www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2009
• L’auge de les representacions coincideix amb la mitigació de la seva intenció catequitzadora
• Celebracions com els Pastorets i la Passió sumen adeptes pel seu interès cultural i artístic
EDWIN WINKELS
BARCELONA
dir festa d’origen religiós és, en realitat, una redundància. Pràcticament totes les festes tradicionals que se celebren a Catalunya, des de les festes majors fins als Tres Tombs i la Patum, tenen arrels cristianes. Algunes celebracions han conservat aquesta espiritualitat més que d’altres. Però en general, la seva mateixa popularitat ha fet que totes les festes s’hagin anat allunyant de l’església. O al revés: a mesura que per diferents factors s’anaven diluint els seus orígens cristians i catequitzadors, les celebracions han guanyat adeptes atrets pel seu interès tradicional, cultural, artístic i turístic.
Ateus, agnòstics i creients d’altres religions que participen com a actors o figurants en obres tan populars com la Passió i els Pastorets, que relaten i teatralitzen, amb més o menys intensitat, parts crucials de la Bíblia; col·leccionistes de figures de pessebre que no les volen per a un pessebre casolà, sinó per a una vitrina on exhibir-les tot l’any; assidus a un bar de l’Hospitalet que, ja fa anys, van decidir muntar la seva processó laica de Setmana Santa; festes majors en què prevalen la gresca, la música i la fira per sobre de la religiositat; una cavalcada de Reis on ben pocs es fixen ja en l’origen de la història i la majoria tan sols pensa en els regals; i així una llarga llista d’exemples de la popularització de les festes religioses.
Un fenomen que no ha de preocupar ni molestar l’Església, assegura el pare Bernabé Dalmau, monjo del monestir de Montserrat. «Estic a favor que aquestes festes religioses es popularitzin, sempre que s’erigeixen en un factor de cohesió social. Les festes uneixen pobles, cultures». A Dalmau només el preocupa que el folklore de la festa desvirtuï massa el context original. «A Igualada s’ha recuperat aquest any el costum que l’àguila de la festa major dansi davant de l’altar, i estaria bé saber si la gent va a veure l’àguila o l’acte religiós».
APRENDRE ACTUANT
Algunes de les celebracions populars, com els Pastorets, serveixen perquè els més joves, gairebé jugant, enriqueixin la seva cultura religiosa. I a la Passió d’Esparreguera reparteixen entrades més barates per a les parròquies on els nens segueixen la catequesi. Segons el pare Dalmau, encara que vagi menys gent a l’església, «el fons religiós de cada persona no es pot mesurar en enquestes».
La Generalitat ha catalogat 26 festes tradicionals de Catalunya d’interès nacional. Gairebé totes tenen un origen religiós: a la majoria hi apareixen sants. «Al carrer, la fe i la tradició conviuen perfectament. Els que manen solen ser els que busquen els conflictes», diu Jan Grau, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat.
ANTIC OSTRACISME
Segons Grau, no és que aquestes festes atreguin més gent que abans, sinó que s’estan recuperant de cert ostracisme de dècades passades. Primer va ser el segon Concili Vaticà, als anys 60, que va voler treure les processons del carrer i tancar-les a l’Església. I a Espanya, després de la mort de Franco, va guanyar durant uns 15 anys la teoria anticlerical. «És bastant recent la recuperació de moltes processons o celebracions del Corpus», diu Grau.
Però aquest afany per recuperar aquestes festes i l’augment de la seva popularitat no comporta més assistència a missa, per exemple. Parlant amb capellans, explica Grau, aquests li van dir que al llarg de l’any només tenen tres plens assegurats: la missa del gall de la Nit de Nadal, el dia de la festa major i, als llocs on hi ha processó, per Setmana Santa.
22 de novembre de 2009
• L’auge de les representacions coincideix amb la mitigació de la seva intenció catequitzadora
• Celebracions com els Pastorets i la Passió sumen adeptes pel seu interès cultural i artístic
EDWIN WINKELS
BARCELONA
dir festa d’origen religiós és, en realitat, una redundància. Pràcticament totes les festes tradicionals que se celebren a Catalunya, des de les festes majors fins als Tres Tombs i la Patum, tenen arrels cristianes. Algunes celebracions han conservat aquesta espiritualitat més que d’altres. Però en general, la seva mateixa popularitat ha fet que totes les festes s’hagin anat allunyant de l’església. O al revés: a mesura que per diferents factors s’anaven diluint els seus orígens cristians i catequitzadors, les celebracions han guanyat adeptes atrets pel seu interès tradicional, cultural, artístic i turístic.
Ateus, agnòstics i creients d’altres religions que participen com a actors o figurants en obres tan populars com la Passió i els Pastorets, que relaten i teatralitzen, amb més o menys intensitat, parts crucials de la Bíblia; col·leccionistes de figures de pessebre que no les volen per a un pessebre casolà, sinó per a una vitrina on exhibir-les tot l’any; assidus a un bar de l’Hospitalet que, ja fa anys, van decidir muntar la seva processó laica de Setmana Santa; festes majors en què prevalen la gresca, la música i la fira per sobre de la religiositat; una cavalcada de Reis on ben pocs es fixen ja en l’origen de la història i la majoria tan sols pensa en els regals; i així una llarga llista d’exemples de la popularització de les festes religioses.
Un fenomen que no ha de preocupar ni molestar l’Església, assegura el pare Bernabé Dalmau, monjo del monestir de Montserrat. «Estic a favor que aquestes festes religioses es popularitzin, sempre que s’erigeixen en un factor de cohesió social. Les festes uneixen pobles, cultures». A Dalmau només el preocupa que el folklore de la festa desvirtuï massa el context original. «A Igualada s’ha recuperat aquest any el costum que l’àguila de la festa major dansi davant de l’altar, i estaria bé saber si la gent va a veure l’àguila o l’acte religiós».
APRENDRE ACTUANT
Algunes de les celebracions populars, com els Pastorets, serveixen perquè els més joves, gairebé jugant, enriqueixin la seva cultura religiosa. I a la Passió d’Esparreguera reparteixen entrades més barates per a les parròquies on els nens segueixen la catequesi. Segons el pare Dalmau, encara que vagi menys gent a l’església, «el fons religiós de cada persona no es pot mesurar en enquestes».
La Generalitat ha catalogat 26 festes tradicionals de Catalunya d’interès nacional. Gairebé totes tenen un origen religiós: a la majoria hi apareixen sants. «Al carrer, la fe i la tradició conviuen perfectament. Els que manen solen ser els que busquen els conflictes», diu Jan Grau, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat.
ANTIC OSTRACISME
Segons Grau, no és que aquestes festes atreguin més gent que abans, sinó que s’estan recuperant de cert ostracisme de dècades passades. Primer va ser el segon Concili Vaticà, als anys 60, que va voler treure les processons del carrer i tancar-les a l’Església. I a Espanya, després de la mort de Franco, va guanyar durant uns 15 anys la teoria anticlerical. «És bastant recent la recuperació de moltes processons o celebracions del Corpus», diu Grau.
Però aquest afany per recuperar aquestes festes i l’augment de la seva popularitat no comporta més assistència a missa, per exemple. Parlant amb capellans, explica Grau, aquests li van dir que al llarg de l’any només tenen tres plens assegurats: la missa del gall de la Nit de Nadal, el dia de la festa major i, als llocs on hi ha processó, per Setmana Santa.
