8 d'agost de 2006
Xicu Masó obre la temporada del Romea amb una versió teatral de la pel·lícula 'La strada'
ELENA HEVIA
ELENA HEVIA
BARCELONA
Zampanó, el brut titellaire que va pels camins escopint foc i trencant cadenes, i Gesolmina, la seva partenaire, patètica ingènua enamorada des del silenci, formen part de l'imaginari cinèfil. Els personatges de La strada, la pel.lícula, una de les obres mestres de Federico Fellini, reviuran aquest estiu al Teatre Romea. Serà de la mà del director Xicu Masó, un gran expert a treure-li el suc escènic a peces literàries no teatrals --com el Rèquiem d'Antonio Tabucchi o El mestre i Margarida de Mikhaïl Bulgakov-- que, per contra, s'ha trobat aquí amb una obra amb unes potents imatges i un text mínim. "I això ens ha comportat una manera diferent de treballar perquè hem hagut de construir aquesta història des del buit".El muntatge, produït pel centre L'Alegria de Terrassa i inclòs en la programació del Festival Mas i Mas, afronta un altre repte: el de passar la travessia del desèrtic mes d'agost. S'estrenarà oficialment dijous i hi haurà funcions des de demà fins al dia 26 d'agost.
VERSIÓ DE VÁZQUEZ
Els actors Carles Martínez i Míriam Alamany, precisament els que van impulsar i van oferir a Masó el projecte, posaran les cares als personatges popularitzats per Anthony Quinn i Giulietta Massina, i s'utilitzarà l'adaptació que Gerard Vázquez en va fer fa uns quants anys per a un muntatge de Jordi Basora que es va estrenar al Versus. Miquel Górriz, que va participar en aquelles funcions, repeteix personatge. Serà el boig, el mateix paper que en el seu dia va fer l'actor nord-americà Richard Basehart, uns anys abans de fer-se popular a la sèrie televisiva Viatge al fons del mar.Masó és conscient del pes de l'original cinematogràfic a l'hora de portar-lo a escena. "Mantenim el to fellinià, però sense accentuar la història d'amor, que evidentment acaba per aparèixer però sense que l'hàgim treballat d'una manera especial. Ens interessava més que fos una història de soledats compartides", explica Masó, alhora que confessa la seva pertinaç fília italiana. "Els italians normals i corrents són uns grans actors --apunta--. M'encanta la terza. Aquella capacitat tan teatral que tenen d'establir un diàleg entre dues persones i projectar la veu perquè els pugui sentir una tercera".
NO TAN INGÈNUAL
'avís per a cinèfils és que mentre que Martínez tindrà una semblança raonable amb el Zampanó de Quinn, la Gesolmina --en aquesta versió es catalanitza en Gesamina-- d'Alamany s'allunyarà de l'excessiva, i per a alguns irritant, candidesa de Massina. A Masó li sembla una tonteria voler fugir del referent, però això no li ha impedit trobar la seva pròpia veu. "Aquesta és la història de dos borderlines, que hem construït com si es tractés de cosins germans de Vladímir i Estragó de Beckett".I en la banda sonora també pacten amb l'originalitat i la memòria. Les quatre notes de la cèlebre i nostàlgica melodia que Nino Rota va compondre per al film seran utilitzades per Maurici Villavecchia en una nova partitura. Tot plegat està situat escènicament en una plataforma giratòria "centrípeta", firmada per Lluc Castells, que posarà en el camí cap a enlloc aquests còmics de la llegua.
Noticia publicada a la pàgina 10 de l'edició de 8/8/2006 de Estiu Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada