www.elperiodico.cat
3 de novembre de 2009
JULIETA Serrano
Vaig tenir el privilegi de treballar amb José Luis López Vázquez en una pel·lícula que va ser un mite a l’època, Mi querida señorita, de Jaime de Armiñán. Ell va ser molt valent i va tenir molt coratge a l’enfrontar-se a aquell personatge tan transgressor. Tenia el do de fer fàcils papers de gran envergadura, de registres molt diversos, i els dotava de total credibilitat. Actor fantàstic, encantador i intel·ligent, va treballar durant anys en aquelles pel·lícules de murris espanyols, però no es va encasellar mai.
La primera vegada que vaig compartir pla amb ell va ser a Crónica de nueve meses, de Mariano Ozores, en què estava embarassada d’ell. I, curiosament, el nostre últim treball junts també va ser a les ordres d’Ozores a la sèrie Taller mecánico, en què vam tornar a ser parella, però ens aveníem gens. També vam coincidir a La prima Angélica i La familia, bien, gracias.
José Luis era un gran actor teatral –el recordo excel·lent a Equus–, però va quedar molt absorbit pel cine, on va fer una gran carrera amb una bona diversitat d’interpretacions. Encara que tenia aquell do de fer-ho tot fàcil, era molt precís, meticulós, acurat i observador. Era un treballador infatigable que quedarà com un pilar important del cine espanyol. Algú en qui mirar-nos.
3 de novembre de 2009
JULIETA Serrano
Vaig tenir el privilegi de treballar amb José Luis López Vázquez en una pel·lícula que va ser un mite a l’època, Mi querida señorita, de Jaime de Armiñán. Ell va ser molt valent i va tenir molt coratge a l’enfrontar-se a aquell personatge tan transgressor. Tenia el do de fer fàcils papers de gran envergadura, de registres molt diversos, i els dotava de total credibilitat. Actor fantàstic, encantador i intel·ligent, va treballar durant anys en aquelles pel·lícules de murris espanyols, però no es va encasellar mai.
La primera vegada que vaig compartir pla amb ell va ser a Crónica de nueve meses, de Mariano Ozores, en què estava embarassada d’ell. I, curiosament, el nostre últim treball junts també va ser a les ordres d’Ozores a la sèrie Taller mecánico, en què vam tornar a ser parella, però ens aveníem gens. També vam coincidir a La prima Angélica i La familia, bien, gracias.
José Luis era un gran actor teatral –el recordo excel·lent a Equus–, però va quedar molt absorbit pel cine, on va fer una gran carrera amb una bona diversitat d’interpretacions. Encara que tenia aquell do de fer-ho tot fàcil, era molt precís, meticulós, acurat i observador. Era un treballador infatigable que quedarà com un pilar important del cine espanyol. Algú en qui mirar-nos.