www.totmataro.cat
31 de març de 2009
Massiva celebració del Dia Internacional del Teatre
Comas Soler
Un cap de setmana certament intens ha servit per commemorar a Mataró el Dia Internacional del Teatre, que s’escau cada 27 de març. El Monumental ha acollit actes diversos i, sobretot, una munió de gent implicada a dalt i a baix de l’escenari que han fet bona l’afirmació d’Augusto Boal, autor del manifest mundial d’aquest any, quan diu que el teatre il·lumina la nostra vida quotidiana, que tots som igualment actors i espectadors, i que l’escena i la platea són el mateix.
Aire de festa
Divendres al vespre ni més ni menys que cent cinc actors i actrius van prendre l’escenari del Monumental per protagonitzar una divertida successió de números que tenien com a denominador comú la referència als vint-i-cinc anys de l’Aula de Teatre de l’Institut Municipal d’Acció Cultural. Eren els nois i noies de la SaCa –l’escola de teatre de Sala Cabañes– i dels grups d’alumnes més joves de l’Aula que amb ambient festiu es van guanyar un públic del tot ben disposat. Així van convertir l’efemèride del Dia Internacional en el primer acte de celebració d’aquest aniversari que s’allargarà durant tot el curs. Hi va haver també intervencions d’exalumnes i Carles Maicas, que l’any 1984 va ser el primer director de l’Aula, va llegir amb emoció el manifest d’Augusto Boal, un dramaturg brasiler que concep el teatre com a compromís social i que en el seu text malda perquè les arts escèniques siguin un mitjà d’aconseguir un món millor. El punt final el va posar el regidor de Cultura, Sergi Penedès, que va agrair la participació de tothom i va dedicar un record a Ricard Salvat, un dels grans renovadors del teatre català contemporani, recentment desaparegut.
‘Sketchofrènia’
A la nit, en col·laboració amb el cicle Butaka Mataró adreçat a públic adolescent, en el mateix Teatre Monumental es va presentar ‘Sketchofrènia’, un espectacle de clown que du a terme el jove Guillem Albà, apadrinat pel cèlebre pallasso americà Jango Edwards i que ha estat guardonat a la darrera Fira de Teatre de Tàrrega. Consisteix en un encadenament de situacions paròdiques en què el protagonista demostra un domini de moltes capacitats expressives, però que es queda en poca cosa, degut a les mancances de dramatúrgia, de ritme i de plantejament.
Intercanvi
Durant tot el dissabte i l’endemà al matí hi va haver el ‘GLAMT(our)’ una trobada d’alumnes de les aules de teatre de Girona, Lleida, Andorra i Mataró que se celebra des de fa uns anys de forma itinerant per compartir experiències i conèixer maneres diferents de treballar. En aquesta ocasió els seixanta-dos nois i noies d’entre quinze i disset anys que van participar en l’intercanvi, en quatre grups barrejats, van treballar la figura de Bertolt Brecht i la seva coneguda obra ‘L’òpera de tres rals’. Diumenge al migdia, en van escenificar sengles fragments a l’escenari del Monumental, davant una concurrència familiar que va agrair amb aplaudiments l’entrega i l’emotivitat aportada pels joves intèrprets.
‘Mirando a Yukali’
El vespre de diumenge va ser el torn de l’argentonina Alba Sarraute, guanyadora del Festival de Pallasses d’Andorra. Amb el suport musical de teclats, baix i percussió va presentar novament la seva creació ‘Mirando a Yukali’, una mixtura primària de crítica i de desitjos quimèrics. L’espectacle se suporta en les múltiples facetes que l’Alba va desplegant amb accentuada excentricitat: canta, balla, toca el clarinet i el saxo, es contorsiona, fa equilibris, acrobàcies i el que calgui. El seu repertori tècnic és envejable. Passa com si res de la sensibleria a la insolència i aconsegueix espurnes de genialitat. Però continua tenint en la dicció i en la feblesa del guió uns esculls difícils de superar sense algú que la dirigeixi bé.
