www.elpunt.cat
26 octubre de 2009
La mostra reuneix en aquesta cinquena edició cap a 8.700 espectadors
VALLS
A.ESTALLO
Un dels espectacles que es va fer als arcs de Ca Magrané, a Valls.
El nombre d'espectadors augmenta any rere any en el Festival Internacional de Teatre de Titelles de l'Alt Camp, que té com a epicentre de la programació la ciutat de Valls. En aquesta edició –la cinquena– la mostra ha rebut cap a 8.700 espectadors, «una xifra que supera la del 2008 i que és un bon balanç sobretot tenint en compte que aquest any hi havia quinze espectacles menys perquè el festival s'ha concentrat exclusivament dins el territori de l'Alt Camp», argumentaven els organitzadors.
Miguel Gallardo, actor, titellaire i ànima de la companyia Pelmànec, va haver de sortir a saludar el públic fins a tres vegades al final de l'obra Don Joan. Memòria amarga de mi. Més de dues-centes persones van omplir el Teatre Principal de Valls, en aquesta funció que es va poder veure dissabte, a la nit.
La cinquena edició de la mostra s'ha caracteritzat per un alt grau de complicitat dels actors amb el públic i, en alguns casos, l'aforament dels recintes ha quedat desbordat. Així va passar en la proposta Ros. Melógamono mínimo, d'Angelico Musgo, «una proposta petita pensada per a un públic reduït que, tot i això, va superar les expectatives i va aconseguir que els espectadors fessin cua a la porta de l'antic hospital de Sant Roc», expliquen fonts de l'organització.
Pa Sucat, la companyia que organitza el Guant, en aquesta edició també s'havia proposat trencar amb l'estereotip de l'espectacle lúdic i ho han aconseguit amb bons resultats: «Havíem plantejat fer canvis per arribar a un públic nou amb espectacles d'aquells que arriben al cor i que desperten els sentits i hem assolit l'objectiu», afirma Jordi Cartanyà, de Pa Sucat.
El balanç d'espectadors també ha satisfet els artífexs del festival. Les prop de 8.700 persones que s'han comptabilitzat són un pas endavant per a la mostra «tenint en compte que alguns espectacles es van haver de suspendre per la pluja i que això va representar uns quatre-cents espectadors menys, doncs el resultat és molt bo», declarava Jordi Cartanyà, que també destaca alguns dels «escenaris inhabituals» on el públic s'ha trobat, «sense pensar-hi, amb espectacles al carrer».
El Guant es dóna per consolidat en aquesta cinquena edició, però els responsables de la mostra volen anar més enllà i volen que el festival faci el salt definitiu: «El festival té garantida la continuïtat per a l'any vinent, però volem donar-hi una estabilitat de llarga durada amb algun tipus de conveni amb l'Ajuntament». Aquesta circumstància permetria als organitzadors contractar amb prou antelació companyies de primer nivell que projectarien de manera clara el Guant internacionalment. Aquest festival cada cop és més conegut, com han constatat els responsables que, en aquesta edició, han detectat entre el públic un percentatge de visitants de fora de les comarques tarragonines, que han vingut expressament de Lleida, Barcelona o de les comarques gironines.
26 octubre de 2009
La mostra reuneix en aquesta cinquena edició cap a 8.700 espectadors
VALLS
A.ESTALLO
Un dels espectacles que es va fer als arcs de Ca Magrané, a Valls.
El nombre d'espectadors augmenta any rere any en el Festival Internacional de Teatre de Titelles de l'Alt Camp, que té com a epicentre de la programació la ciutat de Valls. En aquesta edició –la cinquena– la mostra ha rebut cap a 8.700 espectadors, «una xifra que supera la del 2008 i que és un bon balanç sobretot tenint en compte que aquest any hi havia quinze espectacles menys perquè el festival s'ha concentrat exclusivament dins el territori de l'Alt Camp», argumentaven els organitzadors.
Miguel Gallardo, actor, titellaire i ànima de la companyia Pelmànec, va haver de sortir a saludar el públic fins a tres vegades al final de l'obra Don Joan. Memòria amarga de mi. Més de dues-centes persones van omplir el Teatre Principal de Valls, en aquesta funció que es va poder veure dissabte, a la nit.
La cinquena edició de la mostra s'ha caracteritzat per un alt grau de complicitat dels actors amb el públic i, en alguns casos, l'aforament dels recintes ha quedat desbordat. Així va passar en la proposta Ros. Melógamono mínimo, d'Angelico Musgo, «una proposta petita pensada per a un públic reduït que, tot i això, va superar les expectatives i va aconseguir que els espectadors fessin cua a la porta de l'antic hospital de Sant Roc», expliquen fonts de l'organització.
Pa Sucat, la companyia que organitza el Guant, en aquesta edició també s'havia proposat trencar amb l'estereotip de l'espectacle lúdic i ho han aconseguit amb bons resultats: «Havíem plantejat fer canvis per arribar a un públic nou amb espectacles d'aquells que arriben al cor i que desperten els sentits i hem assolit l'objectiu», afirma Jordi Cartanyà, de Pa Sucat.
El balanç d'espectadors també ha satisfet els artífexs del festival. Les prop de 8.700 persones que s'han comptabilitzat són un pas endavant per a la mostra «tenint en compte que alguns espectacles es van haver de suspendre per la pluja i que això va representar uns quatre-cents espectadors menys, doncs el resultat és molt bo», declarava Jordi Cartanyà, que també destaca alguns dels «escenaris inhabituals» on el públic s'ha trobat, «sense pensar-hi, amb espectacles al carrer».
El Guant es dóna per consolidat en aquesta cinquena edició, però els responsables de la mostra volen anar més enllà i volen que el festival faci el salt definitiu: «El festival té garantida la continuïtat per a l'any vinent, però volem donar-hi una estabilitat de llarga durada amb algun tipus de conveni amb l'Ajuntament». Aquesta circumstància permetria als organitzadors contractar amb prou antelació companyies de primer nivell que projectarien de manera clara el Guant internacionalment. Aquest festival cada cop és més conegut, com han constatat els responsables que, en aquesta edició, han detectat entre el públic un percentatge de visitants de fora de les comarques tarragonines, que han vingut expressament de Lleida, Barcelona o de les comarques gironines.