www.elperiodico.cat
4 de novembre de 2009
El local, de 2.600 metres quadrats, duplica el de la seu actual a Gràcia
Toni Casares, director de la Sala Beckett, davant la seva futura seu. Foto: ELISENDA PONS
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
De Gràcia al Poblenou. L’emblemàtica Sala Beckett, que aquest any ha complert 20 anys amb l’ombra del seu incert futur pel litigi que manté amb la immobiliària Núñez y Navarro, propietària del local actual, al carrer Alegre de Dalt, es traslladarà finalment a un edifici situat al carrer Pere IV del districte 22@, a escassos metres de l’hotel ME de Dominique Perrault, que va albergar una cooperativa de consum. La nova sala disposarà de 2.600 metres quadrats –el doble dels actuals–, que es distribuiran en la sala principal, amb capacitat per a uns 200 espectadors, una sala petita i altres dependències per a assajos i tallers.
«La Beckett serà un gran projecte per al Poblenou, un barri magnífic que afronta un gran procés de transformació mantenint l’orgull pel seu passat industrial», va declarar ahir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, a l’anunciar la cessió d’aquest espai, de propietat municipal des del 2007, que requerirà una important reforma.
UNA ANTIGA COOPERATIVA / L’edifici, format per una planta baixa i un primer pis, es va construir el 1924 per acollir la Cooperativa Pau i Justícia, que promovia múltiples iniciatives socials i culturals i disposava de magatzems, cuina i un saló de ball i teatre, entre altres equipaments. En desús des de fa gairebé un lustre, el local va albergar també un gimnàs i una escola i va ser així mateix refugi d’okupes. Un examen tècnic avaluarà l’estat de la construcció, la reforma de la qual sortirà a concurs públic.
Toni Casares, director de la Sala Beckett, va definir el projecte com un «gran repte que farà créixer la Sala Beckett i necessitarà un increment de les ajudes públiques». El nou teatre, va assegurar, permetrà als «dramaturgs d’aquest país disposar d’una casa i un reconeixement després de la seva llarga travessia del desert». Segons la seva opinió, «avui a Catalunya hi ha autors de nivell internacional i la missió de la Beckett serà donar a conèixer tant el teatre que s’escriu ara aquí com el de fora. A més a més, haurem de fer arrels al barri».
L’ampli espai disponible permetrà afrontar els objectius d’exhibició, creació i experimentació que defineixen la Sala Beckett i el seu espai L’Obrador. Casares confia que l’actual seu de Gràcia segueixi oberta fins que aixequi el teló el nou equipament, que tindrà un període de reformes que encara es desconeix. «No sabem com acabarà el litigi amb Núñez y Navarro, tenim esperances de guanyar i si no intentarem arribar a un acord o buscar altres solucions perquè la Beckett segueixi viva», va postil·lar el director.
4 de novembre de 2009
El local, de 2.600 metres quadrats, duplica el de la seu actual a Gràcia
Toni Casares, director de la Sala Beckett, davant la seva futura seu. Foto: ELISENDA PONS
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
De Gràcia al Poblenou. L’emblemàtica Sala Beckett, que aquest any ha complert 20 anys amb l’ombra del seu incert futur pel litigi que manté amb la immobiliària Núñez y Navarro, propietària del local actual, al carrer Alegre de Dalt, es traslladarà finalment a un edifici situat al carrer Pere IV del districte 22@, a escassos metres de l’hotel ME de Dominique Perrault, que va albergar una cooperativa de consum. La nova sala disposarà de 2.600 metres quadrats –el doble dels actuals–, que es distribuiran en la sala principal, amb capacitat per a uns 200 espectadors, una sala petita i altres dependències per a assajos i tallers.
«La Beckett serà un gran projecte per al Poblenou, un barri magnífic que afronta un gran procés de transformació mantenint l’orgull pel seu passat industrial», va declarar ahir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, a l’anunciar la cessió d’aquest espai, de propietat municipal des del 2007, que requerirà una important reforma.
UNA ANTIGA COOPERATIVA / L’edifici, format per una planta baixa i un primer pis, es va construir el 1924 per acollir la Cooperativa Pau i Justícia, que promovia múltiples iniciatives socials i culturals i disposava de magatzems, cuina i un saló de ball i teatre, entre altres equipaments. En desús des de fa gairebé un lustre, el local va albergar també un gimnàs i una escola i va ser així mateix refugi d’okupes. Un examen tècnic avaluarà l’estat de la construcció, la reforma de la qual sortirà a concurs públic.
Toni Casares, director de la Sala Beckett, va definir el projecte com un «gran repte que farà créixer la Sala Beckett i necessitarà un increment de les ajudes públiques». El nou teatre, va assegurar, permetrà als «dramaturgs d’aquest país disposar d’una casa i un reconeixement després de la seva llarga travessia del desert». Segons la seva opinió, «avui a Catalunya hi ha autors de nivell internacional i la missió de la Beckett serà donar a conèixer tant el teatre que s’escriu ara aquí com el de fora. A més a més, haurem de fer arrels al barri».
L’ampli espai disponible permetrà afrontar els objectius d’exhibició, creació i experimentació que defineixen la Sala Beckett i el seu espai L’Obrador. Casares confia que l’actual seu de Gràcia segueixi oberta fins que aixequi el teló el nou equipament, que tindrà un període de reformes que encara es desconeix. «No sabem com acabarà el litigi amb Núñez y Navarro, tenim esperances de guanyar i si no intentarem arribar a un acord o buscar altres solucions perquè la Beckett segueixi viva», va postil·lar el director.