www.elpunt.cat
5 de novembre de 2009
El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda enceta la celebració dels vuitanta anys d'història i dels trenta de l'Escola de Teatre Artur Iscla amb un muntatge musical dels millors moments
PINEDA DE MAR
TERESA MÁRQUEZ
Imatge de l'espectacle Caixa de melodies, a càrrec de l'Escola de Teatre Artur Iscla i de l'Escola Municipal de Música de Pineda. Foto: CCR.
El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda i la seva ànima, l'Escola de Teatre Artur Iscla, volen commemorar com es mereixen dos esdeveniments coincidents en el temps: els vuitanta anys d'història de l'entitat i els trenta que fa que s'hi ensenya a fer teatre, que es compliran el 2010. I quina és la millor manera? Doncs fent allò pel qual han estat reconeguts des del començament: trepitjar l'escenari. Un escenari que a voltes esdevé espai de memòria perquè l'espectacle inaugural de l'aniversari, Caixa de melodies, s'inspira en aquells muntatges que més petja han deixat en el ja llarg recorregut del centre. Amb la col·laboració en directe de l'Escola Municipal de Música, els intèrprets de l'escola de teatre tornen a treure de les seves capses aquells moments de música, paraula i fins i tot cinema que han anat forjant la seva història. Així, el públic recuperarà fragments de musicals coneguts com ara West Side Story, Els miserables, Mamma Mia! i El mag d'Oz. Així com d'altres que han marcat el passat de l'entitat com els de la companyia Dagoll Dagom i els seus Mar i cel i Nit de Sant Joan.
Caixa de melodies és, doncs, l'excusa perfecta per mirar enrere i parar atenció a com va començar aquesta fal·lera pel teatre i com ha esdevingut, amb el temps, una necessitat per a tota la gent implicada en el projecte. El Centre va néixer el 1930 impulsat per mossèn Antoni Doltra, un home molt involucrat en l'activitat social del municipi que aviat va veure que a Pineda li feia falta un espai on reunir pares i fills. El teatre era l'opció més vàlida, i així va néixer el Grup Teatre Germanor, que durant anys va posar en escena muntatges de tot tipus, això sí, amb un marcat caràcter cristià. Independentment de la vessant escènica, sense la qual el Centre no s'entendria, durant molts anys i per a molta gent encara ara, aquesta entitat ha estat el centre neuràlgic de l'activitat cultural del municipi. Les principals mostres del sector sempre hi han estat vinculades, d'una manera o d'una altra. Per aquest motiu el millor homenatge és a dalt de l'escenari, amb una quinzena de joves actors i músics que es traslladen al 1972. Aquell hivern, la Sara i en Lluís, fills de dos actors del Centre, es distreuen al magatzem de l'entitat, envoltats de trastos i andròmines amuntegades, records de temps passats i de muntatges oblidats. Un dia, la Sara descobreix una clau molt especial que li permetrà obrir la caixa de melodies i, de retruc, recuperar un passat ben viu.
La fidelitat del públic i els associats del Centre –més d'un centenar– s'ha posat un cop més de manifest, ja que la sala s'ha omplert de gom a gom en les tres representacions que s'hi han fet fins ara. Aquest cap de setmana és l'última oportunitat per assistir-hi i compartir un cop més la memòria teatral de Pineda.
5 de novembre de 2009
El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda enceta la celebració dels vuitanta anys d'història i dels trenta de l'Escola de Teatre Artur Iscla amb un muntatge musical dels millors moments
PINEDA DE MAR
TERESA MÁRQUEZ
Imatge de l'espectacle Caixa de melodies, a càrrec de l'Escola de Teatre Artur Iscla i de l'Escola Municipal de Música de Pineda. Foto: CCR.
El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda i la seva ànima, l'Escola de Teatre Artur Iscla, volen commemorar com es mereixen dos esdeveniments coincidents en el temps: els vuitanta anys d'història de l'entitat i els trenta que fa que s'hi ensenya a fer teatre, que es compliran el 2010. I quina és la millor manera? Doncs fent allò pel qual han estat reconeguts des del començament: trepitjar l'escenari. Un escenari que a voltes esdevé espai de memòria perquè l'espectacle inaugural de l'aniversari, Caixa de melodies, s'inspira en aquells muntatges que més petja han deixat en el ja llarg recorregut del centre. Amb la col·laboració en directe de l'Escola Municipal de Música, els intèrprets de l'escola de teatre tornen a treure de les seves capses aquells moments de música, paraula i fins i tot cinema que han anat forjant la seva història. Així, el públic recuperarà fragments de musicals coneguts com ara West Side Story, Els miserables, Mamma Mia! i El mag d'Oz. Així com d'altres que han marcat el passat de l'entitat com els de la companyia Dagoll Dagom i els seus Mar i cel i Nit de Sant Joan.
Caixa de melodies és, doncs, l'excusa perfecta per mirar enrere i parar atenció a com va començar aquesta fal·lera pel teatre i com ha esdevingut, amb el temps, una necessitat per a tota la gent implicada en el projecte. El Centre va néixer el 1930 impulsat per mossèn Antoni Doltra, un home molt involucrat en l'activitat social del municipi que aviat va veure que a Pineda li feia falta un espai on reunir pares i fills. El teatre era l'opció més vàlida, i així va néixer el Grup Teatre Germanor, que durant anys va posar en escena muntatges de tot tipus, això sí, amb un marcat caràcter cristià. Independentment de la vessant escènica, sense la qual el Centre no s'entendria, durant molts anys i per a molta gent encara ara, aquesta entitat ha estat el centre neuràlgic de l'activitat cultural del municipi. Les principals mostres del sector sempre hi han estat vinculades, d'una manera o d'una altra. Per aquest motiu el millor homenatge és a dalt de l'escenari, amb una quinzena de joves actors i músics que es traslladen al 1972. Aquell hivern, la Sara i en Lluís, fills de dos actors del Centre, es distreuen al magatzem de l'entitat, envoltats de trastos i andròmines amuntegades, records de temps passats i de muntatges oblidats. Un dia, la Sara descobreix una clau molt especial que li permetrà obrir la caixa de melodies i, de retruc, recuperar un passat ben viu.
La fidelitat del públic i els associats del Centre –més d'un centenar– s'ha posat un cop més de manifest, ja que la sala s'ha omplert de gom a gom en les tres representacions que s'hi han fet fins ara. Aquest cap de setmana és l'última oportunitat per assistir-hi i compartir un cop més la memòria teatral de Pineda.