31 de març de 2009
Massiva celebració del Dia Internacional del Teatre
Comas Soler
Un cap de setmana certament intens ha servit per commemorar a Mataró el Dia Internacional del Teatre, que s’escau cada 27 de març. El Monumental ha acollit actes diversos i, sobretot, una munió de gent implicada a dalt i a baix de l’escenari que han fet bona l’afirmació d’Augusto Boal, autor del manifest mundial d’aquest any, quan diu que el teatre il·lumina la nostra vida quotidiana, que tots som igualment actors i espectadors, i que l’escena i la platea són el mateix.
Aire de festa
Divendres al vespre ni més ni menys que cent cinc actors i actrius van prendre l’escenari del Monumental per protagonitzar una divertida successió de números que tenien com a denominador comú la referència als vint-i-cinc anys de l’Aula de Teatre de l’Institut Municipal d’Acció Cultural. Eren els nois i noies de la SaCa –l’escola de teatre de Sala Cabañes– i dels grups d’alumnes més joves de l’Aula que amb ambient festiu es van guanyar un públic del tot ben disposat. Així van convertir l’efemèride del Dia Internacional en el primer acte de celebració d’aquest aniversari que s’allargarà durant tot el curs. Hi va haver també intervencions d’exalumnes i Carles Maicas, que l’any 1984 va ser el primer director de l’Aula, va llegir amb emoció el manifest d’Augusto Boal, un dramaturg brasiler que concep el teatre com a compromís social i que en el seu text malda perquè les arts escèniques siguin un mitjà d’aconseguir un món millor. El punt final el va posar el regidor de Cultura, Sergi Penedès, que va agrair la participació de tothom i va dedicar un record a Ricard Salvat, un dels grans renovadors del teatre català contemporani, recentment desaparegut.
‘Sketchofrènia’
A la nit, en col·laboració amb el cicle Butaka Mataró adreçat a públic adolescent, en el mateix Teatre Monumental es va presentar ‘Sketchofrènia’, un espectacle de clown que du a terme el jove Guillem Albà, apadrinat pel cèlebre pallasso americà Jango Edwards i que ha estat guardonat a la darrera Fira de Teatre de Tàrrega. Consisteix en un encadenament de situacions paròdiques en què el protagonista demostra un domini de moltes capacitats expressives, però que es queda en poca cosa, degut a les mancances de dramatúrgia, de ritme i de plantejament.
Intercanvi
Durant tot el dissabte i l’endemà al matí hi va haver el ‘GLAMT(our)’ una trobada d’alumnes de les aules de teatre de Girona, Lleida, Andorra i Mataró que se celebra des de fa uns anys de forma itinerant per compartir experiències i conèixer maneres diferents de treballar. En aquesta ocasió els seixanta-dos nois i noies d’entre quinze i disset anys que van participar en l’intercanvi, en quatre grups barrejats, van treballar la figura de Bertolt Brecht i la seva coneguda obra ‘L’òpera de tres rals’. Diumenge al migdia, en van escenificar sengles fragments a l’escenari del Monumental, davant una concurrència familiar que va agrair amb aplaudiments l’entrega i l’emotivitat aportada pels joves intèrprets.
‘Mirando a Yukali’
El vespre de diumenge va ser el torn de l’argentonina Alba Sarraute, guanyadora del Festival de Pallasses d’Andorra. Amb el suport musical de teclats, baix i percussió va presentar novament la seva creació ‘Mirando a Yukali’, una mixtura primària de crítica i de desitjos quimèrics. L’espectacle se suporta en les múltiples facetes que l’Alba va desplegant amb accentuada excentricitat: canta, balla, toca el clarinet i el saxo, es contorsiona, fa equilibris, acrobàcies i el que calgui. El seu repertori tècnic és envejable. Passa com si res de la sensibleria a la insolència i aconsegueix espurnes de genialitat. Però continua tenint en la dicció i en la feblesa del guió uns esculls difícils de superar sense algú que la dirigeixi bé.