www.elpunt.cat
24 d’agost de 2008
La Diputació de Girona ha abocat més recursos i ha potenciat la promoció del festival teatral que comença dimarts
DANI CHICANO
Girona
La Diputació de Girona ha augmentat de manera gradual en els darrers anys els recursos que dedica al Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (Fitag), la vuitena edició del qual començarà dimarts, amb la representació al Teatre Municipal del musical La vie boheme (Viu aquest moment!), una versió del musical Rent, a càrrec de l'Associació La Productora, de Santa Coloma de Farners. El festival és més potent perquè s'hi dediquen més diners, i perquè se n'ha intensificat la campanya de promoció. Pel que fa a la programació, en total es podran veure catorze produccions de més d'una desena de països, de les quals quatre són coproduccions del festival. La representació gironina del festival va a càrrec de quatre grups i alumnes d'El Galliner.
El repartiment massiu de propaganda i l'atenció especial que presta el departament de premsa de la Diputació de Girona al festival evidencien que l'objectiu de l'organització és que la ciutat, que a l'agost és gairebé un desert, presti una mica més d'atenció a l'esdeveniment. Paral·lelament, s'ha potenciat el festival, dotant-lo de més pressupost –de 120.000 euros el 2005, a 190.000 euros aquest any, un augment de gairebé el 60 per cent–, la qual cosa permet fer més coproduccions –quatre, posant 3.000 euros en cadascuna, segons es va anunciar– obrir nous espais –l'Alternatiu, La Mercè, el Truffaut...– i organitzar més activitats paral·leles –un taller, exposicions de pintura i fotografia i projeccions, entre d'altres.
Pel que fa als tipus d'espectacles que es podran veure des de dimarts i fins dissabte de la setmana que ve, hi ha una mica de tot. Des de l'humor crític amb el model de societat actual de Vida a mida, dels joves banyolins Companyia de Comediants Kafkiana, passant per la commedia dell'arte d'Il Teatro dei Picari, que presentarà Pulcinella, fins arribar al Pic-Nic de la companyia navarresa La Ortiga TDS, en què es treballa sobre l'absurd de la guerra, de qualsevol guerra. També hi ha espai pel teatre més experimental, com és la coproducció del festival Und der name des sterns heibt Tschernobyl (I el nom de l'estrella és Txernobil), en què hi participaran alumnes de l'escola teatral El Galliner. També tenen un cert caràcter experimental la peça Non linear evolution, dels russos Perm, una peça d'autor íntegrament visual, així com l'obra que presenten els austríacs Teater Sentjanz-St. Johann, Izstopni vizum. Aquestes peces proposen la reflexió, així com la que presentaran els iranians Ghesse Theatre Group, Nightmares of silence, en què es relata la història de la guerra a Teheran, quan el 1980 l'exèrcit iraquià va envair el país per apoderar-se dels recursos petroliers, però des de la perspectiva d'una nena de cinc anys. Els personatges que surten a l'obra són les víctimes, que no han sabut reaccionar davant la guerra. Altra mena de reflexió, relacionada amb fets més propers i quotidians com la violència de gènere, és la que proposa la companyia blanenca El Mirall, amb Espera'm al cel, mentre que els alacantins Calandraca opten per la comèdia intranscendent amb No es tan fácil. Els bascos Antzart, amb Nortasunaren bila (A la recerca de la identitat), presenten un espectacle en què hi és molt present la mitologia basca i explica la història d'una noia, Izaro, que emprèn un viatge a la recerca de les seves arrels. També fan un viatge de descoberta identitària les quatre dones protagonistes de Lacuna, de la companyia maltesa Du` Theatre Group, mentre que els madrilenys Otro Teatro, substituts de la companyia polonesa A3 Theatre Emotions Collectors, presenten Otro anfitrión, una versió d'Amfitrió, de Plaute.
A més de l'espectacle inaugural i de la producció amb els berlinesos del Das Dokumentartheater, el Fitag també ha coproduït la peça Palabras encadenadas (Jordi Galceran) que fa aproximadament un mes que assagen l'israelià Efraim Barkan i l'argentina amb arrels gironines Graciela Sureda, sota la direcció del barceloní Gerard Iravedra, estudiant de direcció teatral. Una altra coproducció del festival és Baula, del grup Teatre de Contacte, de Maçanet de la Selva. Es tracta d'un grup de recent formació que va portar Baula, el seu primer espectacle, a Berlín, i al Fitag en farà quatre funcions, les mateixes que Palabras encadenadas.
D'altra banda, es projectarà al cinema Truffaut el treball De Girona... al Girona, amb imatges enregistrades pel director del festival, Martí Peraferrer, en un viatge realitzat a la ciutat argentina d'Escobar, on hi ha el Teatro Girona, fundat per Joan Sureda, fill d'uns flequers del carrer Santa Clara i avi de Graciela Sureda,
El Fitag també ha promogut una exposició de fotografies de l'argentí Andrés Piersanti, i de pintura, d'Aleix Font i Maria Escobet.
