www.elperiodico.cat
9 de novembre de 2009
La plaça del revés 8 L’espectacle del temerari Carles Santos.
Foto: MARC VILA
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA
L’ideal d’una mostra musical que arribi a tota la ciutadania es compleix a Manresa. No és només la trentena d’escenaris, ni el caràcter gratuït de moltes de les propostes, sinó les intervencions espontànies, els espectacles itinerants amb què et topes quan camines cap a la cita següent. Entronca amb l’essència de la cultura popular d’arrel tradicional reivindicada per la Fira Mediterrània, que en la seva 12a edició, amb 206 espectacles, ha exigit l’ús d’escàner, lupa i detector de metalls per decidir a què convenia prestar atenció en un programa tan espès.
Per exemple, no podíem passar per alt el temerari Carles Santos, que dissabte va posar del revés la plaça Major intercanviant els rols del públic i els artistes, dos centenars de cantaires de la Polifònica de Puig-reig i l’Orfeó Manresà. Els cantaires van acabar envoltant el recinte al mateix temps que tres veus solistes, la soprano Begoña Alberdi, la mezzo Claudia Schneider i el baríton Pep Ferrer intervenien enfilats en tres balcons equidistants. Van entrar en acció els actors adolescents de l’Institut Picasso de Torre Baró (atenció: guanyadors d’un FAD i del Premi Ciutat de Barcelona), i el muntatge, molt dinàmic i plàstic, va agafar altura a través dels textos de Perejaume, sempre tan alpins i metafísics: l’estrena es titulava Els monts, però podia haver estat Els mons.
A porta tancada i amb pagament previ, el teatre Kursaal va acollir una altra novetat, Mar mur, un concert hereu de Pau i treva, del 2005. En escena, Jordi Fàbregas (del Pont d’Arcalís; veu, guitarra i gralla), Maurizio Martinotti (de Tendachënt; mandolina i viola de roda) i un equip catalanovalencianopiemontès amb un repertori de reinvenció
folk al voltant de la immmigració, amb peces pròpies i cites a Espriu i la música sefardita. Una proposta que va subratllar una altra idea troncal: no parlem de música tradicional, sinó d’arrel tradicional; lliure i exposada a modificacions.
CANT D’ESTIL
Aquest any la presència valenciana ha estat sorollosa. A més de Mara Aranda, l’excantant de L’Ham de Foc, va despuntar el recital de Carles Dénia i la Nova Rimaire, als quals es van sumar Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra. Un «dream team» arrelat en el cant d’estil, forma tradicional amb punts de contacte amb el flamenc, en plena recuperació al sud de l’Ebre.
Aquesta presència es va sumar a un cartell que ahir a la nit va acollir la cantautora marroquina Souad Massi, que el mes passat va desplegar el seu cant melancòlic a l’Apolo. La Fira va culminar ahir amb propostes com Tot és en tot, un cridaner exercici de poesia i percussió a càrrec de Santi Arisa. Clímax d’una cita que, a la seva llotja professional, va acollir 115 estands, 19 més que el 2008. El show business d’arrel també és show business.
9 de novembre de 2009
La plaça del revés 8 L’espectacle del temerari Carles Santos.
Foto: MARC VILA
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA
L’ideal d’una mostra musical que arribi a tota la ciutadania es compleix a Manresa. No és només la trentena d’escenaris, ni el caràcter gratuït de moltes de les propostes, sinó les intervencions espontànies, els espectacles itinerants amb què et topes quan camines cap a la cita següent. Entronca amb l’essència de la cultura popular d’arrel tradicional reivindicada per la Fira Mediterrània, que en la seva 12a edició, amb 206 espectacles, ha exigit l’ús d’escàner, lupa i detector de metalls per decidir a què convenia prestar atenció en un programa tan espès.
Per exemple, no podíem passar per alt el temerari Carles Santos, que dissabte va posar del revés la plaça Major intercanviant els rols del públic i els artistes, dos centenars de cantaires de la Polifònica de Puig-reig i l’Orfeó Manresà. Els cantaires van acabar envoltant el recinte al mateix temps que tres veus solistes, la soprano Begoña Alberdi, la mezzo Claudia Schneider i el baríton Pep Ferrer intervenien enfilats en tres balcons equidistants. Van entrar en acció els actors adolescents de l’Institut Picasso de Torre Baró (atenció: guanyadors d’un FAD i del Premi Ciutat de Barcelona), i el muntatge, molt dinàmic i plàstic, va agafar altura a través dels textos de Perejaume, sempre tan alpins i metafísics: l’estrena es titulava Els monts, però podia haver estat Els mons.
A porta tancada i amb pagament previ, el teatre Kursaal va acollir una altra novetat, Mar mur, un concert hereu de Pau i treva, del 2005. En escena, Jordi Fàbregas (del Pont d’Arcalís; veu, guitarra i gralla), Maurizio Martinotti (de Tendachënt; mandolina i viola de roda) i un equip catalanovalencianopiemontès amb un repertori de reinvenció
folk al voltant de la immmigració, amb peces pròpies i cites a Espriu i la música sefardita. Una proposta que va subratllar una altra idea troncal: no parlem de música tradicional, sinó d’arrel tradicional; lliure i exposada a modificacions.
CANT D’ESTIL
Aquest any la presència valenciana ha estat sorollosa. A més de Mara Aranda, l’excantant de L’Ham de Foc, va despuntar el recital de Carles Dénia i la Nova Rimaire, als quals es van sumar Miquel Gil i Pep Gimeno Botifarra. Un «dream team» arrelat en el cant d’estil, forma tradicional amb punts de contacte amb el flamenc, en plena recuperació al sud de l’Ebre.
Aquesta presència es va sumar a un cartell que ahir a la nit va acollir la cantautora marroquina Souad Massi, que el mes passat va desplegar el seu cant melancòlic a l’Apolo. La Fira va culminar ahir amb propostes com Tot és en tot, un cridaner exercici de poesia i percussió a càrrec de Santi Arisa. Clímax d’una cita que, a la seva llotja professional, va acollir 115 estands, 19 més que el 2008. El show business d’arrel també és show business.