www.avui,cat
19 de novembre de 2009
“La seva feina a l’Institut del Teatre ha donat molt bons fruits”, diu Pere Planella
Teresa Bruna
Barcelona
Icona mida text gran petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta
Jaume Melendres, escriptor, dramaturg, traductor i professor, ens va deixar ahir als 68 anys. Havia patit un infart cerebral i encara que semblava recuperat, no n’estava. Amb ell desapareix un dels que més van treballar pel teatre català en temps difícils, com Ricard Salvat, Salvador Espriu... I com Rodolf Sirera, Manuel Molins, Carles Reig i tants d’altres encara actius. Un grup en part oblidat per causes incomprensibles, però del qual encara queden força representants al peu del canó.
Melendres va dedicar tota la vida al teatre i el seu nom era indissoluble del de l’Institut. Com a dramaturg destaquen les obres Defensa índia de rei (premi J.M. de Sagarra) i El collaret d’algues vermelles, escrita amb Joan Abellan. També amb Abellan va escriure la novel·la La dona sense atributs, guanyadora del premi Prudenci Bertrana. Meridians i paral·lels (1997) és segons el director Joan Ollé, company generacional de Melendres, la seva millor obra, de molta actualitat, ja que “posava en qüestió la lluita de classes i el nacionalisme”. “Ja hi sortien Millets”, afegeix.
Amant de la literatura, són nombroses les obres que va traduir de l’anglès, l’alemany i l’italià. Com a director també té una llarga llista de títols, com ara La boda dels petits burgesos, de Brecht; Les llàgrimes amargues de Petra von Kant, de Fassbinder, i La nit just abans dels boscos, de Koltès. L’any 2007 va publicar el seu últim llibre: La direcció dels actors. Diccionari mínim.
Iago Pericot, company de professió i a l’Institut del Teatre, el descriu com “un home de teatre poc conegut per la seva honestedat, perquè era independent, d’esquerres i molt català. Però hi va haver un moment en què el teatre es va institucionalitzar, i o entraves en el joc i perdies la independència, o no hi entraves. Però era feliç, perquè no buscava fama ni reconeixements ”. Pericot, com Ollé, destaca les classes que feia: “Els alumnes les recordaran, resumien la seva manera de ser. Eren una joia”. I es queixa del sistema: “Aquesta professió oblida uns artistes que no tenen el do de ficar-se al mig”.
Pere Planella, director i professor, diu de Melendres que “ha estat molt important per al teatre català en general i imprescindible per a l’Institut. La seva gran aportació va ser l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia, que ell va dissenyar i ensenyar i que ha donat molt bons fruits. Va entrar a l’Institut el 1973, l’any de la gran reconstrucció i del canvi liderat per Hermann Bonnín. Allà va treballar de valent amb Carlota Soldevila, Fabià Puigserver, Joan Castells, Pericot, Josep Montanyès... i una generació una mica més jove, com Guillem Jordi Graells o jo mateix, vam beure de les seves fonts”. Era, com diu Ollé, “un intel·lectual que a més feia teatre”.
19 de novembre de 2009
“La seva feina a l’Institut del Teatre ha donat molt bons fruits”, diu Pere Planella
Teresa Bruna
Barcelona
Icona mida text gran petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta
Jaume Melendres, escriptor, dramaturg, traductor i professor, ens va deixar ahir als 68 anys. Havia patit un infart cerebral i encara que semblava recuperat, no n’estava. Amb ell desapareix un dels que més van treballar pel teatre català en temps difícils, com Ricard Salvat, Salvador Espriu... I com Rodolf Sirera, Manuel Molins, Carles Reig i tants d’altres encara actius. Un grup en part oblidat per causes incomprensibles, però del qual encara queden força representants al peu del canó.
Melendres va dedicar tota la vida al teatre i el seu nom era indissoluble del de l’Institut. Com a dramaturg destaquen les obres Defensa índia de rei (premi J.M. de Sagarra) i El collaret d’algues vermelles, escrita amb Joan Abellan. També amb Abellan va escriure la novel·la La dona sense atributs, guanyadora del premi Prudenci Bertrana. Meridians i paral·lels (1997) és segons el director Joan Ollé, company generacional de Melendres, la seva millor obra, de molta actualitat, ja que “posava en qüestió la lluita de classes i el nacionalisme”. “Ja hi sortien Millets”, afegeix.
Amant de la literatura, són nombroses les obres que va traduir de l’anglès, l’alemany i l’italià. Com a director també té una llarga llista de títols, com ara La boda dels petits burgesos, de Brecht; Les llàgrimes amargues de Petra von Kant, de Fassbinder, i La nit just abans dels boscos, de Koltès. L’any 2007 va publicar el seu últim llibre: La direcció dels actors. Diccionari mínim.
Iago Pericot, company de professió i a l’Institut del Teatre, el descriu com “un home de teatre poc conegut per la seva honestedat, perquè era independent, d’esquerres i molt català. Però hi va haver un moment en què el teatre es va institucionalitzar, i o entraves en el joc i perdies la independència, o no hi entraves. Però era feliç, perquè no buscava fama ni reconeixements ”. Pericot, com Ollé, destaca les classes que feia: “Els alumnes les recordaran, resumien la seva manera de ser. Eren una joia”. I es queixa del sistema: “Aquesta professió oblida uns artistes que no tenen el do de ficar-se al mig”.
Pere Planella, director i professor, diu de Melendres que “ha estat molt important per al teatre català en general i imprescindible per a l’Institut. La seva gran aportació va ser l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia, que ell va dissenyar i ensenyar i que ha donat molt bons fruits. Va entrar a l’Institut el 1973, l’any de la gran reconstrucció i del canvi liderat per Hermann Bonnín. Allà va treballar de valent amb Carlota Soldevila, Fabià Puigserver, Joan Castells, Pericot, Josep Montanyès... i una generació una mica més jove, com Guillem Jordi Graells o jo mateix, vam beure de les seves fonts”. Era, com diu Ollé, “un intel·lectual que a més feia teatre”.