24 d’agost de 2008
La Diputació de Girona ha abocat més recursos i ha potenciat la promoció del festival teatral que comença dimarts
DANI CHICANO
Girona
La Diputació de Girona ha augmentat de manera gradual en els darrers anys els recursos que dedica al Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (Fitag), la vuitena edició del qual començarà dimarts, amb la representació al Teatre Municipal del musical La vie boheme (Viu aquest moment!), una versió del musical Rent, a càrrec de l'Associació La Productora, de Santa Coloma de Farners. El festival és més potent perquè s'hi dediquen més diners, i perquè se n'ha intensificat la campanya de promoció. Pel que fa a la programació, en total es podran veure catorze produccions de més d'una desena de països, de les quals quatre són coproduccions del festival. La representació gironina del festival va a càrrec de quatre grups i alumnes d'El Galliner.
El repartiment massiu de propaganda i l'atenció especial que presta el departament de premsa de la Diputació de Girona al festival evidencien que l'objectiu de l'organització és que la ciutat, que a l'agost és gairebé un desert, presti una mica més d'atenció a l'esdeveniment. Paral·lelament, s'ha potenciat el festival, dotant-lo de més pressupost –de 120.000 euros el 2005, a 190.000 euros aquest any, un augment de gairebé el 60 per cent–, la qual cosa permet fer més coproduccions –quatre, posant 3.000 euros en cadascuna, segons es va anunciar– obrir nous espais –l'Alternatiu, La Mercè, el Truffaut...– i organitzar més activitats paral·leles –un taller, exposicions de pintura i fotografia i projeccions, entre d'altres.
Pel que fa als tipus d'espectacles que es podran veure des de dimarts i fins dissabte de la setmana que ve, hi ha una mica de tot. Des de l'humor crític amb el model de societat actual de Vida a mida, dels joves banyolins Companyia de Comediants Kafkiana, passant per la commedia dell'arte d'Il Teatro dei Picari, que presentarà Pulcinella, fins arribar al Pic-Nic de la companyia navarresa La Ortiga TDS, en què es treballa sobre l'absurd de la guerra, de qualsevol guerra. També hi ha espai pel teatre més experimental, com és la coproducció del festival Und der name des sterns heibt Tschernobyl (I el nom de l'estrella és Txernobil), en què hi participaran alumnes de l'escola teatral El Galliner. També tenen un cert caràcter experimental la peça Non linear evolution, dels russos Perm, una peça d'autor íntegrament visual, així com l'obra que presenten els austríacs Teater Sentjanz-St. Johann, Izstopni vizum. Aquestes peces proposen la reflexió, així com la que presentaran els iranians Ghesse Theatre Group, Nightmares of silence, en què es relata la història de la guerra a Teheran, quan el 1980 l'exèrcit iraquià va envair el país per apoderar-se dels recursos petroliers, però des de la perspectiva d'una nena de cinc anys. Els personatges que surten a l'obra són les víctimes, que no han sabut reaccionar davant la guerra. Altra mena de reflexió, relacionada amb fets més propers i quotidians com la violència de gènere, és la que proposa la companyia blanenca El Mirall, amb Espera'm al cel, mentre que els alacantins Calandraca opten per la comèdia intranscendent amb No es tan fácil. Els bascos Antzart, amb Nortasunaren bila (A la recerca de la identitat), presenten un espectacle en què hi és molt present la mitologia basca i explica la història d'una noia, Izaro, que emprèn un viatge a la recerca de les seves arrels. També fan un viatge de descoberta identitària les quatre dones protagonistes de Lacuna, de la companyia maltesa Du` Theatre Group, mentre que els madrilenys Otro Teatro, substituts de la companyia polonesa A3 Theatre Emotions Collectors, presenten Otro anfitrión, una versió d'Amfitrió, de Plaute.
A més de l'espectacle inaugural i de la producció amb els berlinesos del Das Dokumentartheater, el Fitag també ha coproduït la peça Palabras encadenadas (Jordi Galceran) que fa aproximadament un mes que assagen l'israelià Efraim Barkan i l'argentina amb arrels gironines Graciela Sureda, sota la direcció del barceloní Gerard Iravedra, estudiant de direcció teatral. Una altra coproducció del festival és Baula, del grup Teatre de Contacte, de Maçanet de la Selva. Es tracta d'un grup de recent formació que va portar Baula, el seu primer espectacle, a Berlín, i al Fitag en farà quatre funcions, les mateixes que Palabras encadenadas.
D'altra banda, es projectarà al cinema Truffaut el treball De Girona... al Girona, amb imatges enregistrades pel director del festival, Martí Peraferrer, en un viatge realitzat a la ciutat argentina d'Escobar, on hi ha el Teatro Girona, fundat per Joan Sureda, fill d'uns flequers del carrer Santa Clara i avi de Graciela Sureda,
El Fitag també ha promogut una exposició de fotografies de l'argentí Andrés Piersanti, i de pintura, d'Aleix Font i Maria Escobet.