www.elperiodico.cat
6 abril de 2009
Pippo Delbono, als Contes de juny.
Foto: ARXIU
IMMA FERNÁNDEZ
el llamàntol de Rodrigo García –el protagonista del muntatge Accidens (matar per menjar) que fa un parell d’anys van prohibir al Lliure de Barcelona, amb la bestiola agonitzant a escena)– sí que va poder ser sacrificat aquesta setmana a Wroclaw, al sud de la catòlica Polònia. Això sí, el director hispanoargentí va tenir la seva penitència: l’obra es va haver de presentar com una demostració gastronòmica i en una de les funcions un piadós espectador va saltar a escena, va despenjar el moribund llamàntol clavat a la seva creu i el va voler salvar ficant-lo en una peixera. «Vaig haver de posar-me macarra i treure l’home de l’escenari. No ho entenc, quan a mi no m’agrada alguna cosa, me’n vaig i ja està», va declarar un García ja bregat en incidents amb els seus animals.
Aquest cop va passar durant la celebració del 13è premi Europa per al Teatre, que es va acabar ahir amb l’entrega del guardó al polonès Krystian Lupa, reconegut mestre de l’escena contemporània, i que inclou l’11è premi Noves Realitats Teatrals, atorgat a Rodrigo García, Pippo Delbono, Guy Cassiers, Arpad Schilling i François Tanguy-Théatre du Radeau. Tots van presentar els seus treballs en l’esdeveniment auspiciat per la Comissió Europea que el 2009, coincidint amb l’Any Grotowsky, s’ha traslladat a Polònia. Un país pres aquests dies per les palmes, les processons i les cues de feligresos esperant el perdó a les esglésies.
Amb García no hi va haver clemència. També va patir l’intrusisme escènic d’una espectadora commoguda pels ratolinets de Llenceu les cendres sobre Mickey i la fuga de públic. Ell espera que el guardó li obri portes, especialment al seu país. «A Espanya no em criden. Portaré el meu últim treball, Versus (presentat a Madrid), a Mèxic, els EUA... Potser aniré al Lliure l’any que ve».
MARILYN I MARISA BERENSON
6 abril de 2009
Pippo Delbono, als Contes de juny.
Foto: ARXIU
IMMA FERNÁNDEZ
el llamàntol de Rodrigo García –el protagonista del muntatge Accidens (matar per menjar) que fa un parell d’anys van prohibir al Lliure de Barcelona, amb la bestiola agonitzant a escena)– sí que va poder ser sacrificat aquesta setmana a Wroclaw, al sud de la catòlica Polònia. Això sí, el director hispanoargentí va tenir la seva penitència: l’obra es va haver de presentar com una demostració gastronòmica i en una de les funcions un piadós espectador va saltar a escena, va despenjar el moribund llamàntol clavat a la seva creu i el va voler salvar ficant-lo en una peixera. «Vaig haver de posar-me macarra i treure l’home de l’escenari. No ho entenc, quan a mi no m’agrada alguna cosa, me’n vaig i ja està», va declarar un García ja bregat en incidents amb els seus animals.
Aquest cop va passar durant la celebració del 13è premi Europa per al Teatre, que es va acabar ahir amb l’entrega del guardó al polonès Krystian Lupa, reconegut mestre de l’escena contemporània, i que inclou l’11è premi Noves Realitats Teatrals, atorgat a Rodrigo García, Pippo Delbono, Guy Cassiers, Arpad Schilling i François Tanguy-Théatre du Radeau. Tots van presentar els seus treballs en l’esdeveniment auspiciat per la Comissió Europea que el 2009, coincidint amb l’Any Grotowsky, s’ha traslladat a Polònia. Un país pres aquests dies per les palmes, les processons i les cues de feligresos esperant el perdó a les esglésies.
