www.elperiodico.cat
6 abril de 2009
• El muntatge de Mario Gas de ‘Sweeney Todd’, millorat a l’Apolo 14 anys després de l’estrena
Joan Crosas, en Swenney Todd.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Han passat 14 anys i sembla que va ser ahir mateix. Sweeney Todd, musical de Stephen Sondheim, ha tornat a Barcelona amb la mateixa frescor, i un nivell interpretatiu encara millor, que quan Mario Gas el va estrenar al Poliorama el 1995. Ningú pot posar en qüestió aquesta reposició, que tornaran a disfrutar els que ja la van aplaudir llavors i les noves generacions que, amb l’única i incompleta referència del film de Tim Burton, no han tingut l’oportunitat de viure la màgia de la peça teatral amb actors cantants i música en directe.
Les cues a la taquilla certifiquen l’interès que ha despertat aquest thriller musical, amb atmosfera de conte de Dickens, equiparable a una òpera que, amb 25 cançons i un intel·ligent llibret carregat d’ironia, critica sense pietat les vel·leïtats de la condició humana.
UN REPARTIMENT MOLT ENTONAT
6 abril de 2009
• El muntatge de Mario Gas de ‘Sweeney Todd’, millorat a l’Apolo 14 anys després de l’estrena
Joan Crosas, en Swenney Todd.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Han passat 14 anys i sembla que va ser ahir mateix. Sweeney Todd, musical de Stephen Sondheim, ha tornat a Barcelona amb la mateixa frescor, i un nivell interpretatiu encara millor, que quan Mario Gas el va estrenar al Poliorama el 1995. Ningú pot posar en qüestió aquesta reposició, que tornaran a disfrutar els que ja la van aplaudir llavors i les noves generacions que, amb l’única i incompleta referència del film de Tim Burton, no han tingut l’oportunitat de viure la màgia de la peça teatral amb actors cantants i música en directe.
Les cues a la taquilla certifiquen l’interès que ha despertat aquest thriller musical, amb atmosfera de conte de Dickens, equiparable a una òpera que, amb 25 cançons i un intel·ligent llibret carregat d’ironia, critica sense pietat les vel·leïtats de la condició humana.
UN REPARTIMENT MOLT ENTONAT
El barber de Fleet Street (un gran Joan Crosas) ha tornat amb la navalla més afilada, com si estigués preparat per ampliar l’abast de la seva peculiar justícia als causants de l’actual crisi. Injustament condemnat a l’exili pel lasciu jutge Turpin (impactant Javier Ribera-Vall) torna per consumar la seva venjança. I troba encara més motius quan l’escabrosa pastissera Mrs. Lovett (impressionant Vicky Peña) li explica que la seva dona va morir enverinada i que la seva filla està sota la custòdia del jutge que el va condemnar.
El muntatge d’aquesta història victoriana mostra la vigència del tractament teatral aplicat. La brillant partitura de Sondheim, interpretada per 11 músics dirigits per Manuel Gas, i la dramatúrgia es troben en el just punt d’unió que exigeix aquest musical a contracorrent dels que es fan avui, i amb protagonistes tan atípics com el del macabre tallacolls i la seva parella, que enforna deliciosos pastissets amb la carn de les seves víctimes.Un perfecte esperpent amb una magnífica traducció de Roser Batalla i Roger Peña que manté tota la sarcàstica ironia del text. I una gran interpretació de les cançons, amb brillant aportació del cor, sense que es ressenti durant el sobreesforç la vis còmica o dramàtica. Un espectacle que ha millorat amb els matisos incorporats, des de la seva esplèndida maduresa, pels protagonistes i l’habilitat de, entre d’altres, Pedro de los Ríos (Anthony), María del Mar Maestu (Johanna), Teresa Vallicrosa (Mendiga), la hilarant Ruth González (Tobías) i també l’agutzil Pedro Pomares
El muntatge d’aquesta història victoriana mostra la vigència del tractament teatral aplicat. La brillant partitura de Sondheim, interpretada per 11 músics dirigits per Manuel Gas, i la dramatúrgia es troben en el just punt d’unió que exigeix aquest musical a contracorrent dels que es fan avui, i amb protagonistes tan atípics com el del macabre tallacolls i la seva parella, que enforna deliciosos pastissets amb la carn de les seves víctimes.Un perfecte esperpent amb una magnífica traducció de Roser Batalla i Roger Peña que manté tota la sarcàstica ironia del text. I una gran interpretació de les cançons, amb brillant aportació del cor, sense que es ressenti durant el sobreesforç la vis còmica o dramàtica. Un espectacle que ha millorat amb els matisos incorporats, des de la seva esplèndida maduresa, pels protagonistes i l’habilitat de, entre d’altres, Pedro de los Ríos (Anthony), María del Mar Maestu (Johanna), Teresa Vallicrosa (Mendiga), la hilarant Ruth González (Tobías) i també l’agutzil Pedro Pomares