i col·laboradora en la creació del muntatge, ha explicat que en l'època franquista 'no es podien dir segons quines coses i després es van voler passar moltes pàgines'. L'actriu pensa que ara 'ha arribat l'hora de recuperar la memòria històrica' sobretot per la 'necessitat d'explicar el que realment va passar'.
Els continguts de l'obra
'La nit més freda' s'inicia l'any 1939 amb el llibre 'Els últims dies de la Catalunya republicana' d'Antoni i Rovira i Virgili. Es nodreix de poemes, cartes, escrits personals i l'epistolari d'aquests escriptors exiliats, a més d'un conte de Mercè Rodoreda, 'Nit i boira', interpretats per Fina Rius, Pep Miràs, Jordi Rico, Roger Casamajor, Ricard Contreras i Elena García, que compaginen la caracterització dels diferents escriptors.
Després de la desfeta, l'obra es posa a la pell d'uns 500.000 catalans que van abandonar el país per salvar la vida. La marxa va ser més o menys igual per a tots, però amb destins molt diferents, com mostra l'obra, que pretén oferir una 'visió polièdrica' de l'exili, apuntava Teresa Vilardell, explicant les experiències dels intel·lectuals i també de les persones anònimes.
A través de la paraula dels escriptors i dels testimonis enregistrats de diversos catalans que encara viuen, l'autora sintetitza l'experiència de l'exili en un 'relat dramàtic' que mostra l'exili com a un procés 'contradictori', 'inesperat' i 'tràgic', allunyant-se dels estereotips que 'a vegades poden comportar el plany per la terra o la causa perduda', afegeix Teresa Vilardell.
2 abril de 2009
El Teatre Bartrina de Reus ha acollit aquest dimecres l'estrena de 'La nit més freda (veus a l'exili)', una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) que homenatja els exiliats de la Guerra Civil. L'obra està dirigida per Teresa Vilardell i es basa en textos memorialístics, principalment de Mercè Rodoreda, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili i Joan Oliver. 'La nit més freda' es representarà de nou aquest dijous al Teatre Bartrina, del 16 al 26 d'abril al TNC i el 15 de maig a Girona. El muntatge explica la sensació de pèrdua de les veus de l'exili, coincidint amb el 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
La tria dels textos ha anat a càrrec de Teresa Vilardell, la qual ha comptat amb l'ajuda de Maria Campillo i dels assessors literaris del Teatre Nacional de Catalunya. La dramatúrgia, en canvi, ha anat a càrrec de Vilardell i el guionista i dramaturg, Miquel Casamayor. La directora explica que la tria ha estat 'bastant aleatòria' perquè 'ens hem trobat amb molt bon material'.
A l'hora de fer aquest treball d'investigació, la directora explica que li han sorprès les 'paradoxes i contradiccions' dels escriptors en què es basa el muntatge. 'A vegades els homes de cultura agafen certes postures en moments de pau, però en moments extrems hem pogut veure els seus cors i les seves ànimes despullades', explica Vilardell a l'ACN. Això s'ha aconseguit, segons la directora, perquè molts d'aquests textos són 'cartes o petites cròniques escrites en revistes clandestines o a l'exili'.
Teresa Vilardell ha procurat fer un espectacle 'canyero' perquè, passat el temps de la Transició, ja és hora de dir les coses pel seu nom, segons explicava en la presentació feta aquesta setmana al Museu d'Història de Catalunya. Fina Grau, actriu de 'La nit més freda' i col·laboradora en la creació del muntatge, ha explicat que en l'època franquista 'no es podien dir segons quines coses i després es van voler passar moltes pàgines'. L'actriu pensa que ara 'ha arribat l'hora de recuperar la memòria històrica' sobretot per la 'necessitat d'explicar el que realment va passar'.
Els continguts de l'obra
'La nit més freda' s'inicia l'any 1939 amb el llibre 'Els últims dies de la Catalunya republicana' d'Antoni i Rovira i Virgili. Es nodreix de poemes, cartes, escrits personals i l'epistolari d'aquests escriptors exiliats, a més d'un conte de Mercè Rodoreda, 'Nit i boira', interpretats per Fina Rius, Pep Miràs, Jordi Rico, Roger Casamajor, Ricard Contreras i Elena García, que compaginen la caracterització dels diferents escriptors.
Després de la desfeta, l'obra es posa a la pell d'uns 500.000 catalans que van abandonar el país per salvar la vida. La marxa va ser més o menys igual per a tots, però amb destins molt diferents, com mostra l'obra, que pretén oferir una 'visió polièdrica' de l'exili, apuntava Teresa Vilardell, explicant les experiències dels intel·lectuals i també de les persones anònimes.
A través de la paraula dels escriptors i dels testimonis enregistrats de diversos catalans que encara viuen, l'autora sintetitza l'experiència de l'exili en un 'relat dramàtic' que mostra l'exili com a un procés 'contradictori', 'inesperat' i 'tràgic', allunyant-se dels estereotips que 'a vegades poden comportar el plany per la terra o la causa perduda', afegeix Teresa Vilardell.