01 d’abril 2009

Sweeney Todd torna a cuinar pastissets a BCN


www.elperiodico.cat
30 de març de 2009

• La premiada versió de Mario Gas sobre el musical de Sondheim arriba demà a l’Apolo
• «Quan una cosa surt bé, ¿per què s’ha de canviar?», explica el director del muntatge

Joan Crosas (el barber Sweeney Todd) i Vicky Peña (la senyora Lovett), en una escena del musical.

Foto: EL PERIÓDICO
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Fa 14 anys, Mario Gas va cuinar a la seva manera el musical Sweeney Todd de Stephen Sondheim i li va sortir tan saborós i desitjable que ha decidit tornar a oferir-lo al públic barceloní mantenint la base i els principals ingredients. «Quan una cosa surt bé, ¿per què s’ha de canviar? Si penses que no ho milloraràs, és preferible no tocar-ho», justifica el director. No ha considerat necessari renovar la recepta i tornen els mateixos protagonistes d’abans –Vicky Peña i Joan Crosas (que va substituir l’inicial Constantino Romero)–, l’escenografia i l’«essència» de l’original del 1995, produït pel Centre Dramàtic de la Generalitat i llorejat amb més d’una quinzena de premis.
El muntatge actual, que es va presentar l’any passat al Teatro Español de Madrid, centre que Gas dirigeix des del 2004, arribarà demà al Teatre Apolo de Barcelona amb la seva desena d’intèrprets (el baríton Javier Ribera-Vall, el tenor Pedro Pomares, Teresa Vallicrosa, Maria del Mar Maestu i la soprano Ruth González, entre altres), un cor i una orquestra d’11 músics. «Es tracta gairebé d’una òpera, amb 25 esplèndides cançons, algunes molt difícils d’abordar. És gairebé una òpera», subratlla Gas, que defineix el text com «una descomunal crítica de la condició humana, en la millor línia satírica del teatre mundial».
La història es remunta al Londres del segle XIX, però és perfectament vigent en els nostres dies, com il·lustra el director: «Qualsevol negoci fraudulent augmenta la demanda; ara tenim molts exemples d’estafadors amb èxit... El canibalisme està a l’ordre del dia i no engreixa». Sweeney Todd (Crosas) –un barber injustament empresonat per un jutge lasciu– torna a casa seva amb moltes ganes de venjança i la navalla afilada. Però a l’arribar es troba que la seva dona es va suïcidar anys enrere i que la seva filla està sota la tutela d’aquell jutge, segons li explica la Senyora Lovett (Peña), una escabrosa fornera que fa uns deliciosos pastissets de carn...
«Es tracta de teatre en majúscules, a l’estil de Charles Dickens o Bertolt Brecht; hi ha esperpent, humor, thriller, una partitura magnífica... Té ben poc a veure amb els musicals en voga que s’estan fent a Barcelona i a Madrid», compara el creador. Res a veure tampoc amb l’adaptació cinematogràfica que va fer Tim Burton amb Johnny Depp de barber diabòlic. «L’obra és prèvia a la pel·lícula. El film prescindeix del cor, que al meu muntatge té molta importància perquè la història s’explica a través de la mirada d’aquest col·lectiu dels sense nom».

LA SENYORA LOVETT, MÉS DOLENTA

Una escenografia molt polivalent recrea múltiples decorats –la barberia, el jutjat, el soterrani, el port...– per on pul·lulen víctimes i botxins. «Els anys han jugat a favor del meu personatge, que destil·la més humor negre», sosté Crosas. «Les nostres virtuts i defectes han anat creixent», apunta Peña. Encara que no hi ha hagut gaires canvis sí que hi ha matisos diferents. Jo m’he retrobat amb una vella amiga més puta, més dolenta, més divertida».