www.avui.cat
3 de novembre de 2009
'La casa de Bernarda Alba' i 'Mort de dama', els espectacles més premiats en la 15a edició dels Butaca
Teresa Bruna
Una casa amb propietari, La casa de Bernarda Alba, i Mort de dama han estat els dos espectacles més premiats en la 15a edició dels Butaca, que es va celebrar ahir a les Reials Drassanes. El primer, un gran text de García Lorca per al qual Lluís Pasqual –que ahir va dedicar el premi al desaparegut López Vázquez– ens va regalar un duet interpretatiu de primera línia: Núria Espert i Rosa M. Sardà. És el millor espectacle de l’any a decisió del públic, dirigit pel que han considerat millor director i amb la millor escenografia, una casa intimista que, per no perdre força, es va haver de representar a la Sala Petita del TNC quan hauria pogut omplir la gran. El públic també va premiar l’excel·lent interpretació que Mercè Arànega va fer a Mort de dama, de Llorenç Vilallonga, a la vegada que han reconegut la qualitat del vestuari i il·luminació d’aquest mateix espectacle.
De premis n’hi va haver molts. Amb motiu de la 15a edició, la gala es va celebrar a Barcelona per primera vegada en la seva curta però intensa història. Les velles pedres de les Drassanes van engalanar la glamurosa nit, plena de nominats, companys de projecte, presentadors dels premis –també de l’ofici– i actuacions intercalades d’artistes com Pepa Plana i Trànsit Dansa. Però els showmen per excel·lència van ser Glòria Cid i Jordi Martí, creadors del certamen, sorgit de la seva il·lusió des d’un senzill programa de ràdio de Premià de Mar. Van començar fent una “comparació de bon rotllo” amb la gala de l’Acadèmia i els premis Gaudí. “Aquí no tenim els mateixos canapès ni els sofàs”, bromejaven.
La Glòria i en Jordi van continuar tota la nit fent gala del seu sentit de l’humor incisiu. Les primeres entregues van ser per a la difusió. De cinema, Àlex Gorina i la Finestra indiscreta. De teatre, el programa Ànima, que Jordi Puntí no va poder recollir perquè s’havia trencat un peu, pobret. Però la nit havia de continuar i ho va fer amb eufòria, cava i ganes de xerrar. Víctor Masan, millor actor de musicals en la passada edició, no es va tallar en explicar que no va trobar feina i que va haver de marxar a Madrid, “on no hi ha Jocs Olímpics però sí feina”, i que havia aconseguit tornar a Barcelona amb Urtain, d’Animalario. Pablo Derque, millor actor de repartiment, va confessar que havia begut molt, però això no treu que estigués content. Oriol Broggi, premiat per la seva delicatessen Hamlet, va fer pujar tot l’equip, inclosos tècnics, “perquè mai surten als diaris”. Enric Majó va agrair amb paraules emocionades els 45 anys de complicitat amb el públic. Mercè Arànega, millor actriu, va dir que recomana treballar amb mallorquins: “Sempre estan de festa, canten, ballen i porten sobrassada”. En tenim constància.
3 de novembre de 2009
'La casa de Bernarda Alba' i 'Mort de dama', els espectacles més premiats en la 15a edició dels Butaca
Teresa Bruna
Una casa amb propietari, La casa de Bernarda Alba, i Mort de dama han estat els dos espectacles més premiats en la 15a edició dels Butaca, que es va celebrar ahir a les Reials Drassanes. El primer, un gran text de García Lorca per al qual Lluís Pasqual –que ahir va dedicar el premi al desaparegut López Vázquez– ens va regalar un duet interpretatiu de primera línia: Núria Espert i Rosa M. Sardà. És el millor espectacle de l’any a decisió del públic, dirigit pel que han considerat millor director i amb la millor escenografia, una casa intimista que, per no perdre força, es va haver de representar a la Sala Petita del TNC quan hauria pogut omplir la gran. El públic també va premiar l’excel·lent interpretació que Mercè Arànega va fer a Mort de dama, de Llorenç Vilallonga, a la vegada que han reconegut la qualitat del vestuari i il·luminació d’aquest mateix espectacle.
De premis n’hi va haver molts. Amb motiu de la 15a edició, la gala es va celebrar a Barcelona per primera vegada en la seva curta però intensa història. Les velles pedres de les Drassanes van engalanar la glamurosa nit, plena de nominats, companys de projecte, presentadors dels premis –també de l’ofici– i actuacions intercalades d’artistes com Pepa Plana i Trànsit Dansa. Però els showmen per excel·lència van ser Glòria Cid i Jordi Martí, creadors del certamen, sorgit de la seva il·lusió des d’un senzill programa de ràdio de Premià de Mar. Van començar fent una “comparació de bon rotllo” amb la gala de l’Acadèmia i els premis Gaudí. “Aquí no tenim els mateixos canapès ni els sofàs”, bromejaven.
La Glòria i en Jordi van continuar tota la nit fent gala del seu sentit de l’humor incisiu. Les primeres entregues van ser per a la difusió. De cinema, Àlex Gorina i la Finestra indiscreta. De teatre, el programa Ànima, que Jordi Puntí no va poder recollir perquè s’havia trencat un peu, pobret. Però la nit havia de continuar i ho va fer amb eufòria, cava i ganes de xerrar. Víctor Masan, millor actor de musicals en la passada edició, no es va tallar en explicar que no va trobar feina i que va haver de marxar a Madrid, “on no hi ha Jocs Olímpics però sí feina”, i que havia aconseguit tornar a Barcelona amb Urtain, d’Animalario. Pablo Derque, millor actor de repartiment, va confessar que havia begut molt, però això no treu que estigués content. Oriol Broggi, premiat per la seva delicatessen Hamlet, va fer pujar tot l’equip, inclosos tècnics, “perquè mai surten als diaris”. Enric Majó va agrair amb paraules emocionades els 45 anys de complicitat amb el públic. Mercè Arànega, millor actriu, va dir que recomana treballar amb mallorquins: “Sempre estan de festa, canten, ballen i porten sobrassada”. En tenim constància.