Amb García no hi va haver clemència. També va patir l’intrusisme escènic d’una espectadora commoguda pels ratolinets de Llenceu les cendres sobre Mickey i la fuga de públic. Ell espera que el guardó li obri portes, especialment al seu país. «A Espanya no em criden. Portaré el meu últim treball, Versus (presentat a Madrid), a Mèxic, els EUA... Potser aniré al Lliure l’any que ve».
MARILYN I MARISA BERENSON
Lupa, que possiblement tornarà a Temporada Alta amb The presidents, va estrenar ahir Persona, centrada en fantasies de Gurdzijew, Marilyn i Simone Weil. «Els vaig veure en un somni extrem que els uneix: el desig de sortir fora de la seva persona», va dir. «Marilyn no volia ser un mite sexual però no podia controlar la seva explosivitat. Vivia envoltada de pigmalions i la indústria no va aprofitar les seves possibilitats».
D’entre tots els premiats, va ser l’italià Pippo Delbono qui més va commoure el públic, rendit a la seva humanitat vital i escènica. El director, actor i ballarí presentarà el 13 i 14 de juliol al Mercat de les Flors el seu últim treball, La Mentida, dins un Grec amb marcat accent italià. Per ell, que és seropositiu, «el teatre és una trobada d’éssers humans». I totes les trobades són possibles. Fins i tot la d’una estrella de Hollywood, Marisa Berenson, amb Bobó, un analfabet sordmut que Delbono va treure del frenopàtic (on va estar 45 anys) per convertir-lo en el seu actor fetitxe. Veure’ls tots dos sobre l’escenari del teatre Lalek, compartint carícies, secrets i un ball, va ser la millor expressió d’una vida en què tot pot passar. «Lou Reed ens va venir a veure i va voler conèixer Nelson, un indigent que ara actua amb mi. Però va dir que estava molt atrafegat i no el va rebre», va recordar el director.
«El treball de Pippo és xocant, profund, surt del cor. El seu teatre és la seva vida, també molt commovedora. El vaig conèixer fa un any i vam connectar tant que vam planejar fer coses junts», va explicar Berenson mentre es retocava, al servei, el rímel dels seus ullassos verds. Abans, en una conferència, l’actriu va emocionar: «En aquest món d’éssers robòtics, Pippo ens presenta una nova humanitat centrada en l’essència. Utilitza el llenguatge del cor més enllà de la cultura, el físic; persones de diferents mons. No hi ha barreres, només veritat. Tot aquest patiment que apareix en el seu teatre és el seu propi dolor».
D’entre tots els premiats, va ser l’italià Pippo Delbono qui més va commoure el públic, rendit a la seva humanitat vital i escènica. El director, actor i ballarí presentarà el 13 i 14 de juliol al Mercat de les Flors el seu últim treball, La Mentida, dins un Grec amb marcat accent italià. Per ell, que és seropositiu, «el teatre és una trobada d’éssers humans». I totes les trobades són possibles. Fins i tot la d’una estrella de Hollywood, Marisa Berenson, amb Bobó, un analfabet sordmut que Delbono va treure del frenopàtic (on va estar 45 anys) per convertir-lo en el seu actor fetitxe. Veure’ls tots dos sobre l’escenari del teatre Lalek, compartint carícies, secrets i un ball, va ser la millor expressió d’una vida en què tot pot passar. «Lou Reed ens va venir a veure i va voler conèixer Nelson, un indigent que ara actua amb mi. Però va dir que estava molt atrafegat i no el va rebre», va recordar el director.
«El treball de Pippo és xocant, profund, surt del cor. El seu teatre és la seva vida, també molt commovedora. El vaig conèixer fa un any i vam connectar tant que vam planejar fer coses junts», va explicar Berenson mentre es retocava, al servei, el rímel dels seus ullassos verds. Abans, en una conferència, l’actriu va emocionar: «En aquest món d’éssers robòtics, Pippo ens presenta una nova humanitat centrada en l’essència. Utilitza el llenguatge del cor més enllà de la cultura, el físic; persones de diferents mons. No hi ha barreres, només veritat. Tot aquest patiment que apareix en el seu teatre és el seu propi dolor».