8 de juny de 2006
Participa a ‘Rosencrantz i Guildenstern són morts’
Comas Soler
Cultura
Tom Stoppard és un dramaturg i guionista d’èxit. D’origen txec i establert al Regne Unit, és famós sobretot per l’Òscar que al 1999 el va distingir com a millor guió original per la pel·lícula ‘Shakespeare in love’. De la seva producció teatral l’obra més coneguda és ‘Rosencrantz i Guildenstern són morts’, escrita l’any 1967, que la Sala Beckett de Barcelona ha programat del 18 de maig al 4 de juny amb un muntatge de la companyia La Perla 29 i direcció d’Oriol Broggi.
Rosencrantz i Guildenstern són dos desventurats personatges secundaris extrets de ‘Hamlet’. A l’obra de Shakespeare tenen el galdós paper de fer d’espietes dels desvaris del príncep danès per compte del seu padrastre i, sense saber com ni perquè, acaben deixant-hi la pell.
A l’obra, els dos personatges passen de la marginalitat de la peça shakespeariana al protagonisme. Tot i aquest canvi d’òptica, Rosencrantz i Guildenstern continuen sent especimens desconcertats que no saben ben bé el seu lloc. Però la seva és ara una visió crítica i irònica, sobre la vida, el destí, la mort, la pròpia identitat, la condició humana i, especialment, sobre l’art i la ficció teatrals com a reflex metafísic de tot plegat.
El text és excel·lent i cada expressió, cada rèplica, deixa anar un munt de referències que van més enllà de la seva literalitat. Potser per això a moments la direcció de Broggi resulta expansiva, perquè afegeix massa cullerades pròpies a un bon brou dramàtic .
La dramatúrgia de Rafa Cruz, que és correcta, opta per significar els dos protagonistes amb la condició d’immigrants i això li permet llegir amb connotació actual la desubicació i l’aclaparament de l’obra. L’escenografia, la il·luminació i el vestuari són mesurats i satisfactoris, així com les interpretacions enmig de les quals la del mataroní Babou Cham resulta notable. Com a mínim.
Rosencrantz i Guildenstern són dos desventurats personatges secundaris extrets de ‘Hamlet’. A l’obra de Shakespeare tenen el galdós paper de fer d’espietes dels desvaris del príncep danès per compte del seu padrastre i, sense saber com ni perquè, acaben deixant-hi la pell.
A l’obra, els dos personatges passen de la marginalitat de la peça shakespeariana al protagonisme. Tot i aquest canvi d’òptica, Rosencrantz i Guildenstern continuen sent especimens desconcertats que no saben ben bé el seu lloc. Però la seva és ara una visió crítica i irònica, sobre la vida, el destí, la mort, la pròpia identitat, la condició humana i, especialment, sobre l’art i la ficció teatrals com a reflex metafísic de tot plegat.
El text és excel·lent i cada expressió, cada rèplica, deixa anar un munt de referències que van més enllà de la seva literalitat. Potser per això a moments la direcció de Broggi resulta expansiva, perquè afegeix massa cullerades pròpies a un bon brou dramàtic .
La dramatúrgia de Rafa Cruz, que és correcta, opta per significar els dos protagonistes amb la condició d’immigrants i això li permet llegir amb connotació actual la desubicació i l’aclaparament de l’obra. L’escenografia, la il·luminació i el vestuari són mesurats i satisfactoris, així com les interpretacions enmig de les quals la del mataroní Babou Cham resulta notable. Com a mínim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada