Els sis joves autors del projecte T6 escriuen una obra amb consignes externes en una tancada de 15 hores

www.elperiodico.cat
25 octubre 2009

• Les ordres dels seus bregats col·legues van ser un malson

Contrast. Marta Buchaca i Jordi Casanovas descansen darrere de Carles Mallol, amb Pere Riera al fons.

Foto: SERGIO LAINZ
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

L’última consigna va ser desconcertant, i això que el llistó era alt. Els sis joves autors de la marató d’escriptura dramàtica promoguda pel Teatre Nacional de Catalunya i la SGAE es miraven incrèduls. Hi va haver qui s’ho va prendre com una broma pesada. Després de 15 hores a la seu de la SGAE del passeig de Colom amb el repte d’escriure una peça teatral, Toni Casares –coordinador del projecte T6 del TNC per a nous autors– els donava, poc abans d’ahir al migdia, una moratòria d’una setmana per reescriure-la. «Tinc temps de fer-ne una de nova», es va sentir com a lament. El joc es va allargar inesperadament.
Era un tancament propi d’un reality. Jordi Casanovas, Pere Riera, Josep Maria Miró, Carles Mallol, Cristina Clemente i Marta Buchaca, els escriptors residents del T6, havien culminat un insòlit objectiu que ells mateixos havien proposat. Restes de menjar i ampolles i llaunes mig buides, repartides pels ordinadors, denotaven que la nit havia estat llarga. Sergi Belbel, director del Teatre Nacional, i Casares hauran de dictaminar ara de quina de les sis peces es farà una lectura dramatitzada.
L’aventura tenia suc. Va ser autèntic teatre de resistència. El text s’havia de basar en l’actualitat recollida als mitjans i seguir, a més, unes consignes de dramaturgs bregats. Van semblar competir a veure qui posava l’obstacle més difícil. La llista era de primera: Belbel, Benet i Jornet, Jordi Galceran, Juan Mayorga, Javier Daulte, Sanchis Sinisterra... Fins i tot s’hi va apuntar a última hora l’autora de moda, la francesa Yasmina Reza, que el dia anterior havia vist al TNC la versió de la seva obra Una comèdia espanyola.
El seu manament va ser dels raonables: Hi ha d’haver un assassinat. Galceran va ser dels sense misericòrdia: L’autor ha de canviar el sexe a tots els personatges. El creador d’El mètode Grönholm va ser un dels que va passar de matinada per la SGAE per donar en directe la seva consigna. També ho van fer Belbel, lògicament, Benet, Pau Miró, Màrius Serra (que va prohibir l’ús de les paraules jo i no) i David Plana. Guillem Clua acompanyava els concursants com a mestre de cerimònies i atenia la pàgina de Facebook del TNC.
Els seus joves col·legues donaven forma, mentrestant, a unes peces que aviat van haver de titular: Crec en els fills totpoderosos (Clemente), Planta setena (Buchaca), Penicilina (Mallol), Natàlia (Casanovas), La carretera (Riera), La visita (Miró).
Un paper per a Lina Morgan
Gairebé va resultar el més senzill de la marató perquè les peticions individuals van estar a l’altura de les col·lectives. Javier Daulte les va enviar des de Buenos Aires i a Mallol li va correspondre ambientar el seu text l’any 3009. «La meva obra és molt surrealista», deia. A Miró se li va demanar que un dels seus personatges fos interpretat per... ¡Lina Morgan! «Com que s’havia de matar algú, no cal que digui qui és el mort», comentava.
El temporal de dimecres va dominar entre els temes triats. El text de Buchaca, per exemple, parla d’una Barcelona on plou sense parar durant 10 anys. Casanovas, amb unes 5.000 paraules, va ser el més productiu. Mallol es va quedar en 2.600. Riera, mentrestant, va reconèixer que les maratons no són la seva especialitat. «No sé treballar tant de temps. Em canso. Mai escric més de dues o tres hores».
Ningú sabia gaire bé quin futur esperava els seus textos. Tot i que Cristina Clemente ja sospesava què podia fer amb aquelles 15 hores de trepidant escriptura. «Potser en realitat és aquesta la meva peça per al projecte T6».