www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2009
Francesc Ferrer dirigeix un assaig d’‘Els Pastorets’ d’Igualada.
Foto: MARC VILA
E. WINKELS
BARCELONA
Els Pastorets no faltaran mai, sembla. Més popular i una mica més allunyada de l’esperit religiós que la Passió, aquesta obra de Nadal de tres hores de durada desperta tal interès en la gent –no només per veure-la, sinó sobretot per formar-ne part–, que a la majoria de les agrupacions de Pastorets que representen l’obra a Catalunya –n’hi ha una quarantena d’associades– els sobren actors i figurants. «Alguns dels personatges els tenim duplicats o triplicats. I com que volem que tothom hi pugui participar, gairebé ningú actua en totes les funcions. Ningú és amo del seu personatge», explica Francesc Ferrer, que dirigeix ‘Els Pastorets’ d’Igualada, que l’any passat van celebrar el 50è aniversari.
El relat del naixement de Jesús, a través del fil conductor de dos rabadans, els humorístics ajudants de pastors, és una història religiosa, assenteix Ferrer, «però la gent que hi actua ha anat imprimint cada vegada més l’espectacle. El que sobresurt, per damunt de tot, és la història d’una lluita entre el bé i el mal». Una batalla que als Pastorets pot variar molt d’un municipi a un altre; cada director hi imprimeix l’estil que prefereix.
Així, a Igualada també en fan versions reduïdes de dues hores, perquè per a nens (i els seus pares) les tres hores «poden ser un martiri», segons Ferrer, que com molts altres va créixer amb aquesta típica obra de Nadal. «No hi vaig entrar per religió, sinó per tradició familiar. Vaig néixer amb els Pastorets. Hi vaig entrar a actuar als 9 anys». Ara en té 57 i, des que es va acabar l’estiu, segueix fent assajos. «Per mi, un Nadal sense els Pastorets no seria Nadal».
22 de novembre de 2009
Francesc Ferrer dirigeix un assaig d’‘Els Pastorets’ d’Igualada.
Foto: MARC VILA
E. WINKELS
BARCELONA
Els Pastorets no faltaran mai, sembla. Més popular i una mica més allunyada de l’esperit religiós que la Passió, aquesta obra de Nadal de tres hores de durada desperta tal interès en la gent –no només per veure-la, sinó sobretot per formar-ne part–, que a la majoria de les agrupacions de Pastorets que representen l’obra a Catalunya –n’hi ha una quarantena d’associades– els sobren actors i figurants. «Alguns dels personatges els tenim duplicats o triplicats. I com que volem que tothom hi pugui participar, gairebé ningú actua en totes les funcions. Ningú és amo del seu personatge», explica Francesc Ferrer, que dirigeix ‘Els Pastorets’ d’Igualada, que l’any passat van celebrar el 50è aniversari.
El relat del naixement de Jesús, a través del fil conductor de dos rabadans, els humorístics ajudants de pastors, és una història religiosa, assenteix Ferrer, «però la gent que hi actua ha anat imprimint cada vegada més l’espectacle. El que sobresurt, per damunt de tot, és la història d’una lluita entre el bé i el mal». Una batalla que als Pastorets pot variar molt d’un municipi a un altre; cada director hi imprimeix l’estil que prefereix.
Així, a Igualada també en fan versions reduïdes de dues hores, perquè per a nens (i els seus pares) les tres hores «poden ser un martiri», segons Ferrer, que com molts altres va créixer amb aquesta típica obra de Nadal. «No hi vaig entrar per religió, sinó per tradició familiar. Vaig néixer amb els Pastorets. Hi vaig entrar a actuar als 9 anys». Ara en té 57 i, des que es va acabar l’estiu, segueix fent assajos. «Per mi, un Nadal sense els Pastorets no seria Nadal».
